(Catalunya-Aragó, segle XIII)

Apòleg político-social de Ramon Llull. Constitueix el setè apartat del Llibre de Meravelles.

A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes.

Segurament fou redactat abans que el Llibre de Meravelles, o fou influït per Calila i Dimna i el Roman de Renart. Fou editat per primera vegada el 1872.

(Catalunya-Aragó, segle XIII)

Obra mística de Ramon Llull, que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana). Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità.

Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de la mística i la filosofia lul·liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic.

És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual. Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Crist o Déu) i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’intermediari entre tots dos.

El llibre, que reflecteix l’experiència mística personal de Llull, és influït per la Bíblia (particularment pel Càntic dels càntics), la lírica trobadoresca, la mística augustiniana i l’obra dels sufís hispanomusulmans.

A part les versions completes del Blanquerna, del Llibre d’Amic e Amat tot sol hi ha conservats diversos manuscrits: en català, un del segle XVI i un altre de copiat el 1646, conservats a Palma de Mallorca. N’hi ha deu versions llatines manuscrites, la més antiga de les qual és del segle XIII. N’hi ha, encara, dues versions franceses (segle XIV) i una de castellana (segle XVI).

Hom n’ha fet diverses edicions independents del Blanquerna; entre les catalanes n’hi ha dues d’incompletes, començades el 1886; la primera edició completa és la de Palma de Mallorca del 1904. La primera edició llatina és la de París del 1505, a cura de Lefèvre d’Étaples. De les edicions franceses la més antiga és la de París del 1586. Hom n’ha fet, encara, edicions en castellà, italià, anglès i alemany.