(Valls, Alt Camp, 20 octubre 1866 – Tarragona, 7 febrer 1932)
Polític. Dirigent del partit liberal, després de pertànyer al conservador, a Tarragona i comarca.
Membre de la diputació de Tarragona des del 1896 fins al 1923, n’ocupà quatre vegades la presidència. Membre de la Mancomunitat, fou conseller d’aquest organisme des de la seva constitució.
Acabà en el lerrouxisme, després d’haver-se adherit el 1931 al partit de Santiago Alba.
(Valls, Alt Camp, 2 febrer 1861 – Barcelona, 12 setembre 1923)
Pintor. Format a la Llotja de Barcelona i a l’escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma (1886-89), on conegué la seva futura muller Emília Coranty. Residí un quant temps a París.
Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura. Col·laborà com a crític d’art a diverses publicacions.
El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l’efímera Societat de Belles Arts de Barcelona.
(Valls, Alt Camp, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Lluità contra Felip V de Borbó al Principat, en 1719-20.
El 1726, aprofitant el descontentament provocat per la pau entre l’emperador Carles VI i Felip V, s’alçà de nou i fou capitost d’un grup d’uns cinquanta homes.
(Valls, Alt Camp, 16 abril 1915 – Barcelona, 21 març 1998)
Filòsof. Es llicencià en filosofia el 1941 i es doctorà el 1959 a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967. En la seva formació ha estat influït per Font i Puig i també per Ortega y Gasset.
S’ha dedicat a l’antropologia fenomenològica, en la línia de Merleau Ponty, i també a la psicologia de la forma.
De la seva producció es destaca El problema de la psicología de la expresión (1964).
Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia.
(Valls, Alt Camp, 31 maig 1941 – Barcelona, 8 octubre 2007)
Paleontòleg. Doctor en ciències geològiques (1973), ha participat en nombrosos congressos, projectes d’investigació, campanyes de prospecció i excavació de jaciments paleontològics.
Ha estat director de l’Institut de Paleontologia “Miquel Crusafont” de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena (Orce, Granada) una resta cranial atribuïda a Homo sp, i que hom ha considerat que podria tractar-se de la resta humana més antiga d’Euràsia.
(Valls, Alt Camp, 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 desembre 1976)
Polític. Germà de Robert Gerhard.
Fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona, com a representant de la Unió Socialista.
El 1939 s’exilià a Mèxic.
(Valls, Alt Camp, 13 juliol 1864 – Barcelona, 8 gener 1942)
Pintor. Format a l’Acadèmia Borrell i a Llotja -amb Antoni Caba-, a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando de Madrid. Exposà des del 1888.
Pintor d’història i d’anècdota de gènere, les seves obres més destacades són el famós oli Bòria avall (1892, dipositat al Museu de Valls), escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga, i el quadre representant la recepció de Colom pels Reis Catòlics, a la plaça del Rei; també són obres seves Alfons XIII a Montserrat, La glorificació de la Mare de Déu i La pau universal.
Entre les seves pintures murals figuren tres plafons del Saló de Sant Jordi. És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs il·lustres.
Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, que presidí. Col·laborà com a crític al diari “Las Noticias”.
Treballà amb el seu fill Francesc Galofre i Surís.
(Valls, Alt Camp, 12 febrer 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 juny 1962)
Mestre, advocat i polític. Director del setmanari, i el 1931 diari, “Tarragona Federal”.
Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona (1932).
El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on col·laborà a “La Nostra Revista” i a “Pont Blau”.
(Valls, Alt Camp, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Escriptor i metge. Destacà per la seva erudició.
Escriví en vers sobre qüestions de la seva professió. Defensà el remei conegut per triaca magna.
(Valls, Alt Camp, 3 març 1878 – Barcelona, 1962)
Músic. Deixeble de Matthieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, amplià estudis a Brussel·les.
Compongué música de cambra i l’obra lírica en tres actes Gent del camp (1931).
Dades dels Països Catalans 