Arxiu d'etiquetes: professors/es

Collet i Colom, Carles

1 Resposta

(Onex, Suïssa, 16 abril 1902 – Barcelona, 1983)

Escultor. El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer.

Es presentà el 1928 en un col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana. Durant la guerra civil tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol.

Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma de Mallorca, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66).

Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l’abstracció.

La seva dona, Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet (Ginebra, Suïssa, 1901 – Barcelona, 1973) era ceramista i orfebre, i exposà sovint amb ell. El 1943 es presentà com a pintora a Barcelona.

Codorniu, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 11 maig 1699 – Ferrara, Itàlia, 9 juliol 1770)

Filòsof i eclesiàstic jesuïta, fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona. Assolí gran anomenada com a predicador.

Per encàrrec de Ferran VI de Borbó recollí documentació per a la història civil i religiosa de la diòcesi de Girona. Després del decret d’expulsió dels jesuïtes promulgat el 1767, es traslladà a Ferrara.

Publicà diverses obres, entre les quals excel·leixen Índice de la Philosofia Moral Cristianopolítica (1746) i Vida del Ilmo. y Venerable Sr. D. Raimundo de Marimón y de Corbera, Obispo de Vich (1763).

Codol i Ventura, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – 8 febrer 1935)

Pianista. Adquirí els seus primers coneixements musicals a l’escolania de la catedral de Barcelona.

Més tard, estudià al Conservatori del Liceu, on durant cinquanta anys hi fou professor de solfeig i de piano. Col·laborà als concerts de l’Associació Musical.

Es dedicà també a la composició. Deixà escrites moltes obres.

Codina i Mir, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 novembre 1931 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 maig 2023)

Teòleg. Ingressà als jesuïtes el 1948 i fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Francesc de Borja), membre del consell de redacció de les revistes “Estudios eclesiásticos” i “Selecciones de teología” i membre de l’Institut Cristianisme i Justícia.

La seva teologia, preocupada des del començament per reflexionar sobre l’experiència espiritual, s’ha anat obrint a la solidaritat amb els pobles i als problemes de la justícia.

Ha publicat: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Juan Casiano (1966), Teología de la vida religiosa (1968), Nueva formulación de la vida religiosa (1972), Teología y experiencia espiritual (1977), Renéixer a la solidaritat (1981).

Codina i Langlin, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 3 maig 1842 – 20 desembre 1905)

Químic i farmacèutic. Germà de Victorià. Dedicat als estudis de química analítica, fou professor de medicina legal de l’Audiència de Barcelona i director del “Boletín de la Sociedad Farmacéutica Española”.

Pertanyia a diverses corporacions doctes. Fou investigador de mèrit. Inventà un procediment per determinar la puresa dels olis d’oliva.

Publicà gran nombre de treballs professionals.

Codina i Augeroles, Bonaventura

Deixa un comentari

(Hostalric, Selva, 3 juny 1785 – Las Palmas de Gran Canaria, Canàries, 18 novembre 1857)

Bisbe de Canàries (1847-58). Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicent de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya.

Emigrat a França durant la Primera Guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne. En tornar-ne (1841), fou nomenat bisbe de Canàries, on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de San Martín.

Autor d’Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit. de Collatione sacramenti ordinis (1845).

Codina, Artur

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 1867 – Roma, Itàlia, 1941)

Jesuïta. Ensenyà humanitats a Veruela (Aragó), fins que l’any 1914 s’incorporà a l’equip dedicat a l’edició documental de fonts jesuítiques (Monumenta historica Societatis Iesu), el qual dirigí (1920-22).

La seva aportació científica inclou la primera edició dels Ejercicios espirituales de sant Ignasi (Madrid 1919) i també l’edició crítica de les constitucions de la companyia (Roma 1934-38).

Clavé i Roqué, Pelegrí

2 Respostes

(Barcelona, 17 juny 1811 – 13 setembre 1880)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja, estudià a Roma (1834-44) amb T. Minardi i Overbeck, que el formaren en el natzeretisme.

Passà a Mèxic (1845) com a director de les classes de pintura de l’Academia de San Carlos i esdevingué capdavanter de l’escola pictòrica mexicana, on va pintar La follia de la reina Isabel de Portugal, La primavera.

Extraordinari retratista de gust acadèmic, la seva obra reflecteix l’alta societat mexicana (Eugenia de Guzmán, Andrés Quintana Roo).

El 1868 tornà a Barcelona, i d’aquesta última època destaquen els retrats de La senyora Roquer de Clavé i La dama del xal.

Clavé i Bosch, Àurea Rosa

1 Resposta

(Barcelona, 29 setembre 1856 – 4 febrer 1940)

Compositora i professora. Filla de Josep Anselm Clavé i Camps.

Fou professora de piano a l’Escola Municipal de Música. Presidí l’Associació Coral Euterpe.

És autora de diverses composicions i adaptà per a orquestra i banda algunes obres del seu pare, del qual fou col·laboradora.

Cirici i Alomar, Cristian

2 Respostes

(Barcelona, 26 setembre 1941 – )

Arquitecte. Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, d’on fou professor (1976-78). També ho fou d’algunes universitats americanes i de l’Escola Eina.

Cofundador del Studio Per (1964), col·laborà assíduament amb Jordi Bonet i ha realitzat molts habitatges particulars i projectes com ara el remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona (1982).

Ha dirigit les obres de restauració de la casa Thomas de Barcelona, guardonada amb el Premio Nacional de Restauración (1980).