(Sabadell, Vallès Occidental, 1836 – Barcelona, 1910)
Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes.
Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.
(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1906 – Blanes, Selva, 24 agost 1988)
Pintora. El 1931 s’establí a Blanes.
Destacà pels seus paisatges i les seves marines.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1864 – Barcelona, 20 setembre 1928)
Arquitecte. Fou titular municipal de la seva ciutat, on projectà diverses urbanitzacions i molts edificis, com la Casa de la Ciutat i el teatre Euterpe.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1900 – coll d’Estenalles, Vallès Occidental, 3 abril 1961)
Pintor i escultor. Va estudiar a Itàlia i a França.
Excel·lí com a paisatgista i en el modelat de figures de terra cuita.
Morí en un accident de trànsit.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)
Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.
El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.
El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.
(Sabadell, Vallès Occidental, 21 setembre 1919 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 15 abril 2015)
(Teresa Soler i Pi) Autora i intèrpret de cançons.
Militant del POUM, el 1939 s’exilià, lluità en la resistència francesa i després fou secretària de redacció d’una revista literària, alhora que es dedicava a la dansa, la cançó (duet Seurs Soler) i l’animació cultural.
El 1968 s’incorporà al moviment de la Nova Cançó.
Té enregistrats diversos discs, com Mestier d’amour (1978) i Camí de l’argilada (1986).
Joan Baptista Moixí (Sabadell, Vallès Occidental, 1796 – 1882) Músic. Junt amb el seu germà Pere formà la cobla Els Moixins, en la qual, esdevinguda petita orquestra, actuà Pau Casals al començament del segle XX.
Pere Moixí (Sabadell, Vallès Occidental, 1786 – 1871) Terrisser i músic. Creà el principal taller ceràmic de Sabadell al segle XIX. Féu estàtues de terra cuita i figures de pessebre.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1898 – Praga, Txèquia, 3 setembre 1973)
Dirigent obrer. Membre del sindicat tèxtil de Sabadell, adherit a la CNT, va unir-se al trentisme i, el 1932, va abandonar la CNT, i s’afilià posteriorment a la UGT.
Afiliat al PSUC des de la seva fundació, del qual fou secretari general (1949) i president (1956), després d’haver estat director general de Treball de la Generalitat de Catalunya i ministre de Treball del govern de Negrín (1938-39).
S’exilià en acabar la guerra civil.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 27 maig 1983)
Escriptor. Poeta postsimbolista, ha publicat Primeres rimes (1934), Obra poètica (1967), amb pròleg de Joan Oliver, i La darrera nit (1982).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1859 – 19 desembre 1931)
Anarquista. Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell.
Organitzà la vaga dita de les set setmanes (1882), l’Ateneu Obrer (1883) i participà en la preparació del primer de maig (1890).
Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous (1896).
En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella (1908) i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica (1909) i de la vaga general del 1917.
Detingut de nou, quedà paralític a conseqüència dels turments rebuts.
Col·laborà a “El Trabajo” de Sabadell (1897-1912).
Dades dels Països Catalans 