(Barcelona, segle XV)
Ferrer. Fou el principal constructor de bombardes per a la Generalitat durant la guerra contra Joan II. Les peces que construïa eren molt estimades. Li conferiren un gran prestigi.
Pel març de 1463 fou estipulat que percebria 6 florins per cada pedra que tiressin les seves peces.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Conegut per les relacions literàries mantingudes amb altres poetes, com les tençons amb Gabriel Ferrús i la dedicatòria que fra Joan Basset va fer al seu Letovari.
És autor d’una Dansa, en la qual pren com a motiu i tornada el tema poètic Mirant la flor de l’almelha, vestigi d’un tema anterior.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, 1518)
Noble. Estigué al servei del duc de Borgonya per lluitar contra França.
El 1477 el duc el trameté com a ambaixador a Joan II de Catalunya, tractant que aquest l’ajudés contra França a la defensa de Borgonya i de Flandes.
Es casà amb Constança de Gualbes i foren pares de:
Margarida de Llupià i de Gualbes (Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1568) Muller de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera, foren fills seus: Tomàs, Lluïsa, Pere (I) i Carles (I) de Llupià i de Llupià.
Joan (I) de Llupià i de Gualbes (Rosselló, segle XVI) Senyor de Llupià i de Vilarmilà. Lluís XI de França li confiscà els béns. Fou el pare de:
(Savoia, França, segle XV – Tolosa ?, França, segle XV)
Pintor gòtic. El 1461 contractà una vidriera de la Coronació de la Verge per a Santa Maria del Mar de Barcelona.
El 1462 realitzà, per al convent dels agustins de Domus Dei a Miralles, un retaule dedicat a la Verge, obra influïda per Jaume Huguet.
Consta que era actiu a Tolosa el 1460 i el 1462.
(Barcelona, vers 1400 – 1455)
Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d’una companyia mercantil.
Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447).
Fou el pare de:
Joan de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1464) Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.
Bartomeu de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XV – 1462) Mercader. Cònsol català a Nàpols, on tenia negocis.
Elionor de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XV) Muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera.
(Barcelona, segle XV)
Compilació històrico-llegendària feta per Francesc. Recull erudit de genealogies, cròniques, històries i llegendes compost durant el segle XV, però aprofitant compilacions anteriors.
Encara que faci referència a la història general, interessa sobretot a la historiografia catalana perquè s’hi recullen, entre altre material, els Gesta Comitum Barcinonensium en vulgar, les Cròniques de Desclot, Muntaner i Sant Pere de les Puel·les, les llegendes d’Otger Cataló, d’Amic e Melis, de les torres del mur de Barcelona i la de Guillem Ramon de Montcada, alguna anotació procedent del Cronicó dels fets d’Ultramar i d’altres procedents d’un Cronicó Barcinonense, una narració de la primera conquesta de Mallorca, dos capítols d’una crònica desconeguda sobre la jovenesa de Pere II el Gran, etc.
Ultra això, s’hi afegeixen les històries fabuloses de matèria clàssica.
El manuscrit, original i únic, és conserva a la Biblioteca de Catalunya.
(Barcelona, segle XV)
Talla de fusta que, segons la tradició, anava a la nau capitana de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.
Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant, sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer. La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona.
L’especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l’impacte d’una bala de l’esquadra turca.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà. L’1 de novembre de 1463, amb Francesc Ramis, sortí de Barcelona com a ambaixador extraordinari, amb dues galeres de la ciutat.
La seva missió fou oferir la corona al conestable Pere de Portugal, que l’acceptaria i continuaria la guerra contra Joan II.
(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)
Antiga variant del català. Coneguda fins al 1492.
Pròpia dels jueus que residien al Principat de Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià.
(Reus, Baix Camp, segle XV)
Frare mercenari. Es distingí en la tasca de redempció de captius, pròpia de l’orde.
El 1430 tornava de Tunis amb 124 alliberats. La seva nau fou capturada pels corsaris, els quals el mataren amb sagetes després de fer-lo presoner.
Dades dels Països Catalans 