Arxiu d'etiquetes: Sant Cugat del Vallès (bio)

Bocabella i Verdaguer, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 setembre 1815 – Barcelona, 24 abril 1892)

Llibreter. Propietari de l’antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d’un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana.

Fundà l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista “El propagador de la devoción a San José” (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents.

Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família.

Biure, Arnau Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25 desembre 1350)

Eclesiàstic. L’any 1348 fou nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès.

La nit de Nadal fou assassinat, a l’església, per Berenguer de Saltells, el pare del qual havia fet testament a favor del monestir pensant que el fill era mort. El crim fou execrat públicament pel rei Pere III el Cerimoniós.

Una escultura del Museu d’Art de Catalunya, és dubtosament atribuïda al sepulcre de l’abat. Fragments de l’alba i de la capa que duia el dia de la seva mort són conservats en diversos museus de Barcelona i dels EUA.

Beser i Ortí, Sergi

Deixa un comentari

(Morella, Ports, 16 desembre 1934 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 gener 2010)

Crític literari. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela española (1972), a més d’una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l’estudi Clarín y la Regenta (1995).

Bertran i Duran, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 6 juny 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 24 setembre 1985)

Poeta en castellà i, esporàdicament, en català. Membre de la Companyia de Jesús, ensenyà literatura castellana a Gènova des del 1938 fins al 1940; tradui Paul Claudel, Leopardi i López-Picó, entre d’altres.

El 1946 publicà a València la seva primera obra, Arca de fe, a la que seguiren Del ángel y el ciprés (1950), Me canta el mar (1956), Me acercaré al fuego (1966), Ciudad, afán y cántico (1970) i Més enllà dels ulls (1984).

Bardés i Huguet, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 13 juny 1914 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 abril 1996)

Eclesiàstic i publicista. Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia.

Ha estat viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica (1950-60) i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat en la qual ha promogut intenses activitats.

Fundador i consiliari (des del 1961) del Centre d’Estudis Francesc Eiximenis. Del 1962 al 1965 dirigí la revista “Concili Avui”, de la qual aparegueren quinze números, i que constituí una informació excel·lent sobre la marxa i l’abast del Concili Vaticà II. Col·laborà a “Qüestions de Vida Cristiana”.

Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, ha fet cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya.

Barberà i Suqué, Josep

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 8 setembre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 30 maig 2000)

Escalador. Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d’escalada (GAM i CADE).

El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72).

Difusor de l’excursionisme i l’escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la seva activitat iniciada ja a la dècada del 1940, juntament amb treballs sobre història de l’excursionisme i l’escalada a Catalunya.

Alguns exemples són: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d’una pedra: dels cinquanta anys d’escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), on coordinà altres autors, i Excursionistes Recordats (1996).

El 1978 fundà el grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom.

En reconeixement a la seva trajectòria rebé diverses distincions, com la Medalla de Plata de la FEM (1972) i la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).

Aymat i Martínez, Tomàs

1 Resposta

(Tarragona, 1892 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 agost 1944)

Tapisser i pintor d’aquarel·les. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, fou deixeble de Francesc d’Assís Galí i Oleguer Junyent.

Becat per l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, estudià l’art de la tapisseria a la Real Casa de Madrid. Més tard, pensionat per la Mancomunitat de Catalunya, completà els seus estudis a París i Brussel·les.

Fou professor de tapisseria a l’Escola Superior dels Bells Oficis i la Escola Industrial barcelonina. Funda l’empresa Tapisseries Aymat.

Aymà i Mayol, Jaume

3 Respostes

(Barcelona, 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 maig 1989)

Editor i publicista. Fill de Jaume Aymà i Ayala.

Professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Autònoms de Catalunya, i membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català.

Col·laborà a “La Publicitat”, “Meridià” i “Revista de Catalunya”.

Amb el seu pare fundà l’editorial Aymà i el premi Joanot Martorell.

Aymà i Ayala, Jaume

3 Respostes

(Barcelona, 12 gener 1882 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 febrer 1964)

Editor i publicista. Pare de Jaume Aymà i Mayol.

Professor de català durant la II República, membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fundador del Teatre Líric Català i col·laborador a “Joventut” i a “El Poble Català”.

El 1944 fundà amb el seu fill l’editorial Aymà (una de les primeres a reprendre les publicacions en català després de la guerra de 1936-39) i creà el premi Joanot Martorell, el 1947.

Amorós i Sirvent, Amanci

Deixa un comentari

(Agullent, Vall d’Albaida, 16 setembre 1854 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 febrer 1925)

Compositor. Director del Conservatori de València (1910-25).

Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano.

Compongué 2 misses, 3 sarsueles, una marxa religiosa, etc.