Arxiu d'etiquetes: segle XI

Cruïlles, baronia de

13 Respostes

(Baix Empordà, segle XI – )

Jurisdicció senyorial, que comprenia la vila de Cruïlles, i els seus agregats de Sant Joan de Salelles, de Santa Pellaia i de Sant Cebrià dels Alls.

Pertanyent des del segle XI al llinatge Cruïlles, unit per matrimoni, a mitjan segle XIII, a la baronia de Peratallada, vila que esdevingué des d’aleshores capital de les possessions dels Cruïlles, les quals comprenien també Canapost, Peralta, Begur, Esclanyà i Regencós.

Emancipada el 1442 la vila de Cruïlles, el títol fou, amb tot, confirmat el 1468, a Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, bé que els seus dominis eren també coneguts com a baronia de Peratallada. A la seva mort (1495) passà successivament als Quadres, als Vilarig i als Rajadell, que es cognomenaren de Cruïlles o de Cruïlles de Peratallada.

El 1899 passà a una branca dels Vedruna, de Barcelona, que prengueren el mateix cognom.

Cervià, Jofre Bastons de

2 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Magnat. Era un dels senyors més poderosos del Baix Empordà. Fou personatge de gran influència en temps del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

En rebé, el 1065, els castells de Cervià i de Púbol. Es comprometia a mantenir-hi vint cavallers.

Fou un dels assistents a l’assemblea en què fou decidida la redacció del nucli original dels Usatges. Posteriorment mostrà la seva adhesió a Ramon Berenguer II de Barcelona, a les diferències amb el seu germà Berenguer Ramon II.

Fou succeït a la senyoria de Cervià pel seu fill Guillem Jofre.

Centelles, baronia de

16 Respostes

(Osona, segle XI – 1599)

Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Centelles o de Sant Esteve, que pertangué des del segle XI a la família Centelles, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.

Als segles IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles (amb Sant Miquel Sesperxes) i Sant Quirze Safaja (excepte Bertí), i era dividit en tratze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia.

Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns: la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga (des del 1184); drets a la vall d’Osor (en feu del rei); el castell de Sentfores (en feu de la mitra de Vic); Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell de Sameda (en part, des del 1249; del tot, des del 1380); Sentmenat (com a dot de la baronessa Biarnèsia de Montcada); Montmany (on ja tenien drets) i Gallifa (1357); Balenyà, Bertí i Valldaneu. Taradell, que ja dominaven almenys des del 1076, fou venut el 1292 als Cabrera.

El 1599 la baronia fou erigida en comtat del Castell de Centelles (dit també comtat de Centelles).

Centelles -llinatge-

28 Respostes

(Sant Martí de Centelles, Osona, segle XI – Catalunya-Aragó, segle XVI)

Llinatge noble. Té l’origen en el senyoriu del castell de Centelles. En el regnat de Jaume I el Conqueridor una branca es va establir a València. Les dues branques, catalana i valenciana, mantingueren forts lligams de parentiu, i ambdues és van extingir al segle XVI.

Els Centelles valencians prengueren part en les lluites partidistes, i foren els caps del bàndol aristocràtic i filo-aragonès que des de l’any 1396 s’enfrontà amb els Soler. La lluita entre ambdós partits portà a l’organització de veritables exèrcits. Els Soler venceren els Centelles a la batalla de Llombai (1404).

En morir el rei Martí I l’Humà (1410), els Centelles seguiren una política antiurgellista i es posaren a favor de Ferran I d’Antequera. Ajudats per les tropes castellanes, venceren a Morvedre (1412) l’exèrcit urgellista comandat pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i els seus aliats, els Vilaragut i els Soler.

Castellvell, baronia de

11 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1821)

Jurisdicció feudal creada el segle XI i formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès. Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu. Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem (I) de Castellvell.

El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de Tarragona.

El 1228 la baronia passà a Guillem de Montcada, fill de Guillema de Castellvell, fins que el 1311 esdevingué dels comtes de Foix i el 1397 passà a la corona, després d’ésser confiscada al comte Mateu de Foix.

Joan II el Sense Fe la concedí el 1474 a Lluís de Requesens i Joan de Soler i als seus descendents, d’on passà als Zúñiga (1549), als Fajardo (1618), als Montcada-Aragó, als Álvarez de Toledo, als Cavero (1856).

El darrer senyor jurisdiccional de la baronia, Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Osorio, morí el 1821.

Castellvell, Arbert (I) de

6 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Potser fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i de Guillem (III).

El 1111 prestà homenatge a Ramon Berenguer III de Barcelona pels castells que tenia amb el seu germà Guillem. Fou conseller del comte esmentat.

Fou anomenat sovint Dorca i alguna vegada Amat Dorca.

Cabrera, vescomtat de

44 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Jurisdicció feudal. S’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter, de la Tordera i del Fluvià.

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els segle XI i XII els vescomtes de Girona, posant sota llur potestat altres barons. Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt.

Alguns dels territoris eren subinfeudats, per contra, la senyoria major pertanyia als hospitalers, i els Cabrera n’eren només subfeudataris, altres llocs eren quadres amb domini compartit.

A conseqüència del procés del 1365 (Bernat II de Cabrera) foren confiscats els béns de la casa de Cabrera; la devolució del 1373 es limità a l’estricte vescomtat de Cabrera, i la del 1381, al vescomtat de Bas; el comtat d’Osona i la ciutat de Vic no tornaren als Cabrera, malgrat una donació nominal d’Alfons IV el Magnànim.

Hostalric era el centre administratiu del vescomtat estricte.

Cabrera, Ermessenda de

2 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XI)

Filla de Gausfred, primer senyor conegut del castell de Cabrera.

Es casà amb Guerau I de Cabrera, fill d’Amat, vescomte de Girona. Existeix la hipòtesi que Ermessenda podia ser filla d’Amat i Guerau fill de Jofre. En tot cas, el seu marit Guerau (I) fou el primer a usar el nom de Cabrera, per la propietat pervinguda del seu sogre o del seu pare. i aplegà amb la seva muller un patrimoni bastant vast, inici de la prosperitat de la casa de Cabrera.

Ambdós fundaren, el 1038, el monestir de Sant Salvador de Breda.

De l’enllaç nasqué Ponç I de Cabrera.

Caboet -llinatge-

4 Respostes

(Alt Urgell, segle X – segle XII)

Llinatge originari i senyor de la vall de Cabó (antigament Caboet), documentat des de la segona meitat del segle X. Al començament del segle XI regia la comdoria de Caboet Isarn de Caboet.

Els Caboet es distingiren per llur fidelitat i adhesió a l’església d’Urgell, que des de la primera meitat del segle XI els infeudà les seves possessions d’Andorra, i més tard per les valls de Sant Joan i de Cabó.

El primer membre conegut fou Isarn de Caboet  (Alt Urgell, segle XI) Noble. Al començament del s XI regia la comdoria de Caboet, la qual transmeté al seu fill:

Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XI – 1095)  Noble. Transmeté la comdoria de Caboet al seu fill:

Guillem Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XI – segle XII)  Noble. Transmeté la comdoria al seu fill:

Miró Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XII)  Noble. Transmeté Caboet al seu fill:

Ramon de Caboet  (Alt Urgell, segle XII)  Noble. Transmeté els seus béns al seu fill:

Arnau de Caboet  (Alt Urgell, segle XII – 1170)  Noble. Senyor d’Andorra i vassall del bisbe d’Urgell. Morí deixant la seva filla Arnaua de Caboet sota la protecció del bisbe urgellenc. Amb ell s’extingí la línia masculina dels Caboet.

Blanca de Barcelona

3 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Comtessa de Barcelona. Segona muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, amb qui es casà el març de 1051.

Al cap de pocs mesos fou repudiada pel comte -el qual es tornà a casar amb Almodis de la Marca-, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4.000 mancusos.

No deixà fills, i hom n’ignora el llinatge.