(Gràcia, Barcelona, 26 juliol 1883 – Madrid, 30 març 1953)
Químic. Germà de Joan. Estudià farmàcia a Barcelona i amplià els estudis a Alemanya (1908-10).
Professor de la Universidad de Madrid (1915-17) i de la de Ginebra, on va doctorar-se en ciències físiques (1916).
El 1920 va doctorar-se en ciències químiques a Madrid, i el 1931 hi esdevingué cap de secció de l’Institut Nacional de Física i Química.
Participà en la comissió internacional per a l’estudi dels pesos atòmics.
(Tarragona, 1887 – 21 abril 1970)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ingressà, el 1917, a la de San Fernando de Madrid.
Es dedicà a l’ensenyament de dibuix a Tarragona i a la il·luminació de pergamins i diplomes.
Obtingué premis importants.
(Reus, Baix Camp, 1870 – 1925)
Eclesiàstic. Es doctorà en teologia al seminari de València (1895).
Fou professor dels instituts de Lleida i de Reus.
Destacà com a orador sagrat. Publicà diversos llibres de caràcter religiós.
(Barcelona, 21 juny 1906 – 19 juliol 1990)
Músic. Fill de Lluís Millet i Pagès. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou també professor.
Director artístic de l’Orfeó Català (1945-77), després en fou nomenat director honorari.
És autor de sardanes, cançons (El Rústec Villancet) i obres religioses, entre les més importants de les quals destaquen el poema coral Agar i La relíquia.
(Barcelona, 7 febrer 1931 – Bilbao, País Basc, 13 agost 2024)
Dissenyador industrial i interiorista. Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà d’Alfons. Format a l’ETSAB i com a autodidacte.
A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d’ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d’altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina.
Ha estat vocal, tresorer i president d’ADI-FAD.
Ha dissenyat un ampli repertori d’objectes i mobles.
(Barcelona, 1924 – 26 maig 2009)
Arquitecte i interiorista. Titulat a Barcelona (1952). Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà de Miquel.
Des del 1979 fou professor a l’ETSAB, posseïdor de nombrosos premis (FAD els anys 1959, 1971 i 1974), treballà associat amb Frederic de Correa, amb el qual, entre moltes altres obres, ha realitzat el remodelatge de la plaça Reial (1985), la nova seu de la Diputació de Barcelona (1985-87) i un dels projectes guanyadors de l’Anell Olímpic de Montjuïc (1984).
En interiorisme ha exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial.
(Manresa, Bages, 13 juny 1898 – Barcelona, 17 setembre 1990)
Escenògraf i pintor. Treballà als tallers d’escenografia de Salvador Alarma, amb qui després s’associà i fundà l’empresa Alarma i Mestres (1939).
Destacà per les decoracions que féu per a obres wagnerianes al Liceu i també com a pintor de cavallet.
Fou professor a l’Institut del Teatre de Barcelona i publicà Tratado de la perspectiva.
(Vallibona, Ports, 9 novembre 1843 – Granada, Andalusia, 9 desembre 1920)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i dret, fou professor als seminaris de Tortosa i Tarragona.
Secretari de cambra d’Oviedo (1868) i València (1882), el 1889 va ésser nomenat bisbe de Lleida, on establí el nou seminari i fundà el museu diocesà.
El 1905 passà d’arquebisbe a Granada.
Publicà un catecisme, diverses pastorals i nombrosos articles a la premsa.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 juliol 1914 – Barcelona, 31 desembre 2009)
Dibuixant i orfebre. Residí a Barcelona, on estudià a l’Escola Massana.
Treballà per a l’orfebre Ramon Sunyer.
Fou professor de l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art.
Ha obtingut premis importants.
(Barcelona, 28 març 1937 – )
Professora i bibliotecària. Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1959.
Treballà a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976, a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991.
Membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988. En 1995-2000 fou presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya.
El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía y Documentación), que li concedí el premi IWE-Asedie, i el 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi.
