Arxiu d'etiquetes: professors/es

Maya González, José Luis

(Albacete, Castella, 1 març 1949 – Barcelona, 22 juny 2001)

Arqueòleg i prehistoriador. Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975), fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona.

Centrà la seva investigació en l’estudi de l’edat del bronze i l’edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l’àrea lleidatana.

Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica (1977), Genó: un poblado del Bronce final en el Bajo Segre (Lleida) (1998, amb F. Cuesta i J. López), Celtas e iberos en la Península Ibérica (1999) i Los castros en Asturias (1999).

Matons i Colomer, August

(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)

Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.

En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.

Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.

És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).

Matas i Aurigemma, Carme

(Barcelona, 19 octubre 1869 – 24 maig 1943)

Pianista. Oferí diversos concerts a la sala d’audicions de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).

Fou professora de l’Escola Municipal de Música barcelonina, on s’havia format. La seva tasca docent resultà important.

Fill seu fou el violoncel·lista i musicòleg Josep Ricart i Matas.

Massip i Bonet, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 8 desembre 1958 – )

Historiador de l’art i filòleg. Dedicat a la docència universitària d’història i crítica de teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval i sobre les tècniques escèniques.

Obtingué els premis Massó i Torrents (1987) i Jaume I (1991) de l’Institut d’Estudis Catalans, per la Festa o Misteri d’Elx. Ha realitzat diversos muntatges escènics.

Fou secretari general de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médieval i director del seu VIIè Col·loqui (1992).

Ha exercit la crítica teatral a diverses revistes catalanes i italianes.

Masferrer i Arquimbau, Francesc d’Assís

(Vic, Osona, 26 febrer 1847 – Lleida, 15 juliol 1901)

Filòsof psicologista. Germà de Josep, Ramon, Francesc de Paula i Joaquim. Després de llicenciar-se en dret i de doctorar-se en filosofia, fou professor de psicologia i d’ètica.

Autor d’un Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1844) i d’un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental (1891), treballs en què es palesa l’influx de Xavier Llorens i Barba.

Fou, en un altre camp, un dels fundadors de l’Esbart de Vic i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1874).

Mas i Soldevila, Manuel

(Barcelona, segle XVII – 1748)

Jurista i escriptor. Professor de lleis a la Universitat de Barcelona. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona i formà part d’un organisme del govern provisional durant el setge de 1713-14.

Hom publicà versos seus en castellà i en català en les Festives demostracions del 1691. Participà en el certamen de sant Oleguer (1702), on guanyà el primer premi de composicions catalanes, i en altres solemnitats de Barcelona.

Es conserva el seu manuscrit Desperdicios del Parnaso, amb una introducció en castellà, però amb composicions -d’una relativa qualitat- generalment en català, de to calderonià. També escriví un romanç català sobre sant Francesc de Paula (possiblement editat a Barcelona el 1739).

Traduí en dístics llatins i en vers català el Llibre de bons amonstenaments d’Anselm Turmeda.

Mas i Collellmir, Bartomeu

(les Preses, Garrotxa, 21 juny 1900 – Olot, Garrotxa, 14 desembre 1980)

Pintor. Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de l’Escola de Llotja, on ensenyà des del 1929.

Instal·lat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969; durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat. Publicà un tractat de perspectiva.

Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme.

Marzal i Bertomeu, Miquel

(Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915)

Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar.

Guanyà la càtedra d’anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona.

És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático.

Martín i Toval, Eduard

(Màlaga, Andalusia, 5 març 1942 – 15 gener 2019)

Polític. Es traslladà a Barcelona com a inspector de Treball (1967) i fou després professor de dret del treball a la Universitat Autònoma. Milità a l’ORT (1970-72), al grup “El Topo Obrero” i a CSC, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés.

Com a diputat al congrés (1977 i 1979), participà en l’elaboració de la Constitució (1978) i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979). Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980), on fou el portaveu del PSC-PSOE.

Des del 1982 fins al 1995 fou diputat al congrés, on exercí també com a portaveu del partit en els anys 1985-93. El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d’optar a l’alcaldia de Màlaga, que no aconseguí.

Martí i Descatllar, Pròsper

(Balsareny, Bages, 1716 – Ferrara, Itàlia, 1799)

Jesuïta. Professor de filosofia a Tortosa i rector dels col·legis de la Vila d’Eivissa i Formentera i de Graus (Aragó).

Obres: Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera, llamadas antiguamente las islas Pitiusas i Storica naturales dell’Isola d’Ibiza, ambdués publicades el 1798 a Ferrara.