(Sabadell, Vallès Occidental, 28 novembre 1742 – Girona, 19 juny 1833)
Músic. Deixeble de l’escolania de Montserrat.
Fou segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, mestre de la catedral de Girona, de la de Toledo el 1780 i canonge de la catedral de Girona el 1792.
A Toledo es conserven algunes de les seves obres religioses, d’escriptura perfecta i estil clàssic.
(Sabadell, Vallès Occidental, 7 setembre 1945 – )
Novel·lista. Entre la seva producció cal fer esment de les novel·les Fugida en gris (premi Ciutat d’Olot 1979), Sol sense sol, Vent de memòria (premi Ciutat de Palma 1983), Elia (1985), Els colors de l’aigua (premi Sant Jordi 1985), La nit vermella i En última instància (1993).
També ha publicat els reculls de narració curta Del temps del joc al joc del temps (1984) i Dansa a la ciutat vi(r)olada (1986).
Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1974 – )
Pilot automobilístic. Anà a Anglaterra a divuit anys, on participà en el campionat de fórmula 3.
Posteriorment, guanyà el campionat de superfòrmula a Itàlia, triomf que li obrí les portes al campionat internacional de fórmula 3000, en el qual competí sense gaire fortuna. El 1998, participà i conquerí el primer Open Fortuna by Nissan.
Debutà a la fórmula 1 l’any 1999 amb l’equip Minardi i al final del 2000 anuncià el seu fitxatge per l’equip Williams com a pilot de proves.
(Sabadell, Vallès Occidental, 26 abril 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 4 febrer 2015)
Poeta. Simbolista i existencial.
Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni… (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990).
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 desembre 1859 – Barcelona, 20 desembre 1926)
Compositora i pedagoga musical. Filla de Pere Freixas i Sabater. El 1908 fundà l’agrupació coral mixta Cultura Musical Popular.
Escriví sardanes i publicà Cançons catalanes (1900), i dues sèries de Cançons infantils (1905 i 1909), que obtingueren gran difusió. També compongué música per a obres escèniques infantils.
El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que hom sol·licità que fos repetit a Madrid.
El 1928 es féu una edició d’homenatge de les seves obres.
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1912 – 5 desembre 1983)
Industrial. Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona. Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell (1936-39).
L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.
Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya.
Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 maig 1867 – Barcelona, 6 setembre 1951)
Enginyer i polític. Pare de Joaquim Folguera i Poal.
President de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Presidí la comissió que exposà a la reina regent les reivindicacions catalanes (1900).
Redactà un primer projecte de Mancomunitat (1909), essencial en l’aprovació final de la institució.
Col·laborà en diverses publicacions, en les quals plasmà el seu radicalisme catalanista.
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 abril 1945 – 7 octubre 2024)
Ceramista. Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i a l’Escola Massana de Barcelona.
Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista.
Ha dut a terme també happenings i diverses accions col·lectives amb participació del públic.
(Sabadell, Vallès Occidental, 4 abril 1945 – 13 febrer 2009)
Polític. Com a advocat laboralista i militant del PSUC va participar en la lluita antifranquista durant els darrers anys de la dictadura.
El 1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia i encapçalant les llistes del seu partit, va ésser elegit alcalde de la seva ciutat, càrrec que ha renovat en totes les eleccions posteriors, fins al 1999.
Diputat al Parlament català des del 1992. Fou una de les figures emblemàtiques de la política municipal catalana.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1902 – 1982)
Pintor i dibuixant gravador. Estudià a l’Escola de Belles Arts sabadellenca.
S’ha dedicat al dibuix infantil, la pintura mural i l’aiguafort. Fou notable creador d’ex-libris.
Guanyà el primer premi del I Saló Internacional d’aquella especialitat, celebrat a Igualada el 1948.
Dades dels Països Catalans 