(Viladrau, Osona, 15 maig 1911 – Nova York, EUA, 10 febrer 2004)
Metge. Llicenciat a Barcelona (1936).
Immediatament passà a la universitat de Cornell (Ithaca, Nova York) i a la fundació Rockefeller. Des del 1965 fou professor d’epidemiologia a la universitat de Yale.
Fou una autoritat mundial en el camp dels virus, especialment els arbovirus. Ha fet notables estudis sobre la febre Lassa i ha identificat molts agents patògens.
(Barcelona, 24 juliol 1804 – 11 octubre 1868)
Arquitecte. Succeí el seu mestre, Antoni Cellers (1835), com a professor d’arquitectura dels cursos de la Junta de Comerç de Barcelona.
Catedràtic de l’escola professional de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
L’any 1837, per encàrrec de la Junta de Comerç, va escriure una monografia descriptiva del convent gòtic de Santa Caterina, durant la seva destrucció, que fou publicada el 1886 pel seu fill Adrià Casademunt.
Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 abril 1956 – )
Compositor. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Ros i Marbà (direcció) i Josep Soler i Sardà (contrapunt, instrumentació i composició).
Ha compost música per a cinema i per a espectacles teatrals i de dansa, així com nombroses partitures orquestrals i de cambra, algunes de les quals han estat guardonades. La seva música manté viva l’herència de l’Escola de Viena i ha interessat a Friedrich Cerha.
També es dedicà a l’ensenyament.
(Barcelona, 12 novembre 1895 – 5 novembre 1971)
Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya.
Pertangué a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d’altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d’eficàcia excepcional.
Especialitzat en radiologia i cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.
(Tortosa, Baix Ebre, 1943 – )
Dissenyador gràfic i escultor. De formació autodidàctica treballà inicialment en el camp del disseny industrial.
S’introduí posteriorment en el grafisme i manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics. En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista “CAU” i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana (1972-85).
És especialment conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual polític i institucional. Així, col·laborà amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat (1965).
Ha fet algunes exposicions de pintura.
(Barcelona, 26 agost 1906 – Salou, Tarragonès, 20 agost 1982)
Aviador. Obtingué el títol de pilot aviador el 1927 i el de pilot de transport el 1935. Fou professor a l’Aeròdrom Canudas i director de la Cooperativa de Treball Aeri (1935).
El 1936 féu el gran vol de l’aviació catalana de Barcelona a la Guinea.
Després del 1939 residí a Anglaterra; participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la RAF, va ser el pilot que portà Winston Churcill a la conferència de Ialta (febrer 1945).
(Barcelona, 16 febrer 1835 – 25 maig 1907)
Oftalmòleg. Fill de Francesc d’Assís Carreras i Duran i germà de Gaietà, Francesc i Josep.
Va modificar alguns instruments per a l’exploració de l’agudesa visual, sobretot l’optòmetre-astigmòmetre, per reconèixer les alteracions de la refracció.
Dirigí la “Revista de Ciencias Médicas” i fou professor de l’Institut Mèdic de Barcelona. Col·laborà en la formació de l’estadística geogràfica de les malalties dels ulls i de la ceguesa a Europa.
Les seves obres més importants són: Examen y mejora de la visión (1880), La ceguera en España (1881) i De las cataratas hereditarias y de su transmisión (1884).
Fou el pare de Lluís Carreras i Solà.
(Barcelona, 1923 – 24 novembre 1996)
Veterinari i polític. Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc (1955), branca en què posteriorment ha desenvolupat un intents mestratge professional.
Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries (1977) i del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1980). Fou nomenat conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya al primer govern de Jordi Pujol (1980).
De la conselleria estant promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí, diverses agrupacions de defensa sanitària, diferents àrees de racionalització de la inseminació artifical i impulsà decididament el cooperativisme agrari.
Ha publicat nombrosos treballs sobre patologia bovina, inseminació artificial i esterilitat bovines.
Fou elegit (1985) primer president del Consell dels Col·legis Veterinaris de Catalunya.
(Barcelona, 6 agost 1922 – Houston, EUA, 2 juny 2003)
Metge. Especialitzat en els camps de la rehabilitació i les condicions de la vida de l’home a l’espai i en l’aplicació de tècniques matemàtiques a la medicina.
Des de 1957 residí a Houston, on fou professor i on ha impulsat la fundació de l’Institute of Hispanic Culture (1967) i de l’American Institute for Catalan Studies (1980).
Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.
(Maó, Menorca, 1938 – Barcelona, 5 gener 2011)
Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica.
Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola.
Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997).
Dades dels Països Catalans 