(Alboraia, Horta, 16 març 1936 – 1 gener 2026)
Pintor i ceramista. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles i a Vierzon (França) amb una beca. El 1972 rebé el primer premi del Concurs Nacional de Ceràmica de Manises.
Ha participat, entre altres, a l’exposició International Ceramics de Londres i a la de Faenza (Itàlia).
(el Pujal, Pallars Sobirà, 1 maig 1934 – Sabadell, Vallès Occidental, 9 abril 2026)
Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on portà a terme una important tasca docent, codirigí la col·lecció “Textos Filosòfics”.
Ha estat membre del Col·legi de Filosofia, de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i president de l’Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia.
(Barcelona, 13 març 1932 – 25 gener 2026)
Tenor. Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona.
El director d’orquestra H. von Karajan el descobrí al Festival de Salzburg del 1964 i li confià papers importants. Assolí èxits a Itàlia, els EUA, l’Argentina i el Canadà.
El 1966 es presentà al Liceu de Barcelona amb Turandot, de Puccini.
Actuà regularment al National Theater de Munic i a altres teatres d’Alemanya.
(Lleida, 9 juliol 1923 – Balaguer, Noguera, 21 juliol 2026)
Escriptor i traductor. Es llicencià en lletres i filologia clàssica.
Ha destacat pels seus llibres de literatura juvenil: El venedor de peixos (1960), Trampa sota les aigües (1965), Rovelló (1969), En Roc, drapaire (1971), L’home dels gats (1972), Bernat i els bandolers (1974), Un cavall contra Roma (1975), Els amics del mar (1979), Gira-sol d’històries (1980), Les aventures del rellotge (1981), Saberut i cua-verd (1982), La caravana invisible (1986), Contes en òrbita (1991), Un estrany a l’arca (1993) i Els fugitius de Troia (1998).
També ha publicat els reculls de narracions Festa major (1961; reeditat el 1987 amb el títol de La festa i la ganyota) i Ara mateix eren aquí (1987), i llibres d’assaigs com ara Catalunya continental (1968), Catalans pel món (1969), Proses de ponent (1970), Viatge entorn de Lleida (1972), Història de Lleida explicada als joves (1979) i De Morera Galícia i Guillem Viladot (1980). És autor del dietari Vuit estacions (1991).
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1991, ha rebut diversos premis per la seva obra, així com la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000) i doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (2004).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 20 setembre 1944 – Barcelona, 23 març 2026)
Escriptor i teòric de l’art. Interessat per l’estètica, ha investigat les idees literàries, artístiques i musicals dels segles XVIII i XIX.
Autor dels reculls poètics: Variacions sobre un tema romàntic: “Ombra i llum” (1978, en col·laboració amb Francesc Parcerisas), El preludi (1979), Un viatge d’hivern (1989, premi de la Crítica) i El desert (1997); narracions El vas de plata i altres llibres de misericòrdia (1991), i novel·les El camí de Vincennes (1995, premi Prudenci Bertrana), així com diversos assaigs sobre la teoria de l’art La voluntat expressiva (1990) i Formes de l’individualisme (1994).
Director de la col·lecció de poesia “Marginales” de Tusquets, ha publicat també una antologia del romanticisme alemany El entusiasmo y la quietud (1979). Professor de la teoria de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 