(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Historiador i doctor en teologia. Autor d’episcopologia i d’una obra de generalogia i història titulada Grandeses de la casa de Rocabertí.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Historiador i doctor en teologia. Autor d’episcopologia i d’una obra de generalogia i història titulada Grandeses de la casa de Rocabertí.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Família d’impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent.
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
(Barcelona, segle XX)
Col·lecció d’obres literàries, estrangeres els primers anys.
Editada per Editorial Catalana.
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Família de metges, iniciada per Josep Antoni Barraquer i Roviralta.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Gramàtic i pedagog. Fou oficial de la marina mercant. Dirigí el Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar (Maresme).
Publicà diverses obres docents, com les titulades Regles pràctiques d’escriptura catalana, Breu compendi de la història de Catalunya, Apuntes sobre el sistema de enseñanza Monjo, Promptuari ortogràfic català i Guia pràctica per a escriure en català.
Fou el pare d’Enric Monjo i Garriga.
Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch
Andreu Mir i Escudé (Barcelona, 1885 – 1966) Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.
Francesc Mir i Escudé (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dibuixant de planxa litogràfica.
Manuel Mir i Escudé (Barcelona, 1877 – 1931) Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.
Miquel Mir i Escudé (Barcelona, 1895 – 1968) Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).
Ramon Mir i Escudé (Barcelona, 1887 – 1973) Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Família d’artistes i impressors.
Iniciada per Francesc Mir i Bosch.