Arxiu d'etiquetes: Valls (nascuts a)

Mialet i Rabadà, Pere

(Valls, Alt Camp, 1900 – Barcelona, 16 juliol 1968)

Escriptor. Col·laborador de “Catalana”, “La Nova Revista”, “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” (de Valls, 1931-33) i redactor de “La Publicitat” (1928-37) i de “La Humanitat” (1937-39).

Novel·lista popular, publicà Cara i creu (1925), L’esparver (1925), El primer fill (1926), La germana i Narracions i contes (1929).

També publicà obres teatrals: Error de perspectiva, Melodia discordant i Canvi de ruta (1953); reculls narratius: Pere Mialet presenta… (1929), i comèdies: Pau Canyelles, ex-difunt i La terra em crida.

Mercadé i Queralt, Pau

(Valls, Alt Camp, 18 febrer 1892 – 15 octubre 1970)

Pintor. Germà de Jaume. Estudià a l’Escola d’Art.

Ha obtingut diversos premis, entre ells el Jaume Huguet vallenc.

Estudià precisament la figura del pintor quatrecentista esmentat, i aportà les proves de la seva naixença a la capital de l’Alt Camp.

Mateu i Cusidó, Pere

(Valls, Alt Camp, 23 abril 1897 – Cordare de Albigense, Occitània, 14 novembre 1980)

Anarquista. Obrer metal·lúrgic. Juntament amb Lluís Nicolau fou autor de l’atemptat que causa la mort al primer ministre espanyol Eduardo Dato (8 març 1921).

Condemnat a mort (16 octubre 1923), la pena li fou commutada per la de cadena perpètua (1924). En proclamar-se la II República fou alliberat.

Lluità contra l’aixecament militar a Barcelona (19 juliol 1936) i amb les forces de Durruti participà en la conquesta de Casp.

Després de la guerra civil emigrà a França.

Manresa i Dalmau, Joan Salvador

(Valls, Alt Camp, 1927 – 4 desembre 2013)

Pintor. També practicà l’escultura.

Ha exposat a Barcelona i Tarragona. És notable la seva participació al Saló de Maig barceloní. Té obres al Museu de Valls.

Llort i Montguió, Benet

(Valls, Alt Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

XXXVIII Abat quadriennal del monestir de Santes Creus. Fou elegit el 1740.

Era home molt entès en qüestions musicals. El 1766 projectà l’orgue de l’església arxiprestal vallenca.

És autor de música religiosa.

Lleonart, Joan

(Valls, Alt Camp, 1702 – Barcelona, 1762)

Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou catedràtic de teologia a Cervera.

Exercí diversos càrrecs dins de l’orde. Des del 1746 fou prior del convent barceloní de Santa Caterina.

Publicà alguns dels seus sermons i les obres Commentaria in Psalmos i Litteralis et moralis expositio in Exodum.

Lazaga i Sabater, Pere

(Valls, Alt Camp, 3 octubre 1918 – Madrid, 30 novembre 1979)

Realitzador cinematogràfic. Autor d’una obra prolífica.

Dirigí diversos films de tema bèl·lic durant el decenni que va entre els anys 1950 i 1960 (La patrulla, 1954; Torrepartida, 1956; La fiel infanteria, 1959), comèdies turístiques en el decenni següent (La ciudad no es para mí, 1966; El turismo es un gran invento, 1969) i comèdies eròtiques en els anys setanta (Black Story, 1971; Yo soy fulana de tal, 1975), sempre al servei de l’establishment franquista.

Josep de la Concepció (arquitecte)

Josep de la Concepció

7 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1626 – Nules, Plana Baixa, 12 febrer 1690)

Arquitecte i religiós, de nom real Josep Ferrer, i conegut amb el sobrenom d’El Tracista. Ordenat carmelità, a Mataró, a 25 anys.

Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei (1663), edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau.

Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega (1672), les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona (1673) i del Santíssim a Sant Pere de Reus (1694-96), la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona (1676). Una de les seves obres principals fou l’església dels Josepets de Gràcia.

Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova (1679) -que no es dugueren a terme-, el convent de Sant Jeroni, la casa de la ciutat, el palau episcopal (1675) i el convent de carmelitans. Treballà també a Torelló, la Selva del Camp, Balaguer i Tortosa.

Cridat a Madrid a 63 anys, molt probablement hi traçà el temple de San José, que no fou començat -amb modificacions- fins anys més tard.

Malgrat pertànyer al moment barroc, la seva obra segueix els cànons vitruvians i s’apropa a solucions barroques només en certs elements no estructurals. Cal remarcat, tret insòlit en l’època, la seva escrupolositat a restaurar obres gòtiques.

Jaume Huguet i Pedrol (pintor)

Huguet i Pedrol, Jaume

30 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1412 – Barcelona, 1492)

Pintor. Deixeble del seu oncle Pere Huguet, amb el qual va formar taller a Barcelona (1434).

Va ésser actiu a Saragossa de 1435 a 1445, i passà després a Tarragona, on va rebre la influència flamenca de Lluís Dalmau. De nou a Barcelona, va fer una obra més madura, amb influències italianitzants.

De la seva producció es destaquen el retaule de Sant Antoni Abat (1455-57), el de Sant Miquel (1455-60), el de Sant Abdó i Sant Senén de Terrassa (1460), el de Sant Bernardí i l’Àngel Custodi de la catedral de Barcelona (1462-70), el del convent barceloní de Sant Agustí (1463-86) i el retaule del Conestable de la capella del Palau Reial Major de Barcelona (1464-65).

El seu estil va ésser seguit per nombrosos pintors catalans de finals del segle XV.

Huguet, Pere

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1389/94 – després 1450)

Pintor. Assumí la responsabilitat d’educar el seu nebot, el qui fou gran pintor Jaume Huguet i Pedrol. El primer aprenentatge d’aquest degué fer-se al costat de Pere.

Treballà uns anys a Tarragona. Col·laborà amb Mateu Ortoneda. En 1424 cobrava amb poders d’aquest el retaule que tots dos havien pintat per a l’església de Cabra del Camp.

Visqué a Barcelona almenys del 1434 al 1448. Tingué aleshores el taller al carrer de Regomir, al costat del que posseïa el famós Bernat Martorell. Fou quasi sempre pintor de decoracions menors.

Pintà per a l’església de Sant Pere, de Reus, i per a les de Sant Sever, Sant Benet, el Sant Esperit, catedral i del Pi, a Barcelona.