Arxiu d'etiquetes: segle XV

Carbonell -varis bio-

2 Respostes

Andreu Carbonell  (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII)  Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.

Climent Carbonell  (Catalunya, segle XV)  Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.

Guillem Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.

Joan Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.

Jordi Carbonell  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759)  Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.

Josep Carbonell  (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? )  Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.

Miquel Carbonell  (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.

Vicent Carbonell  (Alcoi, Alcoià, segle XVII)  Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.

Caramany, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1392 participà a la gran expedició a Sicília. Fou un dels assistents al parlament català de l’Interregne (1410-12).

Figurà entre els qui protestaren per la reunió de l’assemblea a Barcelona, que contravenia la convocatòria primitiva, feta per a la vila de Montblanc.

Canet -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni Canet  (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.

Berenguer de Canet  (Rosselló, segle XII)  Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Canet  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Jaume Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.

Joan Baptista Canet  (Lleida, segle XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

Maria de Canet  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.

Martí de Canet  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.

Pere Joan Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.

Canet, Gilabert de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV – segle XV)

Noble. Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme). Nét de Ferrer de Canet.

Prengué part en la defensa del Rosselló i la Cerdanya en produir-se la invasió del comte d’Armanyac (1389-90). Durant l’interregne, fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I el Caçador per la força.

Participà en l’aixecament de Jaume II d’Urgell contra Ferran I d’Antequera (1413).

Canelles, Bertran de -s. XV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1397, quan el rei Martí I l’Humà, tornat de Sicília per cenyir la corona deixada per Joan I el Caçador, es trobava sojornant a Avinyó prop del papa Benet XIII, Canelles anà a visitar el monarca per fer-li una primera relació de la situació als seus estats.

Canals, Pere de

Deixa un comentari

(Tarragona, inici segle XV – Sant Cugat del Vallès ?, Vallès Occidental, segle XV)

Monjo. Per ordre del rei Joan II de Catalunya traduí del llatí una obra de caràcter històric.

Camós, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller errant. Fou un dels qui anaren a lluitar, el 1434, a l’anomenat “Paso Honroso”, famós pas d’armes cavalleresc establert al pont de l’Orbigo (Lleó), on també combateren d’altres catalans.

Cambra de la Sumària

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, segle XV – 1807)

Tribunal instituït pel rei Alfons IV de Catalunya i presidit pel lloctinent del gran canceller.

La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals.

Fou reformat per Felip II i per Felip IV, i fou abolit el 1807.

Caldora, Giacomo

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, vers 1370 – Circello, Campània, Itàlia, 1439)

Militar i duc de Bari. Lluità contra Alfons IV de Catalunya i a favor de la lliga pro-angevina (1424-28) encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols.

Morta aquesta (1436), lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç.

Sovint fingí, en veure’s amenaçat, que volia canviar de bàndol. El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona.

Fou el pare d’Antonio Caldora (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Militar. Duc de Bari i comte de Trivento. Lluità amb el seu pare contra Alfons IV el Magnànim al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols. El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fet presoner. Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura.

Cabrera, Joan I de

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XV – 1474)

Noble. Fill i hereu de Bernat V de Cabrera al comtat de Mòdica. Es casà amb Joana de Foix. L’heretat del seu pare a Catalunya fou liquidat a conseqüència de la guerra contra Joan II (1471) mentre ell romania a Mòdica (Sicília).

Fou succeït pel seu fill Joan II de Cabrera (Mòdica, Sicília, Itàlia, s XV – 1477)  (o Joan Bernat)  Noble. A la seva mort, l’heretà la seva germana Anna I de Cabrera.

Joan I de Cabrera també fou el pare de:

Carles de Cabrera (Catalunya, segle XV)  En morir el seu germà Joan II de Cabrera (1477), encara impúber, ell ja era mort. Per aquest motiu, els drets patrimonials passaren a la seva germana Anna I de Cabrera.

Caterina de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Morí sense successió.

Isabel de Cabrera  (Catalunya, segle XV – Castella ?, segle XV)  Es casà amb Bernardí Enríquez, castellà, comte de Melgar.