Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Miralles -varis bio-

1 Resposta

Galceran de Miralles  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Alfons II el Franc. Figurà entre els ostatges lliurats pel monarca arran de la seva entrevista amb Jaume II de Mallorca i Carles d’Anjou, entre la Jonquera i Panissars (1290).

Melcior Miralles  (València ?, abans 1419 – 1502)  Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric.

Miquel Miralles  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador.

Rafael Miralles  (Catalunya, segle XVII)  Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d’una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo.

Marquesa d’Empúries i de Sicília

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Única filla, i pòstuma, de Ponç VI d’Empúries. La seva mare era Elisabet de Sicília.

Morí als pocs mesos.

Margarit -varis bio-

2 Respostes

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XII)  Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XIV)  Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).

Bernat Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.

Bernat de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

Francesc Margarit  (Catalunya, segle XV)  (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.

Francesc de Margarit  (Catalunya, segle XV)  Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

Guillem Guerau Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1150). Membre del llinatge.

Llàtzer de Margarit  (Girona, segle XVI)  Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.

Lluís de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

Miquel Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.

Pere Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1145). Membre del llinatge.

Vicenç Margarit  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.

Manresa, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cortesà d’Alfons II el Franc. El 1291, a la mort del monarca, fou l’encarregat d’anar a Sicília per fer saber la nova al germà del monarca difunt, Jaume, que aleshores esdevindria Jaume II el Just.

Manresa, Ferrer de -varis-

Deixa un comentari

Ferrer de Manresa  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d’amistat als navarresos (1274).

Ferrer de Manresa  (Barcelona, segle XIV)  Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l’aliança contra Gènova (1350-51).

Mallol, Ferrer

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII)

Ciutadà. Féu préstecs importants a l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

El 1285, regnant ja aquest monarca, fou nomenat titular dels consolats català i sicilià a Tunis.

Mal-lleó, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou un dels designats per a combatre al desafiament de Bordeus al costat de Pere II el Gran.

Macià -pintor-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Cervera, Segarra, segle XIII)

Pintor. Treballava per a l’església de Santa Maria de Bell-lloc el 1291.

Maça -llinatge-

5 Respostes

(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVII)

(després, Maça de Liçana) Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça.

Llupià -llinatge-

4 Respostes

(Rosselló, segle XII – segle XVIII)

Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.

El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI)  Pare de:

Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI)  Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XI – després 1139)  Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XII – després 1193)  Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de: