Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Jocs Florals de Lo Rat Penat

32 Respostes

(València, 1879 – )

Certàmens poètics anuals. Creats per l’entitat Lo Rat Penat. A semblança dels Jocs Florals de Barcelona foren, tanmateix, un acte més social que una potenciació de la Renaixença valenciana. Han tingut sempre un caràcter bilingüe.

N’han estat mantenidors personatges tan heterogenis i contradictoris com Víctor Balaguer, Francesc Pi i Margall, Teodor Llorente, Ignasi Iglésias, Jaume Bofill i Mates, Alcalá Zamora, Josep Maria de Sagarra, Millán Astray, Silva Muñoz, etc. Només han sofert la interrupció de la guerra civil (1936-39).

A part els premis ordinaris, han estat atorgats guardons de prosa literària, de música i de teatre i història. El valor literari de les composicions premiades és molt fluctuant, amb un floralisme accentuat.

Darrerament tendeixen a premiar autors de tot el domini lingüístic català.

Joan, -varis bio-

1 Resposta

Antoni Joan  (País Valencià, segle XV)  Fuster artístic. Obrà, el 1493, l’altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.

Antoni Joan  (Andratx, Mallorca, 1571 – Palma de Mallorca, 1652)  Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d’un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.

Francesc Joan  (Xàtiva, Costera, segle XV – segle XVI)  Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d’interès considerable per a l’estudi de la història de València.

Joaquim Joan  (Onil, Alcoià, 1714 – País Valencià, segle XVIII)  Religiós jesuïta. Fou canceller de la Universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d’ells sobre la Concepció de Maria.

Miquel Joan  (País Valencià, segle XVI)  Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.

Pere Joan  (Catalunya, segle XV)  Brodador. Era establert a Barcelona.

Jaquotot, Joaquim

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1813)

Metge i poeta. És autor d’una obra mèdica en col·laboració. Compongué, d’altra banda, bon nombre de poesies de caràcter popular i festiu.

Vidu i sense fills, abraçà l’estat eclesiàstic.

Jàfer i Sanxis, Salvador

Deixa un comentari

(el Ràfol de Salem, Vall d’Albaida, 31 gener 1954 – )

Poeta. Amb un llenguatge renovador ha publicat L’esmorteïda estela de la platja (1974), Lívius diamant (1975), Tres il·luminacions (1981), Oda estranya a València (premiat el 1982 amb l’englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona), Els caçadors salvatges (1984), Navegant obscur (1987) i Produccions ansietat (1970-1988) (1988).

Jaén i Urban, Gaspar

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 20 maig 1952 – )

Arquitecte i poeta. Ha publicat assaigs sobre l’arquitectura al País Valencià, sobretot del Baix Vinalopó –Guia d’arquitectura d’Elx (1978), Qüestions territorials del País Valencià (1979), L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx (1980).

També diversos reculls poètics –Cadells cap a la fosca (1976), La festa (1982, premi Ciutat de Palma 1981), Cambra de mapes (1982), Fragments (1991) i Del temps present (1998)-.

Izquierdo -varis bio-

Deixa un comentari

Ausiàs Izquierdo  (València, segle XVI – després 1596)  Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l’antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves.

Josep Izquierdo  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Religiós. Prengué l’hàbit dels canongers regulars de Sant Agustí. Destacà com a orador sagrat. Té diversos treballs d’història eclesiàstica.

Vicent Izquierdo  (València, segle XVII – 1689)  Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat Valenciana. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana.

Vicent Izquierdo  (Sogorb, Alt Palància, 1837 – País Valencià, després 1881)  Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.

Íxer de Portugal de Montpalau i Escrivà, Onofre Vicent d’ *

Deixa un comentari

Veure> Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau (erudit i poeta valencià, 1638-88).

Ishaq -varis bio-

1 Resposta

Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí  (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)  Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.

Ishaq ben Mosé ha-Leví  *  Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.

Ishaq ben Natan  (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)  Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.

Ishaq ben Yehudà Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.

Ishaq Cabrit  (Perpinyà, segle XIV – segle XV)  Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.

Ishaq ha-Leví Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.

Ishaq ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.

Ishaq Selomó Meir  (Catalunya, segle XIV)  Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.

Iranzo i Simón, Víctor

Deixa un comentari

(Fortanete, Aragó, 6 març 1850 – València, 24 gener 1890)

Poeta. Des de dotze anys va establir-se a la ciutat de València, on va passar tota la vida.

Els primers escrits que publicà foren el recull poètic, en castellà, Flores sin aroma (1872); després adoptà el català, obra recollida pòstumament a Poesies (1900). Participà en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Formà part del grup fundacional de Lo Rat Penat i de l’Ateneu Mercantil i col·laborà a “Lo Gai Saber”, “Lo Rat Penat” i “La Mona”.

Ibn -varis bio-

2 Respostes

Ibn ad-Dabag  (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151)  Historiador àrab.

Ibn Affiun al-Gafiqï  (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188)  Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.

Ibn al-Labbana  (Dénia, Marina Alta, segle XI)  Historiador àrab.

Ibn ‘Alqama  (València, 1036 – 1115)  Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.

Ibn al-Zaqqäq  (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135)  Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.

Ibn ‘Amira  (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251)  Historiador àrab.

Ibn ‘Ayyad  (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206)  Historiador àrab.

Ibn Fathun  (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125)  Historiador àrab.

Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh  (Illes Balears, segle XII – 1185)  Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.