Veïnat, situat a l’esquerra de la riera de l’Avencó, prop del nucli urbà d’Aiguafreda; l’església de Sant Salvador de l’Avencó, a la dreta de la riera, pertany al terme d’Aiguafreda.
La riera de l’Avencó, afluent, per l’esquerra, del Congost, és formada per la unió de les rieres de Picamena i de la Llobina.
(Tagamanent, Vallès Oriental, segle XII – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1165)
Frare agustí. Visqué al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Tingué gran prestigi pel seu bon seny i l’austeritat dels seus costums.
Les seves restes foren posades en un sepulcre de marbre el 1312.
Fou declarat beat per l’església catòlica; la seva diada és el 12 de setembre.
(Tagamanent, Vallès Oriental, abans 1120 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1161)
Canonge augustinià. Fill dels castlans del castell de Tagamanent Ramon Berenguer i Ermessenda.
Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan de les Abadesses el 1135. Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal.
Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí al segle XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d’alabastre.
Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou restaurat després del 1945 i es venera al presbiteri de l’església de Sant Joan.
(Tagamanent, Vallès Oriental, 11 setembre 1946 – Barcelona, 19 octubre 2012)
Historiador de la literatura. Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Redactor de les revistes “Els Marges” i “Recerques”, ha tingut cura de l’edició de la Guia de literatura catalana contemporània (1973). Ha realitzat diversos estudis sobre literatura catalana dels segles XIX i XX.
És autor de Raimon Casellas i el Modernisme (1983) i ha publicat una Antologia de contes modernistes (1987).
(Tagamanent, Vallès Oriental, 1 gener 1954 – Barcelona, 18 novembre 1995)
Escriptor i lingüista. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació.
Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novel·la negra, aprofundint la casuística del crim.
Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny (1987), Geiger, massa busques per a un sol rellotge (1988) i Us mataré a tots (1990).
Membre dels col·lectiu literari Albert Draper, participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novel·les negres interactives amb un personatge comú, Àlex Barcelona, com La mort arranca en primera (1988, amb M. Colomer).
Dades dels Països Catalans 