Arxiu d'etiquetes: Vic (morts a)

Comte -compositors-

Pere Antoni Comte  (Vic, Osona, segle XVIII – 1818)  Compositor. Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia. És autor d’un cèlebre Te Deum (1814) per a quatre veus reals, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino, anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII de Borbó.

Rafael Comte  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sots-mestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794. La seva producció comprèn 80 obres: misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magnificats i nadales.

Colomer i Parés, Marià

(Vic, Osona, 1743 – 1831)

Pintor. Autor d’alguns dels retrats de bisbes per a la col·lecció de la seu vigatana.

També treballà a l’església de Sant Joan de les Abadesses.

Colomer i Mestres, Pere Nolasc

(Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881)

Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona.

Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881).

Caralps, Manuel

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Vic, Osona, després 1747)

Frare dominicà. El 1704 fou prior del convent de Vic, on vivia encara el 1747.

Publicà diverses obres de caràcter religiós i algunes disposicions relatives a l’orde.

Caçador, Guillem -comerciant-

(Basilea, Suïssa, segle XV – Vic, Osona, segle XVI)

Comerciant. S’instal·là a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader.

Els fills i néts del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona.

Fou el pare dels bisbes Guillem i Jaume Caçador.

Borràs, Vicenç

(Figueres, Alt Empordà, segle XV – Vic ?, Osona, segle XV)

Escultor. Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel (Museu Episcopal).

Intervingué en el retaule d’alabastre de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu.

Berguedà i Osona, Maria de les Plagues

(Vic, Osona, segle XVI – 1650)

Religiosa, de nom Maria Osona. Vídua de Francesc Berguedà.

Fundà (1637) un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb.

Fou la mare de Teresa Berga.

Benavent i de Camon, Francesc Xavier de

(Tragó de Noguera, Noguera, 24 febrer 1850 – Vic, Osona, 6 febrer 1930)

Metge. Exercí la professió a Sabadell i a Barcelona, on gaudí de gran prestigi per la seva competència i pel seu esperit d’iniciativa en qüestions assistencials.

Publicà nombrosos treballs mèdics originals, així com traduccions.

Astruc de Cortielles, Ramon

(Catalunya, segle XIV – Vic, Osona, vers 1434)

Teòleg i canonge de Vic des del 1410.

Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665).

Artimbau, Tomàs

(Catalunya, segle XVIII – Vic, Osona, segle XVIII)

Escriptor. Professà a l’orde dominicà.

L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria… (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845).