Arxiu d'etiquetes: comtat Cocentaina

Roís de Corella i de Montcada, Jeroni

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. Cavaller de l’orde d’Alcàntara. Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza. Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella. Serví el rei a Flandes.

Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo.

Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas i foren pares d’Antònia Roís de Corella i Dávila.

Roís de Corella i Dávila, Antònia

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Dama. Desena comtessa de Cocentaina. Filla de Jeroni Roís de Corella i de Montcada i de Jerónima Dávila y Manrique. Hereta de la seva mare el marquesat de Las Navas.

Es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i comte de Santisteban del Puerto. Fou la darrera representant del llinatge i la successió passà a llurs descendents.

Lloria i Lancia, Rogeró de

6 Respostes

(Itàlia, 1285 – Nàpols, Itàlia, 1307)

Fill de l’almirall Roger de Lloria, i germà de Beatriu i Jofredina. Fou senyor de la baronia de Cocentaina. Era a Itàlia al morir el seu pare.

Sembla que el rei de Nàpols volia casar-lo amb una filla natural seva, però morí a 22 anys, després de testar a favor del seu germà consanguini Berenguer.

També fou germana seva Hilària de Lloria i Lancia  (Itàlia ?, segle XIV – després 1337)  Es casà amb l’italià Enrico Sanseverino, comte de Marsico. Hagué de sostenir un plet amb Ot (I) de Montcada per raó dels béns de la seva germana Jofredina.

Corella, Eiximèn Peres de *

Deixa un comentari

Veure> Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma  (comte de Cocentaina).

Corella -llinatge-

6 Respostes

(Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XV)

Família noble d’origen navarrès establerta al País Valencià, on generalment es cognomenaren Roís de Corella i també Peris de Corella.

El membre més antic és Roderic de Corella  (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València amb Jaume I. Rebé en recompensa vuit jovades de terra a l’alqueria de Malilla i algunes cases a València. Aquest establiment és el primer pas del llinatge dels Corella per esdevenir una de les famílies més importants del País Valencià, on arribaria a tenir el comtat de Cocentaina.

Altres membres destacats d’aquest llinatge foren:

Guillem Ramon de Corella  (País Valencià, segle XV)  Noble. De la família del comte de Cocentaina. Fou un dels Corella que juraren d’abstenir-se de mitjans violents contra el bàndol rival dels Centelles (1477).

Joan Roís de Corella  (País Valencià, segle XIV – València, 1348)  Noble. El 1339 fou un dels caps militars que cobrí llocs de frontera davant l’amenaça d’una invasió sarraïna. Es destacà al moviment de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós. Vencedor aquest, Corella fou escapçat amb alguns altres nobles unionistes, poc abans de la fi del 1348.

Joan Roís de Corella  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Frare dominicà. Consta que Joan I el Caçador li concedí una beca d’estudiar perquè prosseguís la seva educació a París. Es tracta, sens dubte, d’un membre del llinatge que havia de rebre el títol comtal de Cocentaina.

Cocentaina, comtat de

15 Respostes

(Comtat, segle XV – )

Títol, concedit el 1448 a Eiximèn Peres Roís de Corella, els descendents del qual ben aviat foren cognomenats Roís de Corella.

Al començament del s XVII el comtat comprenia la vila de Cocentaina i diversos llocs, nucli de la comarca anomenada posteriorment el Comtat.

Passà als Dàvila, als Benavides i als Fernández de Córdoba.

Lloria, Alfons Roger de

3 Respostes

(País Valencià, després 1314 – València, 1355)

Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria. Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria.

Actuà com a coper en la coronació de Pere III el Cerimoniós (1336). Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca (1343). Lluità contra els nobles de la Unió a València (1347) i participà en la batalla de Mislata.

Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant. Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella. A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer (1354), però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima del seu matrimoni amb Maria de Cardona i d’Anglesola.

Deixà Cocentaina al seu germà Pere de Xèrica.

Tingué, amb Teresa del Puerto, un fill, Joan Alfons de Lloria (País Valencià, segle XIV)  Fou legitimat el 1369. Es casà amb Constança de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume III de Mallorca.