Arxiu d'etiquetes: segle XV

Joana de Villena i de Castella

12 Respostes

(Castella segle XIV – Catalunya, segle XV)

(o Joana de Gandia)  Comtessa de Cardona. Filla menor de Pere, marquès de Villena, i de Joana, filla del rei Enric II de Castella.

El 1391 es casà amb Joan Ramon Folc I de Cardona, nomenat comte de Cardona el 1400. Sembla que rebé en dot els llocs ribagorçans de Calassanç i Açanui, els quals els deixà, en morir, al seu fill Hug.

Fills seus foren Joan Ramon Folc II, també comte; Jaume, bisbe i cardenal; Pere, frare de l’Hospital; Joana, muller de Bernat Gilabert de Centelles; Anton, bisbe d’Elna; Hug, casat amb Blanca de Navarra; i Violant, muller de Felip Albert.

Un cop vidu, el seu marit tornà a casar-se, amb Beatriu de Pallars.

Isabel d’Urgell i de Montferrat

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Monja. Filla petita de Pere II d’Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat. Fou monja del monestir de Sixena (Aragó).

Germana de Jaume II el Dissortat, se salvà de les confiscacions decretades contra tota la seva família pel rei Ferran I d’Antequera (1413), i continuà percebent les seves rendes particulars. Tingué cura per un temps, a Sixena, de les seves germanes Elionor i Cecília.

El 1433, a la mort del seu germà, presoner al castell de Xàtiva, la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, li comunicà la nova per carta, tot manifestant-li el seu condol.

Isabel d’Urgell i de Comenge

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Comtessa de Cardona. Filla del comte Jaume I d’Urgell i de Cecília de Comenge, germana del comte Pere II d’Urgell i tia de Jaume II el Dissortat.

Fou la tercera muller d’Hug II de Cardona i li donà tres filles: Elfa, Marquesa i Aldonça, les quals es casarien, respectivament, amb el comte Joan II d’Empúries, amb Galceran de Santapau i amb Guerau Alemany de Cervelló.

Restà vídua el 1400.

Icard i de Subirats, Lluís

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Poeta. Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430, adoptà el cognom matern de Subirats.

La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt.

Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca.

La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I l’Humà, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de Bar.

Icard, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XV)

Compositor. Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols, on coincidí amb les teories de J. Tinctoris i F. Gaffurius.

Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria, a quatre veus, tres Magnificat, un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus (Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis) i la cançó a quatre veus Non touchez à moi.

És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors.

Hostalric, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1411 li foren fetes propostes, per part de la Generalitat, per anar d’ambaixador a Sicília. Se n’excusà.

El 1413 fou un dels prohoms cridats a consell pel rei Ferran I d’Antequera per decidir l’acció a prendre contra la revolta de Jaume II d’Urgell.

El 29 de novembre de 1413, al castell de Lleida, assistí a la proclamació de sentència contra el comte urgellenc.

Hestòria de l’amat Frondino e de Brisonda

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV ó XV)

Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.

D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents (occità, francès i català).

Escrita amb el propòsit didàctic d’oferir uns models de bon redactar, l’estil és en general retòric, però sempre digne.

Hala dels Draps

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Porxada oberta prop de la llotja de mercaders, per a la contractació i mostra de mercaderies. A la part alta, hi havia la sala del tribunal del consolat de mar.

El 1514, la ciutat inicià la construcció, sobre l’Hala, d’una sala d’armes, que no fou acabada fins al final del segle XVI.

Era considerada, a l’època, un dels edificis notables de l’arquitectura civil de Barcelona.

Guixà, Dalmau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Abat del monestir de Sant Pere de Besalú (1387-1409).

Durant el seu període de govern li fou reconeguda jurisdicció sobre els delictes comesos al seu territori, llevat dels que duien aparellada sentència de mort i esquarterament.

Guimerà, Jaspert de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Era senyor de Ciutadilla. El 1409 combaté a Sardenya, durant la campanya en què fou obtinguda la gran victòria de Sanluri, seguida als pocs dies per la malaurada mort de Martí I el Jove.

Pel novembre de 1409 tornà a Catalunya com a missatger, duent una lletra del capità general a l’illa, Pere Torrelles, per al rei Martí I l’Humà.