(Vilassar de Mar, Maresme, segle XVII)
Predicador i historiador carmelità.
Fou provincial del seu orde i autor de sermons en català i d’una Justificació o conveniència d’aver pres lo Principat de Catalunya les armas per resistir als soldats que de present la invadeixen i als altres que amenassan invadirla (Barcelona, 1640).
(Aitona, Segrià, 9 gener 1843 – Llíria, Camp de Túria, 26 agost 1897)
Religiosa i santa. Mestra a Argençola. Visitadora de les carmelites descalces missioneres, fundades pel seu oncle, Francesc Palau i Quer, que li demanà aquest servei. Clarissa a Briviesca (1868-70).
A Barbastre entrà en contacte amb Saturnino López Novoa i, amb ell, fundà les germanetes dels ancians desemparats (germanetes del pobres) l’any 1873. Durant el seu generalat, confirmat repetides vegades, es fundaren prop d’un centenar de cases.
Fou beatificada per Pius XII el 1958 i canonitzada per Pau VI el 1974. Festa: 26 d’agost.
(Cervera de la Marenda, Rosselló, 20 maig 1886 – Barcelona, 3 desembre 1977)
Eclesiàstic i gramàtic. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i magisteri a Madrid.
Fou professor de l’Escola Normal de Girona, on féu cursos especials de gramàtica i literatura catalanes.
Publicà una gramàtica castellana.
(Solsona, Solsonès, segle XVI)
(o Joglar) Teòleg. Rector de Santpedor i visitador general del bisbat de Vic.
Revisà, per encàrrec del bisbe Benet de Tocco, el ritual de la diòcesi, Ordinari per als curats, publicat el 1568, seguit d’un Catecisme de la doctrina cristiana, i d’una Breu instrucció per als rectors o curats qui han d’exercir l’art de notaria en ses parròquies (1568).
L’obra respon a la línia de foment de la catequesi promoguda pel Concili de Trento.
(Tossa de Mar, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)
Religiós, farmacèutic i espeleòleg. Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814).
Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820).
Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeleològic.
(Cervera, Segarra, 18 desembre 1800 – Talarn, Pallars Jussà, 11 gener 1885)
Fundadora. Membre de les germanes de la caritat de Cervera (1820), on fou mestra de novícies i superiora (1833).
Durant la primera guerra carlina s’ocupà dels hospitals de sang (Solsona, Valldaura, Berga) i, en acabar, emigrà a França (Tolosa). Repatriada (1844), dirigí la casa de la Misericòrdia (1849-59).
El bisbe Josep Caixal d’Urgell li confià la direcció de l’hospital d’Urgell i l’animà a una fundació religiosa, que ell mateix aprovà (1860), dedicada a l’ensenyament i a beneficència, l’Institut de la Sagrada Família, que s’estengué ràpidament ja en vida de la fundadora, malgrat les dificultats polítiques del moment.
(Camprodon, Ripollès, 1752 – Barcelona, 1808)
Religiós augustinià i pensador il·lustrat. Format al col·legi de Barcelona, fou prior de sant Agustí i vicari provincial.
Pertanyia al corrent il·lustrat, i sobresortí com a predicador.
És autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals destaquen Philosophiae. Libri quinque publicae arenae expositi (1786), El amigo de los hombres (1797) i El justo elogio (1803).
(Barcelona, 1326 – Alger, Algèria, 1408)
Rabí, talmudista i poeta jueu. Estudià amb Nissim de Girona.
Exercí el càrrec de rabí a Saragossa i a València, on fundà una escola talmudista. L’any 1391, durant la persecució contra els jueus, emigrà al Nord d’Àfrica.
Entre les obres conservades destaca un conjunt de Responsa, sobre qüestions legals, i un Comentari del Pentateuc.
(Barcelona, 1043 – Dénia, Marina Alta, segle XI)
Talmudista i poeta jueu. Estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia.
Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos.
Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmídics. L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Hai Gaon.
(Catalunya, segle XV)
Monja. Filla petita de Pere II d’Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat. Fou monja del monestir de Sixena (Aragó).
Germana de Jaume II el Dissortat, se salvà de les confiscacions decretades contra tota la seva família pel rei Ferran I d’Antequera (1413), i continuà percebent les seves rendes particulars. Tingué cura per un temps, a Sixena, de les seves germanes Elionor i Cecília.
El 1433, a la mort del seu germà, presoner al castell de Xàtiva, la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, li comunicà la nova per carta, tot manifestant-li el seu condol.
Dades dels Països Catalans 