(Barcelona, 1839 – 1905)
Professor mercantil. Fundà una editorial el 1875. Establí també el Col·legi de Tenidors de Llibres.
Procurà una renovació profunda de l’estudi i de la pràctica mercantils. És autor de bon nombre d’obres professionals.
El seu germà fou Jaume Oliver i Castañer (Barcelona, 1869 – 1922) Economista. Era bibliotecari del Foment del Treball Nacional. Autor d’escrits tècnics i d’articles sobre temes històrics i lingüístics. Fou bibliòfil destacat.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 6 desembre 1942 – )
Poeta, traductor i professor a la Universitat de Girona.
Inspirat en el model anglès de reflexió sobre l’experiència moral, ha publicat Marees del desig (1975), Terres perdudes (1981), El somriure del tigre (1986), Retalls de sastre (1988) i Complements circumstancials (1998), juntament amb la novel·la en vers Fugitius (1994).
És autor de diversos llibres sobre mètrica i d’un Diccionari anglès-català, català-anglès (1983; 1997).
Ha traduït tot Shakespeare i altres autors britànics.
(Barcelona, 1928 – 20 gener 1998)
Periodista i professor universitari. Llicenciat en filosofia i lletres. Fou professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ocupà diversos càrrecs al departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1978-82).
Fundador de les revistes “Gaceta Ilustrada” (1956) i “Historia y vida” (1968), fou director del diari “La Vanguardia” (1983-87).
Rebé els guardons de la Creu de Sant Jordi (1988) i la Legió d’Honor francesa.
(Barcelona, 27 maig 1917 – 26 febrer 1992)
Erudit i professor. Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya (1934) i durant la guerra civil lluità al costat de la Generalitat i arribà al grau de capità. Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona, de la qual va ser professor.
De mare francesa, va ser corresponsal de premsa i president del Cercle Lumière de l’Institut Francès de Barcelona.
Autor i estudiós polifacètic, va publicar, entre d’altres, Sartine, un barceloní a la cort de Maria Antonieta (1955), El naixement del metre (1956), Els immigrants francesos a Barcelona (1959), El pro i el contra dels Borja (1958), La rodalia de Caldes de Montbui (1962), Els noms de lloc. Introducció a la toponímia (1966), Revolució a Barcelona el 1879 (1967), Memorial de Greuges de 1760 (1968), Processats milvuitcentistes (1974), Toponímia urbana i onomàstica vària (1974), Toponímia catalana (1974), Els nostres noms de lloc (1981) i diversos llibres de poesia i teatre.
El 1980 va fundar la Societat d’Onomàstica.
(Barcelona, 8 setembre 1954 – )
Arquitecte i crític. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1977), de la qual en fou professor.
Especialitzat en arquitectura neoclàssica i contemporània, ha publicat L’ofici de l’arquitectura (1983), Arquitectura industrial a Catalunya. Del 1732 al 1929 (1984) i Los museos de la última generación (1986).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22 juliol 1860 – Barcelona, 23 novembre 1923)
(o Montserrat) Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona (1875-80), on fou deixeble de Josep Reynés, i hi fou professor (des del 1901). Obtingué diversos premis a Barcelona, Madrid i París.
La seva producció és extensa i es troba bastant dispersa. Mostrà un gust evident pels detalls pintorescs i anecdòtics, molt rics en detalls, dins la línia modernista en què apareix inscrit.
Les seves obres més conegudes són Tornant del mercat (1904, Museu d’Art Modern de Barcelona), i el personatge Manelic (1910), avui als jardins de Montjuïc.
Té obres públiques a Madrid, a Puerto Rico i a Fernando Poo.
(Barcelona, 7 novembre 1942 – )
Museòleg i historiador de l’art. Fill de Luis Monreal y Tejada.
Fou conservador del Museu Frederic Marès de Barcelona, professor de museologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i secretari del Consell Internacional de Museus (ICOM), a París, durant el període 1974-85.
El 1984 es féu càrrec de la fundació Paul Getty de Los Ángeles (EUA). Des del 1990 fou director general de la Fundació La Caixa.
Ha publicat, entre d’altres, els estudis: Tesoros de Nubia (1964), La montaña de los guerrilleros (1967), El arte hispánico en la baja Edad Media (1971) i el catàleg d’El Conventet (1971-78) en quatre volums.
(Barcelona, 1832 – Palma de Mallorca, 20 octubre 1908)
Naturalista i agrònom. Fill de Pere Felip Monlau i Roca. Fou professor de l’Institut barceloní.
És autor de tres llibres de text i d’un Tratado de olivicultura (1877).
(València, 3 agost 1870 – Barcelona, 5 novembre 1937)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de Ignasi Pinazo i, a Madrid, de Joaquim Sorolla. La seva producció és mou dins l’estil realista propi de l’època. Conreà amb preferència el paisatge marítim i el quadre de gènere (Mosqueters jugant a escacs, Vella en oració, La barca, Família de pescadors, etc).
Conreà, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura.
Es retirà a Cullera el 1906 fins al 1913, any que esdevingué professor numerari a l’Escola de Llotja de Barcelona, on, entre altres deixebles, tingué Antoni Clavé, que l’ha descrit com un mestre obert i positiu.
Membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya el 1914, exposà a Barcelona i el 1923 a Madrid. La seva obra principal és el mural de La Mare de Déu de Montserrat voltada dels sants i reis que l’han visitada (1927), que presideix la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.
(Badalona, Barcelonès, 1955 – )
Historiadora. Especialista en el període de la dictadura franquista, professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat diversos llibres. També ha participat en obres col·lectives.
