(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, després 1419)
(o Astruc) Humanista benedictí i doctor en dret.
Abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), de Sant Esteve de Banyoles (1401-08), de Rodes (1410-13) i de Sant Cugat (1416-19).
Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries. Partidari del papa Benet XIII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó.
Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas, escrit el 1404.
(Perpinyà, 1922 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 agost 2014)
Pintora. Es formà a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, on aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux.
La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions. Tracta temes com ara el paisatge i la natura morta.
També realitzà tapissos, que representen un contrapunt a la seva pintura, atesa llur natura abstracta.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 29 octubre 1951 – )
Artista tèxtil. Format a les manufactures Aymat de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada el 1972. El 1975 s’establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria.
En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica. Tracta temes on predominen els elements figuratius i l’evocació de la natura.
(Àfrica, segle III – Castrum Octavianum, Vallès Occidental, vers 303)
Màrtir cristià i sant. Vingué a Catalunya i s’establí a Barcelona per predicar-hi l’Evangeli.
Va morir durant la persecució de Dacià en el lloc que, en memòria d’ell, fou anomenat Sant Cugat del Vallès, i en el qual es fundà el monestir que porta el seu nom.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 – )
Matemàtic. Estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb un treball sobre la teoria de les funcions enteres.
Vinculat des del començament a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un impulsor del departament de matemàtiques del qual fou professor.
Ha promogut l’estudi de diversos problemes de la teoria de funcions analítiques d’una i diverses variables complexes i els seus treballs inclouen el comportament a la frontera d’aquestes funcions.
Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques del 1982 al 1986.
(Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 febrer 1978)
Escriptor i religiós jesuïta. Doctor en lletres i en teologia.
Publicà els llibres de poemes Les paraules no basten (1963), Comptar les bigues (1968) i Lletra de batalla, la novel·la Pàtria ignorada (1968), el llibre de narracions Rescat d’ambaixadors (1970), i els assaigs L’Estat i les Esglésies per separat (1971), Gomà i Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 (1975) i Vidal i Barraquer. Síntesi biogràfica (1977).
El 1980 es publicà pòstumament Inaudits testimonis, recull de la seva poesia completa.
(Barcelona, 5 novembre 1931 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 maig 2023)
Teòleg. Ingressà als jesuïtes el 1948 i fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Francesc de Borja), membre del consell de redacció de les revistes “Estudios eclesiásticos” i “Selecciones de teología” i membre de l’Institut Cristianisme i Justícia.
La seva teologia, preocupada des del començament per reflexionar sobre l’experiència espiritual, s’ha anat obrint a la solidaritat amb els pobles i als problemes de la justícia.
Ha publicat: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Juan Casiano (1966), Teología de la vida religiosa (1968), Nueva formulación de la vida religiosa (1972), Teología y experiencia espiritual (1977), Renéixer a la solidaritat (1981).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 10 setembre 1944 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 març 2024)
Polític. Fou director general de serveis socials (1982-84) i regidor de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1983-95).
En l’àmbit estrictament polític, fou membre del consell nacional de CDC des del 1988 i responsable de política social del comitè executiu nacional. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-99).
Fou senador a les corts en representació de la Generalitat (1992-95) i membre del consell assessor de RTVE a Catalunya (1986-92). Passà a formar part, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 1997.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1813 – Barcelona, 1898)
Militar i tècnic agrònom. Germà de Ramon. Arribà a brigadier del cos d’enginyers.
Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1871-72), on impulsà bones iniciatives.
(Nàpols, Itàlia, 20 novembre 1521 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1571)
Segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols. Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, i de la comtessa de Palamós, Isabel de Requesens.
Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa (coneguda per Beatriz de Figueroa), néta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat.
Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines. A ell dedicà l’editor Claudi Bornat la seva edició del 1560 de les Obres del valerós cavaller i elegantíssim poeta Ausiàs March.
Joan Boscà dedicà a la seva muller, la duquesa -que havia restat fidel a la seva formació italiana-, els seus Sonetos y canciones a la manera de los italianos, així com també el monjo de Montserrat Pedro de Chaves li endreçà el seu Libro de la vida y conversión de Santa Magdalena (1549).
A la cort de 1563-64 centrà l’animadversió d’una bona part de la noblesa catalana contra el lloctinent García Álvarez de Toledo.
Dades dels Països Catalans 