Arxiu d'etiquetes: segle XV

Cardona, Isabel de -vàries-

Deixa un comentari

Isabel de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. Filla legítima o natural del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II. Era monja del monestir de Vallbona. Apareix documentada el 1468.

Isabel de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agustín.

Isabel de Cardona  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Dama. Filla d’Anton de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Castellana de Requesens. Es casà amb Bernat II de Vilamarí, el segon dels almiralls d’aquest nom. Restà vídua el 1516.

Cardona, Hug de -varis-

Deixa un comentari

Hug de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Era fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d’Empúries. Fou ardiaca de Barcelona. El 1281, amb la seva mare, hagué de figurar com a garantidor del seu germà el vescomte Ramon Folc VI perquè aquest obtingués el perdó reial després d’un llarg període de rebel·lió. El 1307 figurà entre els testimonis dels acords de demarcació del comtat d’Urgell.

Hug de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Noble. Senyor de Sant Climenç. És documentat el 1420. Ha de ser distingit de l’homònim contemporani senyor de Bellpuig.

Hug de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Noble. Era fill tercer d’Anton de Cardona, pertanyent a la segona branca siciliana d’aquest casal.

Hug de Cardona  (Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XVI)  Noble. Lluità a Itàlia. El 1504 conquerí el castell de Castelvetro.

Cardona, Francesc de -varis-

Deixa un comentari

Francesc de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Personatge. No és segur que fos membre de la família noble dels Cardona. Comerciava amb Tunis l’any 1274.

Francesc de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Personatge. Apareix documentat el 1402 en relació amb la branca cardonina de Bellpuig. Cobrava de la família una pensió de 50 lliures anuals.

Cardona -varis/es bio-

19 Respostes

Acard de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Fill segon de Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d’Elfa de Perellós i de Mur. A la mort del seu pare (1463), desposseïda la seva branca familiar pel rei Joan II de Catalunya, el conestable de Portugal, elegit rei pels catalans, el nomenà patge seu, en unió del seu germà gran Hug. Degué morir molt jove.

Adelaida de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1078)  Dama. Era filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia, i germana dels successius vescomtes Bremond I, Eribau i Folc I de Cardona. Es casà dues vegades, amb personatges prou coneguts anomenats Guerau i Guillem, ambdós propietaris de possessions d’importància. Deixà filles del primer matrimoni i fills mascles del segon. Testà el 1078.

Agnès de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Joan de Montcada, comte d’Aitona.

Alfons de Cardona  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Era un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i d’Urgell i d’Aldonça Enríquez. Es casà amb Aldonça Ferrer. Apareix documentada la seva participació en un torneig, lluitant sis contra sis, celebrat a Barcelona el 12 de juny de 1514.

Amaltrud de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1090)  Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. Es casà amb Bofill, del qual fou vídua molts anys. Morí a edat avançada, vivint amb el seu fill Arnau, senyor de la Clua.

Anna de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Filla d’Antoni de Cardona i Enríquez, virrei de Sardenya. Es casà amb Blasco d’Alagó i d’Arbòrea, segon comte de Villasol. El seu germà Joan de Cardona i de Requesens, marí famós, traspassà sense fills i la deixà hereva de la baronia de Sant Boi (de Llobregat.

Blanca de Cardona  (Catalunya, segle XIV – 1322)  Dama. No n’és conegut altre esment que la referència de la seva mort.

Catalana de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Dama. És esmentada com una de les filles del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.

Caterina de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc III de Cardona i de la seva primera muller, Joana d’Urgell. Morí soltera.

Dolça de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Dama. És esmentada al testament, datat el 1156, del seu germà Ramon de Cardona.

Elfa de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Filla del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el comte Joan II d’Empúries. El seu marit no fou mai reconegut com a comte pel rei Martí I l’Humà, a causa de la rebel·lió del seu antecessor contra la Corona. El matrimoni no tingué fills.

Elicsèn de Cardona  (Catalunya, segle XIV – Coimbra ?, Portugal, segle XIV)  Dama. Era la filla petita de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu, filla natural del rei Pere II el Gran. Entrà en religió. Fou abadessa de Coïmbra.

Elisabet de Cardona  (Catalunya, segle XVII)  Dama. Era casada amb Ramon de Sentmenat. Heretà del germà Maurici de Cardona la baronia de Sant Mori.

Elisenda de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba, i germana, per tant, del també vescomte Ramon Folc IV de Cardona. Havia estat promesa, el 1203, amb el vescomte Arnau I de Castellbó.

Ermengarda de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Dama. Filla d’un Bremond i germana d’Arnau, Guillem i Bernat. Aquest darrer li feia una deixa en testament datat del 1102.

Folc de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Cavaller del Temple. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a mestre del seu orde.

Frederic de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)  Fill de Ramon de Cardona i d’Empúries. Adquirí la baronia de Mazzarone. Fou l’avi del següent.

Frederic de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Nét de l’anterior i germà de Jaume de Cardona. Es rebel·là contra el rei Martí I l’Humà i perdé la baronia de Mazzarone.

Gabriel Cardona  (Catalunya, segle XV)  Militar. Probablement no pertanyia a la família noble dels Cardona. Era cavaller. Participà a favor de la Generalitat a la guerra contra Joan II. Era capità de la guarnició de Vilafranca. Quan els joanistes entraren a la vila, fou escapçat.

Galceran de Cardona  (Catalunya, segle XVI – 1612)  Noble. Fill segon de Jaume de Cardona, baró de Sant Mori, i de Rafaela Sunyer. El 1607 morí solter el seu nebot Joan de Cardona, baró de Sant Mori. L’heretà. Galceran morí sense successió directa. La baronia anà al seu cosí llunyà Miquel de Cardona.

Gilberga de Cardona  (Catalunya, segle XI)  Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. No n’hi ha altre esment que el que en fa el genealogista Llobet.

Guerau de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Personatge. Figurà entre els signants de la solemne presa de possessió del vescomte Guillem I de Cardona.

Guillem Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Personatge. És documentat el 1447 com a donzell i senyor del castell de Solerbernat, a la zona de Torà, havent adquirit tres cuirasses de les quals es considera deutor. No és coneguda la seva posició genealògica.

Guillema de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Hug (V) de Mataplana, el qual morí el 1229. En tingué un fill anomenat també Hug (VI), hereu de la baronia de Mataplana.

Guisla de Cardona  (Catalunya, segle XI)  Dama. El genealogista Llobet la cita com la menor de les filles del comte Ramon de Cardona i d’Engúncia.

Hipòlita de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agostín.

Isobard de Cardona  (Catalunya, segle XI – la Molsosa, Solsonès, 1021)  Magnat. Era un dels fills del vescomte Ramon de Cardona, i d’Engúncia.

Jeroni de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.

Jerònia de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Abadessa de Vallbona. Exercí dues vegades l’abadiat, als períodes 1267-70 i 1273-82.

Joan Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV – abans 1481)  Personatge. Tingué una filla anomenada Joana, haguda d’una Tomic que era filla de l’historiador Pere Tomic.

Josep de Cardona  (València, segle XVII – 1702)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu i rector de la universitat de València. Publicà sermons i d’altres escrits.

Llàtzer Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Publicà en llatí una obra sobre la Concepció de Maria, impresa a Venècia el 1584.

Macià Cardona  (Valls, Alt Camp, 1698 – El Escorial, Madrid, 1755)  Compositor. Estudià música al monestir de Montserrat. En 1721 professà com a frare jerònim a El Escorial, on fou mestre de capella. És autor de música religiosa.

Magdalena de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Dama. Era filla d’Hug de Cardona-Anglesola (I de la branca de Bellpuig) i de Francesca de Pinós. Es casà amb el noble ribagorçà Felip Galceran de Castre-Pinós, senyor de Castro, Peralta i Tramacet, que era en realitat un Pinós, ja que el cognom de Castre era el de l’avia materna, adoptat per raons d’heretatge.

Margarida de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Néta de Jaume de Cardona. Darrera representant de la línia siciliana dels barons de Mazzarone.

Marquesa de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla del vescomte Hug Folc II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el noble Galceran de Santapau.

Marsats de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Claramunt i d’Almodis. És una figura gairebé desconeguda.

Mateu de Cardona  (Cardona, Bages, segle XVI – Manresa, Bages, 1620)  Frare carmelità. Visqué al convent manresà de l’orde. Tingué gran fama per les seves virtuts.

Maurici de Cardona  (Catalunya, segle XVII – 1672/74)  Fill de Jaume de Cardona i de Jacinta de Guimerà. Heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. Morí sense successió directa. Fou heretat per la germana Elisabet, muller de Ramon de Sentmenat.

Ramon Folc de Cardona  (Catalunya, segle XV – 1519)  Frare mercenari. Era fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. Fou elegit bisbe de Conca el 1504, però renuncià a aquesta dignitat. Excel·lí per les seves virtuts.

Romeu de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Jaume II de Catalunya li encomanava, a ell i als descendents, la castellania del castell-palau de Terrassa el 1313. Així i tot sembla que més tard la tingué Berenguer de Cardona pel vescomte Ramon Folc VI. El rei li encomanà novament la castellania el 1337.

Timbor de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Religiosa. Només és coneguda pel cenotafi que li féu esculpir l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, el qual s’anomenava nebot de la difunta a la dedicatòria. Podia ser filla dels comtes Joan Ramon Folc I o Joan Ramon Folc II.

Cardona, Elionor de -vàries-

4 Respostes

Elionor de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Germana d’Elicsèn. Filla de Ramon de Cardona i de Beatriu d’Aragó. Es casà amb el noble Hug de Cervelló.

Elionor de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Dama. És esmentada entre les filles menors del primer comte de Cardona Hug II de Cardona.

Elionor de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. Sembla que era filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de la segona muller d’aquest, Beatriu de Pallars. En 1451 embarcà cap a Sardenya per casar-se amb Antonio Cubello, marquès d’Oristany. No en tingué fills, Restà vídua en 1455. Els poetes Lleonard de Sorts, Francí Guerau i Joan Berenguer de Masdovelles li dedicaren composicions.

Cardona, Bernat de -varis-

7 Respostes

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XI – abans 1086)  Noble. Fill del vescomte Ramon Folc I de Cardona, el qual, al testament fet el 1083, li deixava els castells de Rupit i Tagamanent. No pogué gaudir-se’n, ja que quan morí el seu pare, el 1086, ell ja havia mort.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1102)  Cavaller. Fill d’un Bremond i germà d’un Guillem. Deixà aquest com a hereu principal en un testament del 1102. L’heretava amb el castell de Clariana. També beneficiava una germana dita Ermengarda, i el fill d’aquesta, Pere. Era marmessor seu un altre germà anomenat Arnau. És dubtós que aquest Bernat sigui l’homònim del qual hi ha un altre testament datat el 1143.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  (o Bernat Folc)  Noble. Fill del vescomte Guillem I de Cardona i de la seva segona muller, Agnès o Anna Oló. No és gaire segur que sigui ell qui tenia una quarta part del castell de Calonge rebuda dels pares i que el donava, el 1220, a una neboda anomenada Beatriu, filla d’un Pere de Puiggener.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era un dels fills d’Arnau de Cardona que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Guillem.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1411 fou delegat per a apaivagar l’antagonisme entre Ramon Sagarriga i Joan de Vilamarí a propòsit del castell de Palau Saverdera.

Cardona, Beatriu de -vàries-

10 Respostes

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV – Aragó ?, segle XIV)  Dama. Filla de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere II el Gran. Havia estat promesa a Marià d’Arborea, gran noble sard. Desfet aquest compromís, es casà amb el noble aragonès Pero Cornel, senyor d’Alfajarín. D’aquesta unió naixeria Luís Cornel, darrer senyor d’aquell domini.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Filla de Hug VI d’Empúries, vescomte de Cardona, i de Beatriu d’Anglesola. Era germana, per tant, d’Hug II de Cardona, el primer comte de Cardona. Beatriu es casà amb Ponç IV de Cabrera, hereu de Bernat II de Cabrera, almirall i gran privat de Pere III el Cerimoniós. Per renúncia en vida del seu sogre, el seu marit fou vescomte de Cabrera el 1342, però morí el 1349, sense que el matrimoni hagués tingut fills.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Neboda de l’anterior. Fou l’única filla que tingué el comte Hug II de Cardona amb la primera muller, Blanca d’Empúries. Es casà el 1363 amb el comte Pere II d’Urgell. No li donà successió. A la seva mort, prematura, el seu marit tornaria a casar-se amb Margarida de Montferrato. Beatriu tingué una germanastra del seu mateix nom, que és la següent.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Dama. Germanastra de l’anterior, i segurament nada després de la mort d’aquella. Era filla del primer comte de Cardona, Hug II, i de la seva segona muller, Beatriu de Luna. Es casà amb el comte Roger Bernat I de Pallars. Fou mare del comte pallarès Arnau Roger IV.

Beatriu de Cardona  (Catalunya ?, segle XV)  Dama. De filiació incerta. Es casà amb Pere III de Montcada, de la branca valenciana d’aquest llinatge i hereu sortós de la baronia d’Aitona–Seròs. Fills seus foren Joan de Montcada, primer comte d’Aitona, i Hug de Montcada, gran almirall.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Personatge. Era filla i hereva de Pere de Cardona i de Joana, com consta en un document del 1450. No ha estat precisada la seva posició genealògica. Era casada amb Hug de Serrallonga, notari d’Igualada.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. És esmentada com a filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de la seva segona muller, Beatriu de Pallars.

Cardona, Anton de -varis-

6 Respostes

Anton de Cardona  (Sicília ?, s XV)  Noble. Era fill d’Alfons de Cardona i de Caterina de Peralta. Heretà del seu pare el títol de comte de Reggio i la baronia de Chiusa, títols que corresponien a la seva línia de la branca siciliana dels Cardona.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – 1466)  Prelat. Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Fou bisbe d’Elna. Es pronuncià a favor del rei durant la guerra contra Joan II, seguint la tònica reialista de la seva branca familiar. El 1462 fou declarat enemic de la terra. Les forces de la Generalitat el cregueren mort al combat del castell de Vellosell, però s’equivocaren. En tot cas, morí durant la guerra.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Es distingí al setge de Gaeta de 1504, en què aquella plaça fou presa per les forces de Ferran II de Catalunya. Segons Feliu de la Penya, aquest personatge fou nomenat marquès de la Padula, per bé que aquest títol sembla haver estat, ja de temps, vinculat als Cardona de Sicília. El 1505 protestà, arran de la pau de Nàpols, per la restitució de béns als nobles napolitans afrancesats.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Era duc de Somma i comte de Palamós. També fou duc de Sessa. Pertanyia a la branca dels Cardona de Bellpuig. Tenia un gran casal al carrer Ample de Barcelona. El 1581 s’hi estatjà l’emperadriu Maria, germana de Felip II, i acostumava a viure-hi el virrei del Principat.

Anton de Cardona  (Sicília, segle XVI)  Noble. Era fill de Pere de Cardona i de Villena, de la línia principal dels Cardona de Sicília. A la mort del seu pare (vers 1450), el succeí com a comte de Golisano i marquès de la Padula. Per les petites possessions catalanes del seu patrimoni passà alguns anys a Catalunya, i fins prengué les armes a favor del rei en la guerra contra Joan II. Estigué present a la capitulació de Barcelona (1472). El 1475 fou nomenat canceller de Sicília.

Anton de Cardona  (Itàlia ?, segle XVI – Hongria ?, segle XVI)  Noble. El 1531 destacà a les guerres d’Hongria.

Cardona, Aldonça de -varies-

1 Resposta

Aldonça de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. Era una de les filles del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el noble Guerau Alemany de Cervelló, que fou governador de Catalunya i gran figura de l’Interregne precedent al compromís de Casp.

Aldonça de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Una de les filles del duc Ferran (I) de Cardona i Enríquez i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Lluís de Benavent, comte de Lerín.

Cardó, Jaume

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XV – Catalunya, segle XV)

Jurista. Féu addicions a l’obra de Jaume Callís De pau i treva, i escriví diversos comentaris als Usatges.