(Barcelona, segle XX)
Impremta. Dedicada a treballs comercials i a la impressió de butlletins, preferentment de caire religiós i del nacionalisme català, a la barriada de Sant Martí de Provençals.
Realitzà “El Lliri de Sant Lluís” (1914), mensual catòlic de joves; “Associació del Col·legi Acadèmia de Catalunya” (1919), butlletí editat per les Escoles de l’Ateneu Obrer de Sant Martí, i “Jordi Erin” (1922), periòdic nacionalista català.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Actor. Treballà intensament al teatre català i contribuí a la seva difusió al llarg d’una carrera professional prolongada. Féu bones temporades al Romea de Barcelona.
Treballà encara, ja com a actor de caràcter, a les obres que renovaren l’escena catalana, amb autors com Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias i Pous i Pagès.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Financer. El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa. El 1902 fundà la Banca J. Marsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919. Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l’agència Viatges Marsans SA.
Havia estat un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908) i del Sindicat de Banquers.
Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio (1920).
Fou el pare de Lluís Marsans i Peix (Barcelona, segle XIX – 1923) Banquer. Presidí el consell d’administració de la Banca Marsans (1919-23).
(Barcelona, segle XX)
(o Manzana) Illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme: la policromada casa Batlló (1905-06), d’Antoni Gaudí -reforma total d’un edifici convencional preexistent-, la casa Amatller (1898-1900), gotico-germanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera (1905), de l’etapa floral, de Lluís Domènech i Montaner -mutilada en la planta baixa i el coronament-; al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable: la casa Mulleras (vers 1906), d’Enric Sagnier.
Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la façana contigua, on rebaixà la teulada del seu edifici.
El nom prové, humorísticament, de l’analogia entre la diversitat d’estils de l’illa de cases (castellà, manzana), amb la poma de la discòrdia de la mitologia.
(Catalunya, segle XX)
Personatge principal de Terra baixa d’Àngel Guimerà.
Simbolitza el tipus de pastor primitiu i sense malícia que, enganyat per Sebastià, un propietari rural, disbauxat i cínic, acaba tractant-lo com ho feia amb el llop de la muntanya.
Manelic té un monument a Montjuïc (Barcelona), i ha esdevingut un nom popular.
(Barcelona, segle XX – )
Ballarina i coreògrafa. Fundadora de la Companyia de Dansa Magnet i Burch.
Ha presentat els muntatges: Brahams (1990), Vinyes verdes vora el mar (1992), Return, oh God! (1994) i Era el millor dels temps… (1996).
(Barcelona ?, segle XIX – segle XX)
Advocat i publicista. Nebot de Josep M. Vallès i Ribot.
Del partit republicà federal, s’adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona (1909-13).
En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialment adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí “El Intransigente”.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Industrial. Nét de Jeroni Juncadella i Casanovas.
Es casà amb Àngela Burés i Regordosa, d’una família propietària de fàbriques tèxtils a Anglès -amb el salt del Pastoral, avui d’Hidroelèctrica de Catalunya SA– i a Castellbell i el Vilar, que heretà el fill, Josep Maria Juncadella i Burés.
(Tarragona, segle XIX – segle XX)
Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde. Dirigí la “Revista Franciscana”.
Publicà els reculls poètics Flores y frutos, Mis tempestades sonoras i Campanes al vol, així com el llibre narratiu Leyendas franciscanas.
(Girona, 26 agost 1850 – 10 març 1912)
Historiador, advocat i polític liberal. Estudià dret a Barcelona i col·laborà en català a “La Renaixença”.
Fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Va publicar Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (1879), Historia de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (1896) i biografies de gironins.
Deixà inèdits altres treballs d’història local.
Era germà seu Enric Grahit i Papell (Girona, segle XIX – segle XX) Escriptor. Féu notables treballs estadístics. És autor d’un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d’un Nomenclátor de la provincia de Gerona.
Dades dels Països Catalans 