(Sabadell, Vallès Occidental, 26 desembre 1955 – )
Actor de teatre i cinema.
Al cinema, ha protagonitzat Barcelona Connection (1988), La teranyina (1989), Boom Boom (1989, premi de la Cinematografia de la Generalitat de Catalunya), La febre d’or (1992), etc.
Ha actuat també a la televisió, a sèries com ara Secrets de família.
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 gener 1911 – Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 2004)
Escriptora.
És autora de bon nombre de novel·les en castellà: Efun (premi Elisenda de Montcada), Los Galianos, Selva negra, selva verde, El rebelde, Barcelona en llamas (1961), La mujer del colonial, Maestro albañil, Pecan los buenos, Nieve y alquitrán (1965) i Casino veraniego (1968).
(Sabadell, Vallès Occidental, 15 agost 1879 – 21 març 1946)
Compositor.
Després d’haver estrenat diverses sarsueles a Madrid, residí a Manila del 1903 al 1913.
Fou director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell.
Autor del drama líric El Pirata (1911), d’obres simfòniques, corals i de sardanes.
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 setembre 1896 – Matadepera, Vallès Occidental, 8 juny 1976)
Gravador. Especialitzat en el boix. Un dels més sensibles representants de la placidesa noucentista, col·laborà a “L’Almanac de les Arts” (1924-25).
Il·lustrà goigs, L’aire daurat, de Marià Manent (1928), i un Quixot per a una societat de bibliòfils de Nova York (1933).
El 1937 dissenyà el paper moneda de l’ajuntament de Sabadell.
Ha conreat també la pintura mural, l’escultura, la ceràmica i l’orfebreria.
(Sabadell, Vallès Occidental, 26 març 1901 – 4 abril 1963)
Polític i industrial. Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar.
Afiliat a les Joventuts Mauristes. Lluità, durant la guerra civil, amb les tropes del general Franco, i entrà a Sabadell amb els franquistes (1939). Alcalde interí de Sabadell (1940-42) i titular fins al 1960, i s’hi distingí per una actitud atípica dins l’esfera oficial.
Membre de les corts espanyoles (1942-48) i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l’Aeroclub de la ciutat.
Escriví Mi ciudad y yo (1963), memòries dels seus anys d’alcalde, exposa les arbitrarietats dels primers anys de la postguerra.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1842 – 1916)
Industrial. Fill de Feliu Llonch i Mates.
Construí el vapor Llonch (1877), fou un dels fundadors (i conseller-director fins a la seva mort) del Banc de Sabadell (1884) i presidí la Unió Llanera Espanyola.
El seu fill fou Francesc Llonch i Cañomeras.
(Sabadell, Vallès Occidental, 22 desembre 1810 – 5 octubre 1875)
Fabricant tèxtil. De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps.
Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell (1843), que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua. Fou prohom del Gremi de Fabricants de Sabadell.
El seu fill fou Joan Llonch i Sanmiquel.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – Santisteban, Navarra, 8 setembre 1938)
Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel.
Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l’Escola d’Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils.
En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1911 – 2 agost 1976)
Director de cinema. Després d’una dilatada pràctica en el terreny del cinema amateur, amb excel·lents resultats, com Pregària per la Verge dels Colls, realitzà la Vida en sombras (1949), film irregular però insòlit i anticipat a la seva època i que ha estat motiu de revaloració per part de la crítica.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1881 – Mèxic, 1946)
Dirigent anarcosindicalista. Sabater d’ofici. Fou redactor del periòdic sabadellenc “Reivindicación”, fundat el 1915 per Eusebi Carbó.
El 1920, perseguit per la policia, s’estigué uns quants mesos a París. El 1921 anà a Rússia, i en tornar a Barcelona es manifestà contrari al règim soviètic.
El 1939 s’expatrià a França, i després a Mèxic.
Dades dels Països Catalans 