(Catalunya, segle XI)
Muller de Guillem de Mediona, famós magnat i gran repoblador de la comarca d’Anoia.
Arsinda
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XI
Arsenda -dama, s. XI-
(Catalunya, segle XI)
Dama. Era muller del noble Guerau Alemany (III) de Cervelló, el que excel·lí amb Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III de Barcelona, i mare de Guerau Alemany (IV) que es destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Arnau Isarn
(Conflent, segle XI)
Vescomte de Conflent a la primera meitat del segle XI. Fou el pare de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i aví d’Udalard Bernat, primer vescomte de Besalú.
Arnau Isarn és, doncs, el cap conegut amb certesa dels antecessors de la casa vescomtal de Bas.
Arnau de Ripoll
(Catalunya, segle XI)
Monjo. Substituí Seguí en la important tasca de traduccions del cenobi ripollès.
Se li deu una col·lecció de capitulars franques i una de concilis hispànics.
Adela -comtessa Cerdanya-
(Catalunya, segle XI)
Muller de Ramon I de Cerdanya. Fill seu fou Guillem I, hereu del comtat de Cerdanya.
Abú -varis bio-
Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab.
Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – segle XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.
Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab.
Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.
Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund.
Abú Djàffar al-Battí (València, segle XI – ? , 1095) Historiador.
Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.
Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.
Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 – ?, 1217) Historiador.
Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226) Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.
Abü-l-Mundir (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.
Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.
Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.
Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 – ?, 1115) Historiador àrab.
Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126) Historiador àrab.
Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.
Miró d’Osona
(Catalunya, segle X – segle XI)
Magnat. Era un dels fills menors de Guadall II, vescomte d’Osona, i de la dama Ermetruit. Per tant, era germà dels vescomtes d’Osona o Cardona, Ermemir II i Ramon I.
Figura documentat el 981, quan ja havia mort el seu pare.
Mir Guislabert
(Catalunya, segle XI)
Clergue. De la família vescomtal barcelonina. Era fill del bisbe Guislabert de Barcelona.
Consta com un dels prohoms de la cort de Ramon Berenguer I de Barcelona que ajudaren el comte en la primera redacció dels Usatges vers el 1070.
Mediona, Ramon de
(Catalunya, segle XI)
Magnat. Fill de Guillem de Mediona. Col·laborà amb el turbulent Mir Geribert a les lluites d’aquest contra Ramon Berenguer I de Barcelona.
March, Guillem
(Catalunya, segle XI)
Jurista. En unió de Ponç Bonfill March i de Guillem Borrell, que com ell eren jutges, redactà el nucli inicial dels famosos Usatges de Barcelona, en temps de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 