(Catalunya, segle XI)
Dama. Era muller del noble Guerau Alemany (III) de Cervelló, el que excel·lí amb Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III de Barcelona, i mare de Guerau Alemany (IV) que es destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(Conflent, segle XI)
Vescomte de Conflent a la primera meitat del segle XI. Fou el pare de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i aví d’Udalard Bernat, primer vescomte de Besalú.
Arnau Isarn és, doncs, el cap conegut amb certesa dels antecessors de la casa vescomtal de Bas.
(Catalunya, segle XI)
Monjo. Substituí Seguí en la important tasca de traduccions del cenobi ripollès.
Se li deu una col·lecció de capitulars franques i una de concilis hispànics.
(Catalunya, segle XI)
Muller de Ramon I de Cerdanya. Fill seu fou Guillem I, hereu del comtat de Cerdanya.
Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab.
Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – segle XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.
Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab.
Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.
Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund.
Abú Djàffar al-Battí (València, segle XI – ? , 1095) Historiador.
Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.
Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.
Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 – ?, 1217) Historiador.
Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226) Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.
Abü-l-Mundir (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.
Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.
Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.
Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 – ?, 1115) Historiador àrab.
Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126) Historiador àrab.
Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.
(Aragó, segle XI – segle XV)
Gran llinatge de rics-homes de la corona catalano-aragonesa, que prengué el nom de la vila saragossana de Luna.
(Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI) Pare de:
Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI) Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XI – després 1139) Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XII – després 1193) Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:
Elisenda de Lluçà (Catalunya, segle XIII) Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.
Guisald de Lluçà (Catalunya, segle XI) Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Pere de Lluçà (Catalunya, segle XII) Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.
Ramon de Lluçà (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Magnat. Era un dels fills menors del vescomte d’Osona Guadall II i de la dama Ermetruit.
Germans grans seus foren els vescomtes de Cardona Ermemir II i Ramon I d’Osona, així com Arnulf, bisbe de Vic.
Figura documentat el 981, ja mort el seu pare.
Llobet (Catalunya, segle XI) Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.
Bernat Josep Llobet (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.
Joan Llobet (País Valencià, segle XIV – València, 1435) Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.
Joan Llobet (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460) Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.
Martí Llobet (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.
Silvi Llobet (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095) Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.
Dades dels Països Catalans 