Alexandre de Cartellà (Catalunya, segle XVI) Noble. Destacà molt a les campanyes de Flandes en temps de Felip II.
Ramon de Cartellà (Catalunya, segle XIV – Sardenya, segle XV) Militar. El 1412, al temps de l’Interregne i de l’elecció de Ferran I, era governador del Legudor, a Sardenya.
Roger de Cartellà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Fou conseller del Principat de la reina lloctinent Maria de Castella, durant una part del sojorn a Nàpols del rei Alfons IV el Magnànim.
Violant de Cardona (Catalunya, segle XV – 1490) Dama. És esmentada com a filla del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II de Cardona i de Joana de Prades. A la seva mort deixava hereu el seu nebot Joan Ramon Folc IV, comte de Cardona i conestable d’Aragó.
Violant de Cardona (Catalunya, segle XV – Rosselló ?, segle XV) Filla de Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Es casà amb el poderós noble rossellonès Felip Albert que, potser per aquesta vinculació amb els Cardona, es convertiria en un dels grans valedors de Joan II el Sense Fe a la guerra d’aquest rei contra la Generalitat.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle X – segle XI) Noble. Un dels fills del vescomte d’Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N’hi ha poques notícies. És probable que morís jove.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1264.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem de Cardona i de Jorba. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer.
Ramon de Cardona (Catalunya, s XIV) Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant d’aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cardona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Franci Joan Puculull i Joan Fogassot. Se n’han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal “cors magnífics”.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. És esmentat com a fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós, i de Caterina de Centelles.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XVI) Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XII – abans 1175) Noble. És esmentat entre els fills dels vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Morí abans que el seu pare, aquest traspassat el 1176.
Pere de Cardona (Catalunya ?, segle XIII) Personatge pràcticament desconegut, fora del fet de ser pare d’un Berenguer de Llobera, documentat el 1218. És citat per Serra i Vilaró, el qual suposa que Pere devia ser un bastard del vescomte Guillem I de Cardona. Raons cronològiques semblen indicar, per contra, que podia ser fill d’algun Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. Serra i Vilaró, tot assenyalant-lo entre els presents a les Corts de Barcelona el 1254, el considera un dels fills del vescomte Ramon Folc V i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran el vescomte Hug II i d’un altre germà, Berenguer, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XV) Personatge. Documentat el 1431, essent marmessor d’Eulàlia, vídua de Joan Vidal, cambrer del comte de Cardona. El 1435 era morta la seva muller Joana. Tenia el títol aristocràtic de donzell. Una filla seva, anomenada Beatriu, apareix documentada el 1450. Un Pere de Cardona, possiblement el mateix, figura citat com a noble el 1441.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XV) Fill del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou frare de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Miquel de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fill d’Esperandéu Cardona. Heretà la vall de Conat i fou senyor de Molig, Campome i Paracolls.
Miquel de Cardona (Catalunya, segle XVI) Noble i militar. Serví Felip II. Fou mestre de camp a les campanyes de Flandes.
Miquel de Cardona (Catalunya, segle XVII – 1652) Noble. Heretà la baronia de Sant Mori del seu cosí llunyà Galceran. Era fill de Jaume de Cardona. Es casà amb Elisabet de Sentmenat. Fill seu era Jaume, hereu de la baronia.
Maria de Cardona (Catalunya, segle XIV) Dama. Era una de les filles del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. Es casà amb Alfons Roger de Lloria, fill de Jaume II de Xèrica i de Beatriu de Lloria, el qual havia adoptat el cognom matern per raons d’heretatge. Maria fou cunyada, doncs, del cèlebre i coratjós Pere de Xèrica. No tingué fills.
Maria de Cardona (Itàlia ?, segle XV – Sicília ?, Itàlia, segle XV) Filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia, comte d’Avellino, i de Joana de Vilamarí. Es casà amb el seu parent llunyà Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Golisano, de la branca siciliana dels Cardona.
Maria de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec, comte d’Oliva.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Personatge. Apareix documentat com un dels cònsols a Cardona del comte Joan Ramon Folc I, arran d’un privilegi atorgat per aquest a la vila.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XVI) Noble. Lluità contra els francesos al Rosselló, el 1542. En caigué presoner. Fou alliberat amb un rescat de mil florins d’or.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1593) Baró de Sant Mori. Era fill de Jaume de Cardona i de Rafaela Sunyer. El 1587 vengué a la corona, Verges, Bellcaire i la Tallada. Era casat amb Pràxedes d’Ança. Fill seu era Joan, que l’heretà.
Lluís de Cardona (Lucena, Andalusia, segle XVI – Catalunya, 1596) Fill gran de la duquessa Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Còrdoba. Morí abans que els seus pares i els títols de Cardona passaren en tot cas al seu germà Enric d’Aragó Folc de Cardona. Sembla que visqué poc a Catalunya.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1574) Noble. Era fill de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. A la mort del pare, en 1571, n’heretà el patrimoni, ja que els germans més grans eren morts de feia anys. Ell mateix morí no gaire després, sense deixar fills. Per aquesta raó seria succeït pel germà Anton de Cardona, duc de Sessa.
Lluís de Cardona (Catalunya, s XVII) Noble. Fou mestre de camp a la campanya del Rosselló del 1674.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Centelles.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Era filla de Joan Ramon de Cardona i néta, per part de mare, del cavaller i historiador Pere Tomic. Es casà, abans del 1481, amb Galceran d’Òdena, cavaller que vivia encara el 1499.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Neboda de l’anterior, filla de Joan Ramon Folc II, i de Joana de Prades. El 1428 es casà amb el comte Arnau Roger IV de Pallars. Fills seus foren el famós Hug Roger III de Pallars i Elionor, que seria comtessa d’Abranches.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era filla natural del duc Ferran de Cardona. No ha de ser confosa amb la Joana I de Cardona que era filla legítima i hereva del mateix duc.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XVI) Filla d’Hug de Cardona, membre desposseït de la branca dels Cardona de Bellpuig, i d’una filla del comte de Pallars. Es casà amb Pere Joan d’Erill, descendent del Joan Roger d’Erill assassinat, en 1463. Essent Joana filla única, s’extingiria amb ella aquesta línia del cognom Cardona.
Joana de Cardona (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Dama. Era filla de Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Córdoba. Es casà amb el seu parent llunyà Anton de Cardona, duc de Sessa, pertanyent a la branca cardonina de Bellpuig.
Joan Cardona (Catalunya, segle XV) Escriptor. És citat per Fèlix Torres i Amat com a autor d’una novel·la titulada Tratado notable de amor.
Joan de Cardona (Sardenya, Itàlia, segle XV) Bisbe de Ploague, a Sardenya (1495). Potser pertanyia a la branca dels barons de Ploague i Montesanto.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XV – després 1488) Cavaller. Fill bastard del comte Joan Ramon Folc I de Cardona. Durant la guerra civil catalana de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II (fou conegut com el Bastard de Cardona). El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. Fill natural del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Fou comanador santjoanista de Barcelona.
Joan de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XV – Ricoccia, Itàlia, 1522) Noble. Era comte de Colossa (Sicília). Morí lluitant contra els francesos.
Joan de Cardona (Sardenya ?, Itàlia, segle XVI – Hongria ?, segle XVI) Noble. Fou virrei de Sardenya durant setze anys, fins al 1549. Aquest personatge pot ser el que destacà a les guerres d’Hongria contra els turcs, en temps de l’emperador Ferran.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1607) Noble. Fill de Lluís de Cardona i de Pràxedes d’Ança. El 1593 heretà del pare la baronia de Sant Mori. Fou heretat per l’oncle Galceran, germà de Lluís.
Jaume de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XIV) Germà de Frederic de Cardona i i nét d’un altre Frederic. Adquirí per enllaç la baronia de Ramione. Fou l’avi de Margarida de Cardona.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XV) Religiós. Era fill natural del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II. Fou prior de Sant Miquel del Fai i del monestir de Santa Maria, a Sant Llorenç de Morunys.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XVI) Personatge. Era fill del Jaume de Cardona que fou baró consort de Sant Mori i pare del següent Jaume.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Personatge. Fill de l’anterior Jaume i pare d’un Miquel que heretaria Sant Mori.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XVI) Noble. Fou un dels més destacats en l’oposició catalana a l’imposició de l’impost dit de l’excusado al Principat. Passà un temps de presó per aquest motiu. El 1570 es distingí a la defensa del Rosselló contra els francesos.
Jaume de Cardona (Catalunya, segle XVII) Personatge. Era fill de Miquel de Cardona i d’Elisabet de Sentmenat. El 1652 heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. El 1647 s’havia casat amb Jacinta de Guimerà. A la seva mort, fou heretat pel seu fill Maurici. També era filla seva Elisabet, que succeiria al seu germà.
Dades dels Països Catalans 