Arxiu d'etiquetes: professors/es

Llovet i Pomar, Jordi

(Barcelona, 17 desembre 1947 – )

Filòsof i crític literari. Professor de la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia i de l’Institut d’Humanitats.

És autor de llibres sobre estètica, teoria literària i filosofia: Por una estética egoista (1978), Ideología y metodología del diseño (1979), Francesc Todó (1983), El sentit i la forma: assaig d’estètica (1990) i Teoria literària (1997), entre d’altres.

Destacà també per les seves traduccions, especialment de l’alemany, i per l’edició de clàssics de la literatura.

Lloveras i Vallès, Gonçal

(Barcelona, 7 novembre 1926 – 17 octubre 2003)

Metge i escriptor. Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d’Or.

Conferenciant i publicista, s’ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l’infant.

Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l’home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999).

Fou professor en diverses institucions pedagògiques. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Lloses, Francesc

(Barcelona, 10 abril 1728 – Ferrara, Itàlia, 1782)

Jesuïta. Fou professor de filosofia a Calataiud (Aragó) i de teologia a Barcelona. Excel·lí com a predicador.

Hagué d’emigrar a Itàlia en decretar Carles III de Borbó l’expulsió de la Companyia de Jesús.

Publicà algunes obres que no signà per la seva molta modèstia.

Llorens i Cisteró, Josep Maria

(Guissona, Segarra, 8 febrer 1923 – Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 14 juny 2019)

Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, es doctorà en musicologia a l’Institut de Música Sagrada de Roma.

Cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya i sotsdirector de l’Instituto Español de Musicología del CSIC. Fou professor de musicologia i de paleografia musical al Conservatori del Liceu.

És autor, entre altres obres, de Capellae Sixtinae codicis musicis (1960).

Llorca i Vives, Bernadí

(Oliva, Safor, 1898 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)

Historiador i religiós. Doctor en filosofia i teologia per l’Ignatius Kolleg de Valkenburg (Holanda) i en història per la Universitat de Munic.

Fou professor d’història eclesiàstica, arqueologia cristiana i patrologia, a Barcelona fins al 1948, i després a la universitat pontifícia de Salamanca (1948-68).

Especialitzat en la història de l’Església, sobretot en la Inquisició, de la seva producció historiogràfica destaquen La Inquisición en España (1956), Nueva visión de la Historia del cristianismo (1956), Compendio de la Historia de la Iglesia (1962) i Manual de Historia Eclesiástica (1966), així com nombroses treballs publicats a revistes com “Estudios Eclesiásticos”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Gregorianum”, “Razón y Fe”, etc.

Llopart i Miguel, Mercè

(Barcelona, 27 febrer 1894 – Milà, Itàlia, 2 setembre 1970)

Soprano. Debutà l’any 1913 al Liceu de Barcelona.

Toscanini la féu debutar al teatre de l’Scala de Milà, amb La Walkíria (1924). Actuà a molts teatres d’Europa.

Retirada el 1945, fundà una escola de cant, de gran prestigi, a Milà, amb deixebles com Alfredo Kraus, entre d’altres.

Llobet i Raurich, Carles

(Barcelona, 1897 – octubre 1984)

Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets.

Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França.

Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d’arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital.

Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946.

Llobera i Ramon, Josep

(Barcelona, 22 novembre 1922 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 15 desembre 2011)

Escriptor i professor. El 1963 obtingué el diploma superior d’estudis francesos. El mateix any li fou atorgat el títol de professor de català, per bé que ja professava de temps i exercia com a corrector.

El 1956 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia pel seu treball de toponímia Els noms de lloc de les terres catalanes: Cornellà de Llobregat. Té també altres treballs de toponímia per a Onomasticon Cataloniae.

El 1967 li fou concedit el premi Fundació Gaietà Huguet pel seu treball El català bàsic, publicat el 1968. Ha editat també Prácticas del catalán básico (1969), aplicació de l’anterior, acompanyat d’una Clave de ejercicios, publicat el mateix any.

Fou col·laborador del Seminari de Didàctica de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Òmnium Cultural.

Lliurat i Carreras, Frederic

(Barcelona, 1876 – 1956)

Pianista i crític musical. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados.

Fou primer premi de piano a l’Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les.

La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, a París, a Brussel·les i a Barcelona, es frustrà a causa d’un accident que li afectà un dit. És dedicà a l’ensenyament.

Fou crític musical de “La Veu de Catalunya” i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la “Revista Musical Catalana”.

Els seus nombrosíssims escrits sobre música, encara que esparsos, són d’una qualitat excepcional. Publicà La música i els músics (1933), recull de crítiques, i Teoría de la música (1941).

Llenas i Fernández, Manuel

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 5 gener 1879 – Barcelona, 1937)

Botànic. Doctor en farmàcia i en ciències naturals. Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya.

Obres principals: Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán (Valle de Arán).