(Villafranca de Ordicia, País Basc, segle XIX – Manacor ?, Mallorca, segle XX)
Dirigent republicà. Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical.
En el procés pels fets de la Setmana Tràgica (1909) intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor.
Desterrat a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari “Justicia” (1909-12).
(Vic, Osona, segle XVIII – Barcelona, segle XX)
Família de comerciants i banquers (després Garriga-Nogués), iniciada per Josep Garriga.
(Valls, Alt Camp, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Escriptor i metge. Destacà per la seva erudició.
Escriví en vers sobre qüestions de la seva professió. Defensà el remei conegut per triaca magna.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Actriu. Era casada amb l’actor V. Daroqui.
Al costat d’Enric Borràs estrenà el 1894, al teatre Novetats de Barcelona, l’obra d’Àngel Guimerà Maria Rosa.
Es dedicà de preferència al teatre català, per bé que en féu també en castellà, amb Calvo.
(Catalunya, segle XX – )
Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d’alumnes d’escoles cristianes de Catalunya.
El seu àmbit escolar d’implantació és l’ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes.
Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa.
Realitza, a més, una tasca d’informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Pedagoga especialitzada en ensenyament domèstic. Estudià les realitzacions d’aquesta especialitat a França, Suïssa i Itàlia, pensionada per la Diputació de Barcelona.
La Mancomunitat de Catalunya la nomenà directora de la Secció d’Ensenyament Domèstic de la Universitat Nova. Fou delegada al congrés de París (1922).
En 1924 hagué de cessar en les seves activitats, sota la dictadura de Primo de Rivera.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Marmessor, amb Valentí Almirall, de Rossend Arús i Arderiu.
A la mort d’aquest (1891), i col·laborant amb Almirall, constituí la famosa Biblioteca Arús en una casa del Passeig de Sant Joan de Barcelona deixada pel difunt, i organizant-hi els amplis fons bibliogràfics existents amb aquest fi.
La biblioteca fou inaugurada el 1895 i cedida dos anys més tard a l’ajuntament de Barcelona. És tancada des del 1939.
(Catalunya, segle XX – )
Organisme de caràcter social. Vinculada a cadascuna de les universitats públiques. Creada com a instrument de participació de la societat en les universitats.
Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions.
(Catalunya, segle XX)
Nom de l’antiga empresa Raventós i Codorniu.
Amb una producció de 31,5 milions d’ampolles de cava el 1980 era la primera empresa d’aquest sector a l’estat i al món. Les seves vendes, el mateix any, foren de 7.017 milions de pessetes i donava feina a 470 empleats.
Posseeix Raymat SA i Masia Bach SA, productores de vins.
Enllaç: Codorniu
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XX – )
Fagotista. Cursà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1951 li fou concedit el premi Joan Altisent.
Fou mestre de fagot al Conservatori del Liceu i a l’Escolania de Montserrat, professor de les Orquestres Municipal i Filharmònica de Barcelona, i component del Quintet de Vent Barcelona.
També ha actuat molt com a solista.
Dades dels Països Catalans 