(Catalunya, segle XI – vers 1105)

Vescomte de Girona (vers 1050-vers 1105), dit també Ponç Guerau de Cabrera. Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost.

Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I de Barcelona: el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola.

Es declarà vassall del comte de Barcelona (1061); quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II. En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge.

Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon Berenguer III (1086), i romangué a la seva cort després de la majoritat d’aquest.

Intervingué en les lluites entre els comtes d’Urgell i de Pallars a favor del darrer.

Fou el pare de Guerau II de Cabrera i de:

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XII – Lleó ?, Castella, segle XII)  Casat amb una dama castellana i establert a Lleó, fóra l’estirp del Ponce de Cabrera (i dels Ponce de León). El 1140 fou un dels signants del tractat de Carrion entre Alfons VII de Castella i Ramon Berenguer IV.