el Grau d’Amposta (Amposta, Montsià) Raval de la ciutat, vora l’Ebre.
el Grau de Benicarló (Benicarló, Baix Maestrat) Antic nucli marítim, actualment confós en l’aglomeració de la ciutat.
el Grau de Moncofa (Moncofa, Plana Baixa) Poble i barri marítim de la vila. La tradicional activitat pesquera és en curs de desaparició.
el Grau de Nules (Nules, Plana Baixa) Raval marítim de la vila.
Partida, al nord de la vila.
(Nules, Plana Baixa, 20 juliol 1899 – València, 1990)
Medallista, escultor i pintor. Estudià i després fou professor de gravat al buit a l’Acadèmia de Sant Carles (1942-73).
Ha destacat com a medallista, considerat un dels millors del segle XX. Obtingué premis importants.
Al Museu de València té L’escultor, l’obra i la model.
Partida i caseriu. Era una antiga vil·la romana (el Museu Provincial de Castelló se’n conserva un mosaïc).
(Nules, Plana Baixa, 4 abril 1886 – 27 abril 1962)
Botànic. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid. Fou catedràtic de mineralogia i botànica (1914), i més tard, de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic.
Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà (1911) i diversos treballs sobre muscínies de Castelló de la Plana.
(Valls, Alt Camp, 1626 – Nules, Plana Baixa, 12 febrer 1690)
Arquitecte i religiós, de nom real Josep Ferrer, i conegut amb el sobrenom d’El Tracista. Ordenat carmelità, a Mataró, a 25 anys.
Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei (1663), edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau.
Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega (1672), les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona (1673) i del Santíssim a Sant Pere de Reus (1694-96), la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona (1676). Una de les seves obres principals fou l’església dels Josepets de Gràcia.
Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova (1679) -que no es dugueren a terme-, el convent de Sant Jeroni, la casa de la ciutat, el palau episcopal (1675) i el convent de carmelitans. Treballà també a Torelló, la Selva del Camp, Balaguer i Tortosa.
Cridat a Madrid a 63 anys, molt probablement hi traçà el temple de San José, que no fou començat -amb modificacions- fins anys més tard.
Malgrat pertànyer al moment barroc, la seva obra segueix els cànons vitruvians i s’apropa a solucions barroques només en certs elements no estructurals. Cal remarcat, tret insòlit en l’època, la seva escrupolositat a restaurar obres gòtiques.
Dades dels Països Catalans 