(Barcelona, segle XV)
Ciutadà de Barcelona. Abraça la causa de la generalitat a la guerra contra Joan II i serví a la marina. El 1463, amb una galera i altres naus de Barcelona, obtingué diversos èxits contra embarcacions reials.
Aquest pot ésser l’homònim que el 1484, com a delegat de Barcelona, protestava davant els Reis Catòlics per l’establiment de la inquisició a Catalunya.
Eren fills de Bernat (II) Margarit.
Bernat Margarit i de Peguera (Catalunya, vers 1395 – vers 1480) (dit el Vell) Fou l’iniciador de la línia secundària dels senyors del Castell d’Empordà. Es casà amb la pubilla Francesca de Santfeliu-Vilaragut, senyora del Castell d’Empordà, Ullastret, Monells i Sant Iscle. Fou veguer de Barcelona i combaté com a mercenari (1426-28) en la guerra dels Cent Anys, i durant la guerra contra Joan II (1462-72) on participà en la defensa de Girona contra les tropes de la Generalitat, i, un cop presa la ciutat, col·laborà en el lliurament d’aquesta als reialistes (1471). La seva filla i hereva fou Constança Margarit i de Santfeliu (Catalunya, segle XV) la qual fou muller de Joan Bertran, i els pares de Pere Margarit.
Joan Margarit i de Peguera (Catalunya, segle XV – Girona, segle XV) Fou l’iniciador de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Probable veguer de Girona (1440-42). Es casà amb Caterina de Pau i foren pares de Joan, Berenguer, Francesc i Bernat (III) Margarit i de Pau.
Margarit i de Pau, Berenguer (Girona, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Fill de Joan Margarit i de Peguera i de Caterina de Pau, i germà de Francesc, Joan i Bernat (III).
Prengué part en diverses bandositats per tal de controlar el govern de la ciutat i fou detingut per ordre dels cavallers (1458-59).
Margarit i de Pau, Francesc (Girona, vers 1425 – vers 1478) Germà de Berenguer, Joan i Bernat (III). Fou destinat a la carrera eclesiàstica, però ja el 1463 havia penjat els hàbits i era cavaller.
(Girona, 1445 – segle XV)
Fill i successor de Francesc Margarit i de Pau.
Es casà (1477) amb Joana de Requesens, i foren pares de Joan, Jeroni i Lluís Margarit i de Requesens.
La seva germana fou:
Violant Margarit i Bertran (Girona, segle XV – Catalunya, segle XV) Es casà amb Joan Sarriera, senyor de Vulpellac.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Arquitecte gòtic. Col·laborà amb el mestre Arnau Bargués, autor, entre altres obres, de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1399-1402) i del palau del rei Martí a Poblet (1392-1410), dues de les més belles mostres del gòtic civil català.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Besnét de Jaume Marc.
Durant la guerra contra Joan II prengué el partit del monarca.
El 1469 hagué de cedir el seu castell d’Eramprunyà després d’un setge bastant dur. Aleshores caigué presoner i patí captiveri. Rescatat per diners, passà al bàndol reialista.
El 1471 li era confirmada per Joan II el Sense Fe la senyoria d’Eramprunyà.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Mestre de l’orde de Montesa (1392-1409).
Conseller i domèstic de Joan I de Catalunya, sobre qui exercí una gran influència. Mort aquest, fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, però fou perdonat pel rei Martí I l’Humà el 1396.
Assistí a la coronació del rei Martí I (1399) a Saragossa, on duia la bandera reial.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
(o March) Poeta. Cavaller del llinatge dels Marc.
Mantingué relació directa amb la reina Margarida de Prades, fet que permet situar la seva producció entre el 1410 i el 1430.
La seva obra, compilada al Cançoner Vega-Aguiló, comprèn poesies religioses com ara Visió de la Verge Maria, entre d’altres, i poesies amoroses en les quals es manté dins els termes de la tradició de la poesia trobadoresca.
És remarcable, en aquest gènere, la Cançó d’amor tençonada, que intenta dramatitzar els conflictes sentimentals, molt corrents en els poetes de l’època.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Filòsof escotista. Dit el Canònic pels seus coneixements jurídics. Deixeble de Duns Escot.
Fou canonge de Tortosa i mestre d’arts a Tolosa.
Escriví sobre els llibres de les Sentències, qüestions dialèctiques i disputades, i sobre la física d’Aristòtil, que, amb el títol Quaestiones super octo libros Physicorum Aristotelis, fou imprès a Pàdua el 1475 i reimprès set vegades a Venècia fins el 1520.
(Maraye-en-Othe, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
(o Colí de Moraia) Vidrier. Actiu a Catalunya, fou autor de quatre vidrieres —perdudes— per a la sala del Consell de Cent de Barcelona (1415) i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt (1411) i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l’església de Santa Maria (1412-14), conservades en part.
El 1426 encara treballava a Cervera.
Dades dels Països Catalans 