Arxiu d'etiquetes: professors/es

Mallart i Guimerà, Lluís

(Barcelona, 1932 – )

Antropòleg. Visqué al Camerun, amb la tribu Evuzok, entre 1961 i 1968.

Ha estat professor a les universitats de Nanterre i Rovira i Virgili de Tarragona.

Ha publicat nombroses treballs, entre els quals Un poble africà, etnologia i pastoral (1971), Medicine et pharmacopée Evuzok (1977), Sóc fill dels Evuzok (1992) i Ser hombre, ser alguien: ritos e iniciaciones en el sur del Camerún (1993).

Mallafré i Gavaldà, Joaquim

(Reus, Baix Camp, 2 juny 1941 – 22 febrer 2024)

Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona.

Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d’altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l’Ulisses (1996) i la d’Un viatge sentimental de L. Sterne (1996).

El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària (1991).

El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Magrinyà, Salvador

(Montblanc ?, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Físic i militar. Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó.

Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions.

Magre i Servet, Jaume

(Cervera, Segarra, 1924 – Lleida, 18 maig 1999)

Professor, polític i activista cultural. L’any 1939 s’exilià a Montpeller. En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera.

Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida. Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie (1968-76).

Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes.

Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC.

Macià i Vives, Carles

(Barcelona, 5 setembre 1921 – 16 juliol 2021)

Escriptor. Professor mercantil. Guanyà el premi Joan Santamaria (1962), amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra (1964), amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera. Publicà La nostra terra de cada dia (1964, premi Víctor Català 1963) i col·laborà habitualment a “Cavall Fort”.

També ha publicat el recull de contes Fer córrer el temps (1979), les narracions La raverència i Un home contra el gel (1982), El temple de Xac-Mool (1978), Històries de prop i de lluny (1980) i Els remences Sobremunt (1992).

Macià i Pons, Pau

(les Borges Blanques, Garrigues, 24 març 1917 – Barcelona, 5 maig 1980)

Pintor i cartellista. Conreà la pintura mural religiosa. També fou conegut com a il·lustrador. 

El 1946 fou nomenat professor de l’Escola Massana.

El 1952 guanyà el premi del cartell anunciador del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona.

Macau i Vilar, Frederic

(Figueres, Alt Empordà, 1 gener 1917 – Barcelona, 1970)

Enginyer de camins i geòleg. Professor de la Universitat de Madrid.

Treballà a les Illes Canàries i plantejà la modernització de l’estructura viària de Girona.

Obres principals: Evolución sedimentaria del delta del Ebro (1962) i Geología, viento y geometría (1966).

Lorente i Costa, Joan

(Barcelona, 1943 – 11 setembre 1990)

Crític cinematogràfic. Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari “Avui” des del 1983.

Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans.

Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990.

Lluró i Morcillo, Gaietana

(Barcelona, 9 desembre 1890 – 25 novembre 1967)

Tana Lluró”  Soprano i professora. Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona.

Féu el seu debut l’any 1908 i actuà per primera vegada al Liceu el 1912 amb l’òpera Roméo et Juliette, de Gounod.

Entre les seves interpretacions cal recordar Liliana d’Apel·les Mestres (1912), i Maruxa d’Amadeu Vives (1914), paper que cantà molts cops.

Posteriorment va dedicar-se a l’ensenyament.

Lluís i Font, Pere

(el Pujal, Pallars Sobirà, 1 maig 1934 – Sabadell, Vallès Occidental, 9 abril 2026)

Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.

Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on portà a terme una important tasca docent, codirigí la col·lecció “Textos Filosòfics”.

Ha estat membre del Col·legi de Filosofia, de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i president de l’Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia.