(País Valencià, segle XIV – València, segle XV)
Orfebre. Actiu a València del 1378 al 1430. Gravador d’encunys a la seca de València (1399), amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València (1423).
És autor del reliquiari del rei Martí I l’Humà i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons IV el Magnànim.
(Fortaleny, Ribera Baixa, 25 octubre 1905 – València, 4 gener 1995)
Jurista. Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d’aquesta mateixa universitat (1951-67).
És autor de Filosofía del derecho (1941-42), Los juristas clásicos españoles (1948), Principios de derecho natural (1944), Ideario político de Balmes (1934), El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica (1945), Curso de derecho natural (1953) i Historia de la filosofía del derecho (1960).
(Dénia, Marina Alta, 12 agost 1891 – València, 2 abril 1952)
(Antoni Montón i Corts) Cantant. Es formà musicalment a Barcelona.
Començà a cantar al Liceu com a corista. Actuà com a tenor, durant tres anys, al Real de Madrid, i després passà al de Roma, on actuà quatre anys més.
Després d’una temporada brillant a Barcelona, fou contractar per a cantar a Chicago, on actuà durant nou anys. Es presentà amb bon èxit a moltes altres ciutats dels Estats Units.
(València, 8 desembre 1868 – 29 gener 1950)
Arquitecte. Graduat el 1891, treballà a Barcelona i des del 1900 a València, d’on fou arquitecte municipal.
Del volum de la seva obra, influïda per Violet le Duc i per l’arquitectura de Domènech i Montaner, cal esmentar: el pla general de la ciutat de València, alguns edificis de la mateixa ciutat i l’institut oftalmològic del doctor Viciano a Algemesí.
(Godella, Horta, 1843 – València, 1920)
Compositor. S’establí a València, on es dedicà a l’ensenyament.
És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc.
(Camarena de la Sierra, Aragó, 16 febrer 1777 – València, 29 novembre 1854)
Historiador. Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb. D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol. S’exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona.
El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València.
Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana (1835-36) i Compendio de la vida del apóstol san Pablo (1849).
(València, 1560 – 1611)
Matemàtic i naturalista.
Publicà, diverses obres, entre elles un Lunario y pronóstico perpetuo (1594), que fou reimprès moltes vegades fins a mitjan segle XIX i esdevingué un dels llibres més populars impresos en llengua castellana, un Libro de fisonomía natural (1598), també reimprès diverses vegades, resum dels coneixements de l’època en ciències naturals, que fou traduït al francès (1621) i al portuguès (1815), i Aritmética práctica (1604).
(València, 16 març 1775 – segle XIX)
Oficial de l’armada.
Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou: utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia (1821), i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia.
(Alboraia, Horta, 1683 – València, 1760)
Eclesiàstic i mestre de llatí.
Publicà Explicación de la síntaxis de Torrella (1712), els Diálogos de… Luis Vives (1723), en versió bilingüe (llatí-castellà), Centuria de frases reducidas a método fácil (1725), Noches y días feriados sobre la síntaxi del maestro Juan Torrella (1750).
(Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XV)
Família noble d’origen navarrès establerta al País Valencià, on generalment es cognomenaren Roís de Corella i també Peris de Corella.
El membre més antic és Roderic de Corella (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València amb Jaume I. Rebé en recompensa vuit jovades de terra a l’alqueria de Malilla i algunes cases a València. Aquest establiment és el primer pas del llinatge dels Corella per esdevenir una de les famílies més importants del País Valencià, on arribaria a tenir el comtat de Cocentaina.
Altres membres destacats d’aquest llinatge foren:
Guillem Ramon de Corella (País Valencià, segle XV) Noble. De la família del comte de Cocentaina. Fou un dels Corella que juraren d’abstenir-se de mitjans violents contra el bàndol rival dels Centelles (1477).
Joan Roís de Corella (País Valencià, segle XIV – València, 1348) Noble. El 1339 fou un dels caps militars que cobrí llocs de frontera davant l’amenaça d’una invasió sarraïna. Es destacà al moviment de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós. Vencedor aquest, Corella fou escapçat amb alguns altres nobles unionistes, poc abans de la fi del 1348.
Joan Roís de Corella (País Valencià, segle XIV – segle XV) Frare dominicà. Consta que Joan I el Caçador li concedí una beca d’estudiar perquè prosseguís la seva educació a París. Es tracta, sens dubte, d’un membre del llinatge que havia de rebre el títol comtal de Cocentaina.
Dades dels Països Catalans 