Arxiu d'etiquetes: segle XI

Fenollet, Pere de -varis-

7 Respostes

Pere (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Fenollet. Probablement germà de Guillem (I), vescomte de Vallespir o de Castellnou. L’any 1000 subscriví, amb el vescomte Arnau Isarn de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat (Sant Pau de Fenollet) a Sant Miquel de Cuixà pel comte Bernat I de Besalú. El 1017 fou testimoni a l’acta d’instauració del bisbat de Besalú. El seu successor i segurament fill seu fou Udalgar (I) de Fenollet.

Pere (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d’Udalgar (I) de Fenollet. Cedí (1078) l’abadia de Sant Pau de Valloles (Sant Pau de Fenollet) al comte Bernat II de Besalú i també els seus drets sobre la de Sant Martí de Les. Casat amb Bel·lisenda, segurament fou fill seu Arnau Guillem (I) de Fenollet.

Pere (III) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d’Udalgar II de Fenollet i germà d’Arnau (I). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Fou un dels qui reformaren els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan aquest hagué de manllevar, el 1160, un gran emprèstit de 6.700 morabatins del banquer montpellerí Guillem Leteric.

Pere (IV) de Fenollet  (Saissac, França, s XII – Catalunya Nord, 1209)  Vescomte de Fenollet. Nom que adoptà Pere de Saissac, senyor de Saissac, al casar-se amb la vescomtessa Ava de Fenollet. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet.

Fenollet, Arnau Guillem de -varis-

1 Resposta

Arnau Guillem (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Segurament fill de Pere (II) de Fenollet i de Bel·lissenda. Les relacions amb els comtes de Besalú sembla que no eren del tot bones, car el 1086 el comte Bernat II infeudà directament el castell de Fenollet a Bernat Torró, senyor de Maurí, i poc després infeudà el vescomtat de Fenollet (amb el de Castellnou) a un tal Guillem Bernat, fill d’Arsenda, potser del llinatge dels Montesquiu. Es casà amb Amaltruda, i foren segurament fills seus Arnau Guillem (II) i Guillem Pere (I) de Fenollet, els quals el succeïren al vescomtat.

Arnau Guillem (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI – segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, al qual succeí, i germà de Guillem Pere (I).

Enric de Cerdanya

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Fill de Ramon I de Cerdanya i d’Adela. Era germà, per tant, del comte Guillem I, que governaria la Cerdanya des del 1068.

Elx, diòcesi d’

1 Resposta

(País Valencià, segle VI – segle XI)

Territori eclesiàstic. Comprenia la major part de l’actual diòcesi d’Oriola-Alacant.

De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començament del segle VI. El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu per a resoldre certs afers eclesiàstics. Aquesta vicaria devia ésser només a títol personal, no pas inherent a la seu d’Elx, que continuà sotmesa a la metròpoli de Cartago Nova i, després, a Toledo.

Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo. Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo (talment és com signen alguns bisbes del segle VII).

La diòcesi subsistí fins al segle IX (consta el 862), i potser també fins a la invasió almoràvit del segle XI. Els bisbes coneguts ho són principalment per llurs signatures als concilis de Toledo.

La basílica cristiana del període bizantí i visigòtic fou construïda damunt una antiga sinagoga.

Castellnou, Udalgar (I) de

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle X – segle XI)

Arxiprest d’Elna (1009). Germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I). Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó (1009), de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt (1010) i de Sant Pau de Pi (1022).

Fou el principal col·laborador del bisbe d’Elna, Berenguer (1019-30), i amic de l’abat Oliba de Cerdanya. Participà al capdavant del capítol d’Elna -el bisbe era absent- en el sínode de Toluges, que proclamà la Pau i Treva de Déu (1027).

Castellnou, Guillem (I) de

4 Respostes

(Catalunya Nord, segle XI)

Vescomte de Castellnou (1075-91). Fill segon del vescomte Jaspert (I). Succeí el seu oncle Udalgar (II) com a ardiaca d’Elna (1064), i a la mort del seu germà Udalgar de Castellnou (1075) prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem.

El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge.

Bernat Isarn

1 Resposta

(Conflent, segle XI – Catalunya, segle XI)

Noble. Fill d’Arnau Isarn, vescomte del Conflent. Era senyor del castell de Milany.

Fill seu fou Udalard I, nascut vers el 1058, primer vescomte de Besalú.

Bernat Isarn és, doncs, el segon dels antecessors coneguts de la casa vescomtal de Bas.

Bernat de Conflent

2 Respostes

(Conflent, segle X – segle XI)

Vescomte de Conflent. Succeí al seu pare Isarn en aquest càrrec. Era germà de Sal·la, bisbe d’Urgell.

Fou el pare de sant Ermengol, que ocupà després de Sal·la aquella seu.

Banü Wägib

2 Respostes

(València, segle X – segle XI)

Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat els primers moments de la invasió musulmana.

Fou una de les principals famílies de l’aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corromputs dirigents de la taifa valenciana, col·laborà, al costat dels almoràvits, a la fi del segle XI, per tal d’impedir la conquesta de la ciutat pel Cid.

Arsinda

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Muller de Guillem de Mediona, famós magnat i gran repoblador de la comarca d’Anoia.