Arxiu d'etiquetes: professors/es

Calafell i Gibert, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 novembre 1907 – Benicàssim, Plana Alta, 1 novembre 1984)

Pediatre. Es llicencià a Barcelona (1930) i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-38).

Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica.

Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria (1955-60) i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres en Llengua Catalana (1978).

Morí poc després d’un accident d’automòbil.

Calado i Colom, Màrius

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 octubre 1862 – 24 agost 1926)

Pianista. Actuà a París amb molt d’èxit i guanyà el primer premi de piano al Conservatori d’aquesta ciutat (1881), i després actuà per Europa i per Amèrica.

Essent encara jove abandonà la vida de concertista i es dedicà exclusivament a l’ensenyament.

Caçador, Joan

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Humanista. Professor a la Universitat de Barcelona. Company dels humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Pere Antoni Pi.

Escriví l’obra dramàtica Claudius (1573), segurament exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi, publicats a Terra (1574), diàleg escolar de Pere Sunyer.

Fou el pare del bisbe de Barcelona Guillem Caçador.

Cabestany i Fort, Joan-Ferran

1 Resposta

(Barcelona, 1930 – 26 setembre 2013)

Historiador i arqueòleg. Professor de la Universitat de Barcelona i conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

És autor d’una tesi doctoral inèdita sobre el domini català a Sardenya i ha publicat Alfons el Cast (1960), Expansió catalana per la Mediterrània (1967) i diversos treballs sobre arqueologia medieval.

Buxó i Pujadas, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 desembre 1882 – 8 juny 1962)

Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música, de la qual fou professor de piano i sots-director.

Actuà en nombrosos concerts al país i a l’estranger. Dirigí per uns anys l’orquestra de l’Associació Musical.

És autor d’obres pedagògiques: Método de solfeo, Técnica del piano, Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos; de cançons i de música de cambra i per a piano (Poblet).

Busquets i Dalmau, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 18 febrer 1934 – 13 novembre 2018)

Sacerdot i historiador. Féu estudis d’història eclesiàstica i civil a Roma, Madrid i Barcelona i obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII.

A Girona, compaginà les tasques pastorals amb les de professor al Seminari Menor, després ensenyà a l’Estudi General de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Per dues vegades fou rector del Seminari Major de Girona i, des del 1987, del Seminari Major Interdiocesà, amb seu a Barcelona.

Col·laborà habitualment en revistes pastorals i científiques. Entre els seus assaigs, cal destacar Martí Luter. Valoració actual de la Reforma (1986), premi Carles Rahola 1983.

Brullet i Tenas, Manuel

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 19 març 1941 – )

Arquitecte. Es graduà l’any 1966 a l’ETSAB, de la qual fou docent a partir del 1968.

El seu camp d’interès se centra en la definició dels continguts tècnics, constructius, d’ús, etc, que han de caracteritzar l’arquitectura pública, àmbit a que pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat.

Entre les obres realitzades en col·laboració amb Albert de Pineda des de l’any 1991 destaquen l’Hospital del Mar de Barcelona (1988-91, premi FAD), els poliesportius de Pineda de Mar (1989-95) i de Premià de Dalt (1990-93), l’escola primària i institut de Vilassar de Mar (1990-93, premi FAD), la piscina municipal de Granollers (1993-97), l’Escola Superior d’Enginyers de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona (1994-97) o la biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró (1997-99).

Bruguera, Romeu

1 Resposta

(Catalunya o Balears, vers 1261 – Barcelona, 1313)

Teòleg dominicà. Mestre en teologia a París (1306), fou, successivament professor de teologia al convent de Lleida (1294), definidor del capítol general (1302) i provincial d’Aragó (1309).

És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha un còpia incompleta (salms 1 a 113) al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Biblia rimada, i que també li ha estat atrbuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París (a partir del salm 39).

Bru i Llop, Roser

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 febrer 1923 – Santiago de Xile, Xile, 26 maig 2021)

Artista, pintora i gravadora. El 1939 va anar a viure a Xile. Des del 1958 féu estades periòdiques a Barcelona. S’inicià en el gravat al taller “99”.

Ha il·lustrat importants llibres de poesia. Diez odas para diex grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda.

Té obres als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Río de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Fou professora a la universitat catòlica de Santiago de Xile.

Brosa i Vives, Antoni

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 27 juny 1894 – Barcelona, 23 març 1979)

Violinista. Fou pensionat a Brusel·les. S’establí a Londres en 1914, on debutà com a solista l’any següent i hi adquirí aviat un gran prestigi.

S’ha especialitzat en la interpretació d’autors moderns. Fundà a Londres el quartet Brosa (1925-38).

Féu concerts a moltes sales d’Europa i d’Amèrica i fou professor als cursos internacionals de Santiago de Compostel·la.