Arxiu d'etiquetes: 1186

Ibn -varis bio-

2 Respostes

Ibn ad-Dabag  (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151)  Historiador àrab.

Ibn Affiun al-Gafiqï  (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188)  Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.

Ibn al-Labbana  (Dénia, Marina Alta, segle XI)  Historiador àrab.

Ibn ‘Alqama  (València, 1036 – 1115)  Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.

Ibn al-Zaqqäq  (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135)  Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.

Ibn ‘Amira  (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251)  Historiador àrab.

Ibn ‘Ayyad  (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206)  Historiador àrab.

Ibn Fathun  (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125)  Historiador àrab.

Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh  (Illes Balears, segle XII – 1185)  Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.

Jorba, Guerau de

3 Respostes

(Catalunya, 1134 – 1185/86)

Senyor del castell de Jorba.

Milità un quant temps a l’orde del Temple (1134), va ésser incorporat al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i després al d’Alfons I el Cast, dels quals fou fidel col·laborador en les empreses militars de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Provença, i en negociacions financeres i diplomàtiques.

Mort Ramon Berenguer IV (1162), signà el seu testament i s’encarregà de l’administració i cobrament de les pàries a Ibn Mardanis, el rei Llop de Múrcia i València.

Senyor d’extensos dominis territorials, renuncià (1158) als seus drets sobre Santes Creus a favor dels cistercencs de Santa Maria de Valldaura.