Arxiu d'etiquetes: professors/es

Cerdà, Tomàs

1 Resposta

(Tarragona, 22 desembre 1715 – Forli, Romanya, Itàlia, 18 març 1791)

Matemàtic i filòsof. Entrà als jesuïtes el 1732. Ensenyà filosofia al col·legi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona.

El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna.

Ensenyà matemàtiques al Col·legi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias. Amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) passà a Itàlia.

Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses (Cervera, 1753); com a matemàtic, els dos volums de les seves Lecciones de matemática (Barcelona 1758-60), és a dir, de geometria i d’algèbra, apreses a França.

Les seves Theses foren judicades als Mémoires de Trévoux com un senyal de la renovació de la cultura a Espanya.

Cellers i Azcona, Antoni

2 Respostes

(Lleida, 1775 – Barcelona, 23 desembre 1835)

Arquitecte. Estudia pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid (1790), de la qual fou després membre, i a Roma (1803-14) per estudiar-hi l’art monumental.

L’any 1817 inaugurà les lliçons gratuïtes d’arquitectura organitzades per la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars.

Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou (vers el 1818) de Barcelona, intervingué en la restauració de Montserrat. Estudià, amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres, les restes del temple romà de Barcelona: deduí que les columnes i els arquitraus del carrer de Paradís eren de l’antic temple d’Hèrcules, en una interessant memòria, inèdita.

Publicà un opuscle sobre la utilització de les roques volcàniques de la comarca d’Olot (1829).

Castelucho i Diana, Claudi

2 Respostes

(Barcelona, 5 juliol 1870 – París, França, 31 octubre 1927)

Pintor. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell i germà d’Emili.

Amic de Ramon Casas i de Isidre Nonell, estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina, on fou deixeble d’Antoni Caba, i a París, a l’Acadèmia Whistler, de la qual més tard fou professor. En aquesta ciutat fundà el 1904 l’Acadèmia de la Grande Chaumière i es relacionà amb l’avantguarda artística parisenca.

Conreà un estil realista, que evolucionà cap al fauvisme. Pintà retrats i escenes de costums. Exposà al Salon National des Beaux-Arts, de París; té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona; el 1928 hom celebrà a París dues exposicions pòstumes.

Col·laborà al llibre del seu pare Escenografia teatral.

Castells i Altirriba, Joan

3 Respostes

(Esparreguera, Baix Llobregat, 19 novembre 1946 – )

Director teatral. Creador i director d’El Teatrí, companyia estable amb que representà L’espantu (1978), El bon policia (1982) i El dèria T.T. (1985).

Ha exercit la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros. Director de La festa del blat (1995), producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també ha col·laborat en el Misteri de Sant Sebastià (1997), muntatge de La Fura dels Baus.

Responsable de Sitges Teatre Internacional en 1991-92 i professor de l’Institut del Teatre de Barcelona des del 1973, ha exercit la crítica teatral en publicacions especialitzades.

És autor del llibre Juli Vallmitjana, teatre de gitanos i de baixos fons (1976).

Castelló i Carreras, Salvador

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 21 agost 1863 – 17 febrer 1950)

Avicultor. Després de tres anys d’estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l’Escola Pràctica d’Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d’aquesta especialitat a Catalunya.

Fundador de la Societat Nacional d’Avicultura i de la revista “La Avicultura Práctica” (1897), fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles.

És autor d’una trentena d’obres de la seva especialitat, així com de l’estudi sobre els coloms missatgers Colombofilia.

Castellanos i Vila, Jordi

1 Resposta

(Tagamanent, Vallès Oriental, 11 setembre 1946 – Barcelona, 19 octubre 2012)

Historiador de la literatura. Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Redactor de les revistes “Els Marges” i “Recerques”, ha tingut cura de l’edició de la Guia de literatura catalana contemporània (1973). Ha realitzat diversos estudis sobre literatura catalana dels segles XIX i XX.

És autor de Raimon Casellas i el Modernisme (1983) i ha publicat una Antologia de contes modernistes (1987).

Castella i Bertran, Enric

Deixa un comentari

(Amer, Selva, 20 març 1924 – Madrid, 16 gener 2013)

Veterinari. Ha treballat principalment en els camps d’enzimologia, farmacologia bàsica i experimental, toxicologia, alimentació animal i bromatologia.

Professor a la universitat Complutense de Madrid, fou cap de projectes d’investigació de pinsos, alimentació animal i additius a l’Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, de Madrid.

Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat estudis sobre els desenvolupaments ramaders i sobre les civilitzacions animalistes.

Casey i Moore, William

Deixa un comentari

(Carraig, Irlanda, 1797 – Barcelona, 1857)

Filòleg. Establert a Barcelona des del 1821, on exercí de professor d’idiomes.

Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1822. Residí també a Maó.

Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas (1836) i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany a “La España Católica” (1857).

Casas i Fuster, Joan

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31 agost 1950 – )

Crític teatral, traductor i dramaturg. Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on fou professor.

Estrenà diverses obres i ha publicat altres peces teatrals. Com a productor ha estrenat peces d’autors estrangers.

Fou guardonat amb el premi Víctor Català de narrativa per Pols de terrat (1979), el Miquel de Palol de poesia per Tres quaderns (1985) i el Joan Alcover de poesia per Amb afecte (1987).

Exercí la crítica teatral a l’“Avui”, “El Observador” i “Serra d’Or”.

Casals i Vernis, Ramon

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 2 desembre 1860 – 5 març 1920)

Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i després a Roma, on es traslladà el 1883 i hi féu una llarga estada. Les seves obres són d’estil modernista, amb algunes produccions notables. Fou bon cartellista.

Es distingí més encara com a creador d’ex-libris, com ho demostra un àlbum d’obres triades en què en reproduí cent. Fundà la Societat Reusenca d’Amics del Llibre i d’Ex-libris.

Fou professor, a Reus, de l’escola municipal d’Arts i Oficis i de l’Acadèmia Fortuny, que dirigí fins a la seva mort.