(Balaguer o Lleida, 1378 – Montblanc, Conca de Barberà, 28 maig 1430)

Filla de Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, i germana de Jaume d’Urgell, el Dissortat.

Patí un procés sota l’acusació d’haver ajudat el seu germà amb consells i diners, li foren embargats els seus béns i seguí a la seva mare que fou internada a Cullera i tot seguit a València (1415).

Per l’agost de 1415, ella i la seva germana Cecília foren dutes al monestir de Sixena, on tenien una germana monja, Isabel, i on residia també la seva cunyada Isabel.

Alfons IV el Magnànim li concedí una assignació mensual, però es negà a deixar-li visitar la seva mare, que traspassaria el 1420.

Elionor morí molt jove, en olor de santedat.