Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Institut Superior de Litúrgia de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1986 – )

(ISLB)  Institució acadèmica. Incorporada a la Facultat de Teologia de Catalunya, atorga els graus de llicència i doctorat en teologia amb especialització litúrgica.

Erigida canònicament el 1986, havia començat les seves activitats docents el 1964 en el marc del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. En fou el director Joan Bellavista.

És l’única institució universitària d’aquesta categoria sobre la matèria a l’estat espanyol.

Enllaç web:  Institut Superior de Litúrgia de Barcelona

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

4 Respostes

(Catalunya, novembre 1996 – )

(ISCREB)  Instituts de teologia. Nom que han adquirit els instituts de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.

Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura de Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya.

Enllaç web:  Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

Institut Químic de Sarrià

2 Respostes

(Roquetes, Baix Ebre, 15 agost 1905 – )

(IQS)  Centre de l’església catòlica. Fundada pel jesuïta Eduard Vitòria a Tortosa, el 1905, amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro. El 1916 es traslladà a Barcelona i canvià el nom per l’actual.

El 1965 fou reconegut per l’estat el títol d’enginyer químic diplomat atorgat per aquest Institut. Des del 1984 és reconegut com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior. Des del 1991 forma part de la Universitat Ramon Llull.

És regentat per la Companyia de Jesús, i té un pla d’estudis d’una durada de cinc anys, el darrer dels quals és d’especialització. Té uns moderns laboratoris, distribuïts en quatre seccions (anàlisi, física, enginyeria i química orgànica), i també un centre de càlcul.

Enllaç web: Institut Químic de Sarrià

Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada

1 Resposta

(Barcelona, 1963 – )

(ISPA)  Institució. Creada com a continuació del Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada (1958).

L’obra d’aquesta institució va íntimament lligada a Rogel·li Duocastella, i el seu camp específic ha estat la sociologia religiosa.

Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona

14 Respostes

(Barcelona, 1951 – 2002)

(ICESB)  Institució de l’arquebisbat. Creada per tal de promocionar les ciències socials. Les seves activitats principals han estat la docència, la investigació i les publicacions.

El 1966 fundà l’Escola Superior de Ciències Socials per suplir la manca d’institucions universitàries en aquest camp, que fou la primera d’una sèrie de seccions: Departament de Llengua i Cultura Catalanes (1976), Escola de Treballadors Familiars (1980), Escola Universitària (1983), etc.

Publica les revistes “Delta”, “Perspectiva Social” i “Quaderns d’Orientació Familiar”. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.

El 2002 fou absorbit per la Fundació Pere Tarrés i vinculat a la Universitat Ramon Llull.

Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

1 Resposta

(Barcelona, 1952 – )

(ICCIC)  Entitat d’ensenyament. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d’Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení.

Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professor de català durant el període franquista.

A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores (1956), l’Escola de Disseny Elisava (1961), l’Escola Thau (1963, de tots els graus d’ensenyament) i l’Escola de Periodisme de l’Església (1964).

Té en funcionament estudis secundaris i pre-universitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants. Des del 1984 és una fundació privada.

Enllaç web: Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1985 – )

(IBEC)  Nom que prengué la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, creada a Barcelona el 1966 per un grup de pastors i laics protestants. Fou presidida pel pastor Àngel Cortès.

Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català.

Ha publicat: Sant Marc (1970), Sant Joan (1974) i els Salms (1985) i ha col·laborat en la versió del Nou Testament interconfessional (1979). Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edità la revista “Presència Evangèlica”.

També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, col·loquis i cursets.

Enllaç web: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya

Iglésias del Marquet i Beà, Isidor

Deixa un comentari

(Artesa de Segre, Noguera, 29 juliol 1896 – Aspa, Segrià, 2 febrer 1948)

Organista, folklorista i religiós. Fou organista de la catedral de Lleida.

Féu una notable labor de folklorista des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, així com per mitjà de nombrosos concerts, conferències i premsa.

Publicà Aportació al cançoner popular ilerdenc (en dos volums), i començà la publicació del cançoner popular de les comarques del Baix Segre i de les Garrigues.

Hombó

Deixa un comentari

(Barcelona, abans 987 – després 1021)

Eclesiàstic de Barcelona. Era a la vegada jutge i diaca, i hom creu que es formà a Sant Cugat del Vallès.

Excel·lent notari i cal·lígraf, se’n conserven documents originals referents a Sant Cugat.

Entorn del 1010 escriví el Liber judicum popularis, o Llibre popular dels jutges, del qual es conserva un exemplar a la biblioteca d’El Escorial, regalat a Felip II pel bisbe de Vic Joan Baptista de Cardona.

Gustà i Salvador, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 9 gener 1744 – Palerm, Itàlia, 19 maig 1816)

Apologista i crític. Jesuïta (1759).

Se n’anà a Itàlia amb motiu de l’expulsió d’Espanya del seu orde (1767) i residí a diverses ciutats. Ordenat sacerdot, fou professor d’història eclesiàstica.

Escriví nombrosos llibres, molts inèdits. De les obres publicades, una treintena, la majoria són de caràcter apologètic contra el jansenisme, l’enciclopedisme i la Revolució francesa.