Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Llorca i Vives, Bernadí

(Oliva, Safor, 1898 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)

Historiador i religiós. Doctor en filosofia i teologia per l’Ignatius Kolleg de Valkenburg (Holanda) i en història per la Universitat de Munic.

Fou professor d’història eclesiàstica, arqueologia cristiana i patrologia, a Barcelona fins al 1948, i després a la universitat pontifícia de Salamanca (1948-68).

Especialitzat en la història de l’Església, sobretot en la Inquisició, de la seva producció historiogràfica destaquen La Inquisición en España (1956), Nueva visión de la Historia del cristianismo (1956), Compendio de la Historia de la Iglesia (1962) i Manual de Historia Eclesiástica (1966), així com nombroses treballs publicats a revistes com “Estudios Eclesiásticos”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Gregorianum”, “Razón y Fe”, etc.

Llong, Maria Llorença

(Lleida, 1463 – Nàpols, Itàlia, 21 desembre 1542)

Religiosa i fundadora de les caputxines.

Maridada amb Joan Llong, regent del Consell d’Aragó, passà a Nàpols (1506), ja vídua, animada per Hector Vernazza, fundà un hospital de inguaribles (1520) i es posà sota el guiatge espiritual de Gaietà de Thiene.

Fundà un convent del tercer orde franciscà (1535), que poc després posà sota l’orientació caputxina (1538), per la qual cosa fou considerada la fundadora d’aquest orde, que passà a Espanya per obra d’una altra catalana Àngela Seralina.

En fou incoada la causa de beatificació.

Llimona i Barret, Jordi

(Barcelona, 20 maig 1924 – 11 setembre 1999)

Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959).

La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L’església i l’Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L’hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), Viure (1996) i La tolerància (1997).

També ha publicat La noia de Cadaqués i altres històries (1970), un recull de narracions.

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

(Barcelona, 1899 – )

Entitat religiosa fundada per Josep Torras i Bages, com a confluència de la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació dels jesuïtes i un grup del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Promogué especialment el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme.

El 1939 reprengué les seves tasques, i des del 1959 originà el Centre Francesc Eiximenis.

Membres destacats de la Lliga foren, entre d’altres, L.M. Millet, A. Gaudí, E. Prat de la Riba i Josep Llimona.

Lleys i Pagès, Isidre

(Figueres, Alt Empordà, 1837 – 5 febrer 1922)

Organista i eclesiàstic. Guanyà la plaça d’organista a Santa Maria del Mar de Barcelona, però renuncià al càrrec.

Visqué sempre a Figueres. Gaudí de gran fama com a organista excel·lent.

Entre les seves composicions destaca Ave verum Corpus.

Junta del Clergat Regular -1812/14-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1812 – 1814)

Organisme. Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d’ocupació.

La presidí V. Sopena, dominicà.

Juncosa, Josep

1 Resposta

(Cornudella de Montsant, Priorat, segle XVII – Ulldemolins, Priorat, 1690)

Pintor i eclesiàstic. Nebot de Joan, es doctorà en teologia, però practicà la pintura al fresc i a l’oli. És considerat com un precursor d’Antoni Viladomat.

Obra seva és la volta de la sala capitular de la seu barcelonina i també algunes pintures del claustre.

Pintà per a la capella de la Concepció de la catedral de Tarragona i per a la cartoixa d’Escaladei.

Jover, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Tenerife, Canàries, 1527)

Expedicionari. Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén.

Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife (1494-96) i hi obtingué moltes terres en el repartiment.

Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència, com el seu fill Bartomeu Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), escrivà, i el seu nebot Anton Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), eclesiàstic que fundà a Tenerife l’ermita de San Cristóbal, encara existent.

Josep Maria de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1644 – Sabadell, Vallès Occidental, 1719)

Predicador i lector de teologia caputxí.

Deixà inèdites nombroses obres en llatí sobre lingüística i temes filosòfics; cal destacar-ne els volums d’In mathematicas i un Lexicon hispano-catalanum ac catalano-hispanum.

Josep de la Concepció (arquitecte)

Josep de la Concepció

7 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1626 – Nules, Plana Baixa, 12 febrer 1690)

Arquitecte i religiós, de nom real Josep Ferrer, i conegut amb el sobrenom d’El Tracista. Ordenat carmelità, a Mataró, a 25 anys.

Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei (1663), edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau.

Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega (1672), les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona (1673) i del Santíssim a Sant Pere de Reus (1694-96), la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona (1676). Una de les seves obres principals fou l’església dels Josepets de Gràcia.

Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova (1679) -que no es dugueren a terme-, el convent de Sant Jeroni, la casa de la ciutat, el palau episcopal (1675) i el convent de carmelitans. Treballà també a Torelló, la Selva del Camp, Balaguer i Tortosa.

Cridat a Madrid a 63 anys, molt probablement hi traçà el temple de San José, que no fou començat -amb modificacions- fins anys més tard.

Malgrat pertànyer al moment barroc, la seva obra segueix els cànons vitruvians i s’apropa a solucions barroques només en certs elements no estructurals. Cal remarcat, tret insòlit en l’època, la seva escrupolositat a restaurar obres gòtiques.