(Aragó, segle XIII)
Senyor de Foces. Formà part del consell reial de Jaume I de Catalunya i l’acompanyà en les conquestes de València (1238) i Xàtiva (1244) i al signament del tractat d’Almirra (1244).
Fou nomenat procurador reial del Regne de València (1257). Ajudà també l’organització de la frustrada croada de Jaume I a Terra Santa (1269).
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Col·laborà a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc (1287), almenys pel que fa a l’aspecte financer dels preparatius.
Aquest pot ser l’homònim que, el 1315, rebé dels comtes de Pallars el feu de la vila i de la vall d’Espot.
(Aragó ?, segle XIII)
Amistançada de Jaume I de Catalunya.
Documentada en 1248-51, en tingué un fill, Pere Ferrandis d’Híxar, que fou nomenat baró d’Híxar.
Ha estat confosa sovint amb Berenguera Alfonso.
Ferran (Catalunya ?, segle XIII) Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.
Ferran (Catalunya, segle XIII – 1251) Fill de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.
Bartomeu Ferran (Barcelona, segle XV – després 1475) Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.
Jaume Ferran (Barcelona, segle XVI – 1621) Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.
Joan Ferran (Catalunya, segle XVII) Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.
Josep Ferran (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000) Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.
(Catalunya Nord, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Filla d’Hug (I) de Fenollet, i germana de Pere (VI) de Fenollet.
Fou la segona muller del vescomte Dalmau VI de Rocabertí, l’hereu en els béns patrimonials del llinatge.
(Catalunya Nord, segle X – segle XIII)
Jurisdicció, creada l’any 990 a l’antic comtat de Besalú. Sobre la base de la repartició feta a la fi del segle X dels dominis d’Oliba I Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i de Besalú, el vescomtat de Fenollet es formà en el pagus de Fenolleda.
La formació d’aquest vescomtat correspon a l’interès de Bernat I Tallaferro de realitzar un conjunt harmoniós de possessions al nord i al sud dels Pirineus.
Pere (I) de Fenollet en fou el primer vescomte, germà de Guillem I, vescomte de Castellnou, vescomtat molt lligat a la història del de Fenollet. El succeí Udalgar (I).
El darrer vescomte, ja al segle XIII, fou Pere (V), fill de la vescomtessa Ava i de Pere de Saissac, el qual perdé el vescomtat després de la croada contra els albigesos (1229). Els seus fills provaren en va de recuperar el patrimoni.
(Montpeller, França, segle XIII)
Protagonista del Llibre d’Evast e Blanquerna o Blanquerna, de Ramon Llull.
Pare del protagonista, encarna, juntament amb la seva muller Aloma, la màxima perfecció de l’estat matrimonial.
(Tessàlia, Grècia, segle XIII – després 1380)
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria. Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu.
El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380.
(Ribagorça, segle XIII – segle XVI)
Llinatge noble. Era establert a Benavarri. Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana.
Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu.
El primer membre documentat fou Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 era un dels designats per fer valença a Pere II el Gran al desafiament que aquest havia de celebrar a Bordeus amb Carles d’Anjou. El 1309 anà a l’expedició contra Almeria que dirigia Jaume II el Just.
Berenguer Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberen importants béns.
Bernat Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris, fou cònsol de mar, jurat de Palma de Mallorca i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol.
Bernat Espanyol (Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Menorca per Alfons II de Catalunya (1287). S’encarregà de formar estadístiques sobre la producció bladera de l’illa, de cara al seu aprofitament immediat.
Pere Espanyol (Catalunya, segle XIII) Cap de la família (1219). Juntament amb els seus fills Bernat, Tomàs, Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1239).
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Pare de Tomàs i de Bernat Espanyol. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Fill de Tomàs i germà de Bernat. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
Dades dels Països Catalans 