Arxiu d'etiquetes: 1096

Ibn -varis bio-

Ibn ad-Dabag  (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151)  Historiador àrab.

Ibn Affiun al-Gafiqï  (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188)  Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.

Ibn al-Labbana  (Dénia, Marina Alta, segle XI)  Historiador àrab.

Ibn ‘Alqama  (València, 1036 – 1115)  Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.

Ibn al-Zaqqäq  (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135)  Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.

Ibn ‘Amira  (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251)  Historiador àrab.

Ibn ‘Ayyad  (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206)  Historiador àrab.

Ibn Fathun  (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125)  Historiador àrab.

Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh  (Illes Balears, segle XII – 1185)  Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.

Artau -bisbe Elna, 1087/96-

(Rosselló ?, segle XI – 1096)

Bisbe d’Elna (1087-96). Bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.

Col·laborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes (1096) presidit per Urbà II.

Estefania d’Urgell i Ansúrez

(Castella, 1096 – després 1143)

Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana María Ansúrez. Degué néixer a Castella.

Es casà amb un noble castellà, Ponç de Minerva, majordom d’Alfons IV de Castella. Hom li atribueix la fundació del monestir cistercenc de Vallbuena, record del de Vallbona, existent a terres urgellenques.

Guillem V de Forcalquier

(Catalunya, abans 1096 – 1129)

Comte de Forcalquier. Fill d’Ermengol IV d’Urgell i d’Adelaida de Forcalquier, de qui heretà aquest comtat.

Es casà amb Garsenda d’Albon i fou excomunicat perquè havia malmès una part dels béns de l’abadia de Montmajor.

Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona per la ciutat d’Avinyó fins que se signà un tractat de condomini (1125).

Ermengol VI d’Urgell

(Valladolid, Castella, 1096 – Castella, 28 juny 1154)

el de Castella”  Comte d’Urgell (1102-54). Fill d’Ermengol V d’Urgell i de María Ansúrez.

Durant la seva minoritat, el seu avi, Pedro Ansúrez, amb Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons I d’Aragó, s’apoderà de Balaguer, que esdevingué capital del comtat.

Participà en la conquesta de Saragossa (1118) i de Lleida (1149).

Fou un dels artífexs del pacte matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1119 es casà amb Arsenda d’Àger i foren pares d’Ermengol VII d’Urgell i d’Elisabet d’Urgell.