(Barcelona, 5 juliol 1870 – París, França, 31 octubre 1927)

Pintor. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell i germà d’Emili.

Amic de Casas i de Nonell, estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina, on fou deixeble d’Antoni Caba, i a París, a l’Acadèmia Whistler, de la qual més tard fou professor. En aquesta ciutat fundà el 1904 l’Acadèmia de la Grande Chaumière i es relacionà amb l’avantguarda artística parisenca.

Conreà un estil realista, que evolucionà cap al fauvisme. Pintà retrats i escenes de costums. Exposà al Salon National des Beaux-Arts, de París; té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona; el 1928 hom celebrà a París dues exposicions pòstumes.

Col·laborà al llibre del seu pare Escenografia teatral.