Arxiu d'etiquetes: professors/es

Casablancas i Domingo, Benet

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 2 abril 1956 – )

Compositor. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Ros i Marbà (direcció) i Josep Soler i Sardà (contrapunt, instrumentació i composició).

Ha compost música per a cinema i per a espectacles teatrals i de dansa, així com nombroses partitures orquestrals i de cambra, algunes de les quals han estat guardonades. La seva música manté viva l’herència de l’Escola de Viena i ha interessat a Friedrich Cerha.

També es dedicà a l’ensenyament.

Carulla i Riera, Vicenç

2 Respostes

(Barcelona, 12 novembre 1895 – 5 novembre 1971)

Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya.

Pertangué a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d’altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d’eficàcia excepcional.

Especialitzat en radiologia i cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.

Cartes i Yerro, Ferran

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1943 – )

Dissenyador gràfic i escultor. De formació autodidàctica treballà inicialment en el camp del disseny industrial.

S’introduí posteriorment en el grafisme i manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics. En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista “CAU” i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana (1972-85).

És especialment conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual polític i institucional. Així, col·laborà amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat (1965).

Ha fet algunes exposicions de pintura.

Carreras i Dexeus, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 agost 1906 – Salou, Tarragonès, 20 agost 1982)

Aviador. Obtingué el títol de pilot aviador el 1927 i el de pilot de transport el 1935. Fou professor a l’Aeròdrom Canudas i director de la Cooperativa de Treball Aeri (1935).

El 1936 féu el gran vol de l’aviació catalana de Barcelona a la Guinea.

Després del 1939 residí a Anglaterra; participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la RAF, va ser el pilot que portà Winston Churcill a la conferència de Ialta (febrer 1945).

Carreras i Aragó, Lluís

6 Respostes

(Barcelona, 16 febrer 1835 – 25 maig 1907)

Oftalmòleg. Fill de Francesc d’Assís Carreras i Duran i germà de Gaietà, Francesc i Josep.

Va modificar alguns instruments per a l’exploració de l’agudesa visual, sobretot l’optòmetre-astigmòmetre, per reconèixer les alteracions de la refracció.

Dirigí la “Revista de Ciencias Médicas” i fou professor de l’Institut Mèdic de Barcelona. Col·laborà en la formació de l’estadística geogràfica de les malalties dels ulls i de la ceguesa a Europa.

Les seves obres més importants són: Examen y mejora de la visión (1880), La ceguera en España (1881) i De las cataratas hereditarias y de su transmisión (1884).

Fou el pare de Lluís Carreras i Solà.

Carol i Foix, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1923 – 24 novembre 1996)

Veterinari i polític. Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc (1955), branca en què posteriorment ha desenvolupat un intents mestratge professional.

Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries (1977) i del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1980). Fou nomenat conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya al primer govern de Jordi Pujol (1980).

De la conselleria estant promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí, diverses agrupacions de defensa sanitària, diferents àrees de racionalització de la inseminació artifical i impulsà decididament el cooperativisme agrari.

Ha publicat nombrosos treballs sobre patologia bovina, inseminació artificial i esterilitat bovines.

Fou elegit (1985) primer president del Consell dels Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Cardús i Pascual, David

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1922 – Houston, EUA, 2 juny 2003)

Metge. Especialitzat en els camps de la rehabilitació i les condicions de la vida de l’home a l’espai i en l’aplicació de tècniques matemàtiques a la medicina.

Des de 1957 residí a Houston, on fou professor i on ha impulsat la fundació de l’Institute of Hispanic Culture (1967) i de l’American Institute for Catalan Studies (1980).

Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.

Cardona i Escanero, Gabriel

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1938 – Barcelona, 5 gener 2011)

Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica.

Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola.

Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997).

Cardellach i Alivés, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1919)

Enginyer industrial i arquitecte.

Professor fundador de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat (1915). Catedràtic, a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial.

S’especialitzà en la construcció d’ascensors.

És autor de Filosofía de las estructuras (1911), Las formas artísticas en la arquitectura técnica (1912), Leyes iconográficas de la línea y de la luz (1913).

Carbonell i Roura, Eudald

Deixa un comentari

(Ribes de Freser, Ripollès, 17 febrer 1953 – )

Prehistoriador. Llicenciat en història a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat en geologia del quaternari a la Universitat de París IV.

Professor de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

El 1997 va rebre el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica juntament amb l’equip que treballa en el jaciment d’Atapuerca, del qual fou el director.