(Canet de Mar, Maresme, 29 juny 1840 – Vilassar de Mar, Maresme, 28 abril 1899)
Notari i publicista. Fou notari de l’Espluga de Francolí (1870-78) i de Vilassar de Mar.
Formà part de la junta permanent de la Unió Catalanista (1897-99).
Col·laborador actiu de la premsa catalana del seu temps.
(Vilassar de Mar, Maresme, 1907 – segle XX)
Escriptor. Ha publicat les obres d’història local titulades Sant Joan de Vilassar (1955), Anecdotari vilassarenc (1959), Apotecaries vilassarenques (1950) i El santuari de la Cisa (1960).
(Maó, Menorca, 5 juny 1818 – Vilassar de Mar, Maresme, 7 juny 1884)
Científic. A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica.
Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval: publicà Curso metódico de arquitectura naval (1856).
A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’Escola de Nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar.
Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval.
(Vilassar de Mar, Maresme, 2 novembre 1892 – Figaró-Montmany, Vallès Oriental, 28 octubre 1954)
Gravador, dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i s’especialitzà en el gravat.
Gravà moltes vistes de Barcelona i també de Palma de Mallorca.
Una planxa, feta en colors, de Santa Maria del Mar, és considerada com la primera d’aquest tipus a Espanya.
(Vilassar de Mar, Maresme, segle XVII)
Predicador i historiador carmelità.
Fou provincial del seu orde i autor de sermons en català i d’una Justificació o conveniència d’aver pres lo Principat de Catalunya les armas per resistir als soldats que de present la invadeixen i als altres que amenassan invadirla (Barcelona, 1640).
(Vilassar de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 31 maig 1954)
Pintora, autodidacta. El 1926 exposà amb força èxit a les galeries Dalmau. conreà sobretot la natura morta.
Practicà amb assiduïtat l’aquarel·la i participà en algunes exposicions de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.
(Vilassar de Mar, Maresme, 20 agost 1872 – Barcelona, 24 juny 1928)
Arquitecte (1897) i dibuixant. Fou arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme i de cases a Barcelona, com can Coll (1912), can Aguadé (1914), can Damians (magatzems El Siglo, 1916), can Ferrer-Vidal (1916). La seva obra arquitectònica més important és influïda pel secessionisme vienès.
Un altre vessant més ambiciós correspon als seus treballs per a l’hoteler Marquet, com ara el projecte de l’hotel Palace de Madrid (1910) i l’hotel Ritz de Barcelona, i a diversos projectes a Portugal i a Bèlgica.
Tingué una participació important en la urbanització de Montjuïc amb vista a l’Exposició Internacional. Col·laborà sovint amb el seu cunyat Lluís Homs.
Com a caricaturista col·laborà a la revista “Cu-cut!” amb el pseudònim de Feréstech.
(Barcelona, 1871 – Vilassar de Mar, Maresme, 1939)
Historiador del lul·lisme. Fou deixeble de Salvador Bové.
Autor de nombrosos treballs sobre Ramon Llull, de reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, de la primera Història del lul·lisme (1925).
(Vilassar de Mar, Maresme, 5 maig 1845 – Barcelona, 15 febrer 1919)
Geòleg. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, on posteriorment fou professor d’història natural. Gràcies a ell va néixer (1874) el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari. Col·laborà amb Josep Joaquim Landerer en un estudi sobre el Maestrat (1876).
Encarregat per la diputació de Barcelona d’efectuar el mapa geològic de la província, el 1887 publicà el primer full dels cinc en que intervindria. Portà a terme interessants treballs geològics i paleontològics (del pliocè català), que es concretaren en nombroses publicacions.
La seva obra Cosmogonia i Geologia (1878) és una visió de l’univers des del punt de vista catòlic.
(Vilassar de Mar, Maresme, 12 febrer 1895 – Barcelona, 2 octubre 1976)
Escultor. Fill de Rafael Monjo i Segura. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona, després d’una etapa en què cultivà intensament el formalisme escultòric, posat de manifest en el mestratge que exercí com a escultor anatòmic a la facultat de medicina i en les nombroses escultures que ornen diversos edificis públics de Barcelona, fou nomenat professor a la referida escola barcelonina de Belles Arts.
De les seves obres cal citar, entre altres, dues estàtues a la plaça de Catalunya de Barcelona, el monument al compositor Juli Garreta a Sant Feliu de Guíxols, l’obra escultòrica de la tomba de Suárez a Londres, etc.
Practicà també l’escultura religiosa, amb realitzacions tan importants com l’arc decorat de l’escala d’accés al cambril de Nostra Senyora, a Montserrat.
Dades dels Països Catalans 