Arxiu d'etiquetes: professors/es

Antoni Canals

Canals, Antoni

6 Respostes

(València ?, 1352 – 1419)

Escriptor, traductor i humanista. De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià gramàtica a València i a Girona, lògica a Mallorca, Manresa i Lleida, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer. Continuà els estudis de teologia a València, a Tolosa i a París. El 1387 era professor a Lleida, on assolí un gran prestigi.

Amb la seva obra representa la figura més important del pre-Renaixement a Catalunya, i supedita a la seva tasca apologètica els dots d’orador i de literat.

De la seva obra conservada, tota en català, cal esmentar dues obres originals, l’Scala de contemplació (1399-1400) i el Tractat de confessió (1413).

D’entre les seves traduccions de clàssics sobresurten el Llibre anomenat Valeri Màxim, versió dels Dictorum factorumque memorabilium (1396), la traducció de De arra animae d’Hug de Sant Víctor, i De providentia de Sèneca (1396-1404).

És posterior la versió en prosa i comentari del setè llibre de l’Àfrica de Petrarca, que titulà Raonament fet entre Scipió e Aníbal.

Canalias i Mestres, Anna

Deixa un comentari

(Magallón, Aragó, 1886 – Molins de Rei, Baix Llobregat, 1934)

Poetessa, de pares catalans. Exercí el magisteri a Barcelona, Osca, Segòvia i Girona.

Publicà els reculls poètics Líriques, Natura. Sonets erudits i Poesies, evocació de mons medievals i orientals.

Camps i Ribera, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 1895 – 28 agost 1991)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona. Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932. Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau (1925).

La seva pintura (paisatge, natura morta, figura), realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme. Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció.

Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980. Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí la docència, practicà l’escultura i s’interessà per la història de l’art mexicà, entorn de la qual escriví diversos treballs.

Camprodon i Rovira, Jaume

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 18 desembre 1926 – Girona, 26 desembre 2016)

Eclesiàstic. Estudià a Vic i a París.

Ordenat sacerdot el 1949, ocupà càrrecs pastorals i d’ensenyament a diversos indrets del bisbat de Vic, fins que el 1973 fou nomenat bisbe de Girona.

Especialitzat en ciències catequètiques, ha exercit d’una manera constant el ministeri de la paraula, tant oralment com a través de nombroses escrits.

Dins la conferència episcopal catalana fou el responsable de les qüestions que afecten la catequesi i l’ensenyament.

Campmany i Cortés, Maria

1 Resposta

(Barcelona, 1903 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)

Professora. Germana de Montserrat. Passà la seva joventut a l’Argentina. Es doctorà en filosofia i lletres.

Després d’estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, fou bibliotecària del Servei Meteorològic de Catalunya.

Publicà una Bibliografia de la meteorologia a Catalunya (1937).

Des del 1939 residí novament a Buenos Aires.

Cambrils, Ignasi de

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp, 1805 – Ceret, Vallespir, 1877)

Frare caputxí. El 1858 anà a Guatemala per establir-hi un noviciat del seu orde. Hi féu de professor.

Quan els caputxins foren expulsats de Guatemala (1872) passà a ensenyar a Nord-amèrica i a Tolosa de Llenguadoc.

És autor de diversos llibres docents i d’un Cronicón de la misión de los padres capuchinos en Centro-América (1844-1872), que el cardenal Vives i Tutó féu publicar el 1888.

Calvet i Pascual, Enric

2 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 14 març 1884 – Barcelona, 11 desembre 1976)

Químic i publicista. Germà d’Agustí “Gaziel”. Es doctorà en farmàcia el 1906 i es llicencià en dret.

Fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú (1916-28) i de Terrassa (1928-40) i en fou separat el 1940. Un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona (1910).

Introduí la radiodifusió a Catalunya; el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya, i director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana (EAJ 13).

És autor de Química general aplicada a la industria… (1930), sovint reeditada, Las maravillas del cosmos (1950) i Iniciación de la observación astronómica visual y geográfica (1968), a més de nombroses traduccions d’obres científiques franceses i alemanyes.

Calsamiglia i Vives, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 18 maig 1913 – Arenys de Mar, Maresme, 23 juliol 1982)

Filòsof i editor. Llicenciat en filosofia i lletres el 1932, exercí de professor a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona, d’on fou expulsat el 1939, arran de la victòria franquista.

El 1941 fundà, amb Alexandre Argullós, Edicions Ariel.

Des del 1969 exercí com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Callao i Franqués, Concepció

5 Respostes

(Barcelona, 23 setembre 1895 – 25 desembre 1959)

Contralt. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on més tard fou professora de cant. Debutà a 16 anys.

Excel·lí en les interpretacions de les òperes de Richard Wagner, a Barcelona, València, Madrid i Lisboa. Cantà lieder i col·laborà en concerts simfònics i oratoris.

Calbet i Camarasa, Josep Maria

1 Resposta

(Vinaixa, Garrigues, 1935 – )

Metge. Estudiós i professor de història de la medicina a la Universitat de Barcelona.

Ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya (1967), els corrents ideològics de la medicina catalana del segle XIX i l’obra dels homeòpates.

És autor d’un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83), junt amb Jacint Corbella.