Arxiu d'etiquetes: pobles

Bruc, el (Anoia)

24 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 47,20 km2, 489 m alt, 2.014 hab (2016)

0anoia(pop: els Brucs)  Situat al vessant occidental del massís de Montserrat, drenat per les rieres de Marganell, Guardiola i Pierola, al nord-oest de Barcelona. Hi abunden els boscos de pins, de roures i d’alzines.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina. També hi ha algunes bòbiles. Àrea comercial d’Igualada.

El poble es troba dividit en quatre nuclis: el Bruc del Mig, on hi ha l’ajuntament, el Bruc de la Parròquia, el Bruc de Baix i el Bruc de Dalt; en el segon, hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, amb absis i campanar romànics.

El municipi comprèn, a més, la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia (amb l’antic castell de la Guàrdia del Bruc), les caseries del Raval, de l’Espinac i de Can Marc de la Vall, l’antic hostal de can Maçana, l’antiga conreria de la Vinyanova, la important masia de can Jorba i el monument al Timbaler del Bruc, obra de Frederic Marès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bovera (Garrigues)

2 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 31,12 km2, 297 m alt, 267 hab (2016)

0garriguesSituat al sud de la comarca, dominat pel coll de Bovera, a la dreta del riu de la Cana, afluent de l’Ebre, al límit amb la comarca de la Ribera d’Ebre, al sud de Lleida. El sector muntanyós del terme és ocupat per boscos.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà, dedicada especialment a l’olivera, també hi ha ametllers i cereals; no hi ha conreus de regadiu degut a la manca d’aigua del territori. Cria de bestiar en granges. Àrea comercial de Lleida. La població experimenta una davallada constant des del 1930.

El poble és situat al fons d’una vall, vora el coll de Bovera; església parroquial de Sant Josep, de transició del romànic al gòtic, molt modificada el segle XVIII, on hi ha un portal romànic del segle XIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Botarell (Baix Camp)

2 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 11,95 km2, 196 m alt, 1.120 hab (2016)

0baix_campSituat a l’oest de Reus, al centre de la comarca i al sector occidental del Camp de Tarragona, drenat per les rieres d’Alforja, la de les Voltes i la de Riudecols.

Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l’agricultura de secà (sobretot avellaners, ametllers, oliveres, vinyes i cereals); el regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl i que és en expansió produeix arbres fruiters i productes d’horta. Predomina el règim d’explotació directa de les terres conreades. L’avicultura s’ha desenvolupat a causa de la proximitat de Reus. Àrea comercial de Reus.

Al poble hi havia el castell de Botarell, en el qual treballà Pere Blai (II). L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç (1617-22), té una colla de gàrgoles pintoresques. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.

Dins el terme es troba l’antiga quadra de Tascals, així com uns quants masos importants: d’en Duran, d’en Vernis, d’en Giol i d’en Perdiu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bot (Terra Alta)

5 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 34,94 km2, 286 m alt, 615 hab (2016)

0terra_altaSituat al centre de la comarca, al sud-oest de Gandesa i de Tarragona, a l’esquerra del riu de la Canaleta. El terreny, molt accidentat pels vessants orientals de la serra de Pàndols i els occidentals de la serra de Pesells, és drenat per una sèrie de petits barrancs afluents del riu de la Canaleta, que travessa el sector meridional. La vegetació natural, formada per pinedes de pi blanc i alzinars i extenses àrees de matolls, ocupa una tercera part del terme.

L’economia, com és propi de la comarca, es basa en el conreu de secà: vinya, seguida de l’olivera, l’ametller i els cereals; el regadiu aprofita aigües de pou i produeix hortalisses. La ramaderia ovina tradicional és en regressió, hi ha bestiar porcí, boví i cabrum, granges de conills i d’aviram. Hi ha pedreres de calcària. La població tendeix a disminuir. Àrea comercial de Tortosa.

El poble es troba en una plana, a l’esquerra del riu de la Canaleta; l’església parroquial dedicada a sant Blai fou profanada durant la Guerra dels Segadors per les tropes de Felip IV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borredà (Berguedà)

20 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 43,45 km2, 854 m alt, 495 hab (2016)

0berguedaSituat entre els últims contraforts pre-pirinencs i les terres de la Depressió Central, a l’est de Berga, regat, entre altres, per la riera del Mergançol. El terreny, molt muntanyós, és ocupat en gran part per pinedes, rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (cereals, patates, farratges) i ramadera (bestiar boví i oví), si bé subsisteix una petita activitat industrial de caràcter tèxtil. Àrea comercial de Berga.

El poble és emplaçat a la dreta del Mergançol, al peu del serrat de Sant Marc; destaquen algunes cases dels segles XVII i XVIII i l’església parroquial de Santa Maria, que conserva restes de la primitiva construcció romànica (segle XI).

Dins el terme es troben també els pobles de Boatella i Salselles, el veïnat del Coll del Bas, l’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers, monument històrico-artístic, i les masies i esglésies romàniques de Comià i de Casamitjana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borrassà (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,45 km2, 73 m alt, 711 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la vall que forma l’Àlguema, subafluent de la Muga, al sud de la ciutat de Figueres, en un terreny pla.

La vida econòmica local es limita als recursos tradicionals: ramaderia (bestiar boví per a aprofitament de la carn i la llet, oví i porcí) i agricultura; els conreus són principalment de secà i produeixen sobretot farratges, cereals (gra d’aresta, blat de moro i userda, intercalant l’olivera). Àrea comercial de Figueres. La població tendeix a disminuir.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu, ja esmentada el 818.

El terme comprèn també els pobles de Vilamorell, a llevant, i de Creixell, al sud-est, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Creixell, que conserva una imatge d’alabastre policromada del segle XV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Bordils (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 7,32 km2, 42 m alt, 1.680 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de la ciutat de Girona, a la vall del Ter, riu que limita el terme pel sud, i a la dreta de la seva plana al·luvial s’estén el pla de Bordils. El relleu és lleugerament accidentat per diversos turons.

Les bases de l’economia local són la ramaderia i l’agricultura de regadiu (cereals, patates, hortalisses i farratges, aquests darrers és destinen al bestiar), que aprofita l’aigua del Ter a través de la sèquia d’en Vinyals. Ramaderia bovina, sobretot per a l’obtenció de carn. Plantació d’arbres de ribera i de sureda. Àrea comercial de Girona.

El poble és emplaçat a la vora de la riera de Palagret, afluent del Ter per la dreta; destaca l’església parroquial de Sant Esteve, una gran construcció gòtico-tardana del segle XVI, amb retaule major renaixentista.

Dins el terme hi ha els barris del Mas de Bec i de l’estació de Bordils i el veïnat de Rissec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Handbol – Club Atlètic

Bòrdes, es (Vall d’Aran)

26 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 21,44 km2, 852 m alt, 250 hab (2016)

0vall_aran(ant: les Bordes de Castell-lleó)  Situat a la zona axial pirinenca, a la confluència de les valls de la Garona i Et Joèu, a la frontera franco-espanyola. El relleu és molt muntanyós, amb diversos barrancs, afluents d’Et Joèu, que salven un desnivell de 1.200 m entre els estanys glacials de capçalera i el seu col·lector, i està cobert de prats naturals, avetars, fagedes i pinedes.

L’explotació forestal i la ramaderia (ovina i bovina) són, amb l’agricultura (escassa, de regadiu), els recursos econòmics principals.

El poble, emplaçat a la riba esquerra de la Garona, es formà a recer de la fortalesa, avui desapareguda, de Castell-lleó; l’església parroquial d’Era Mare de Diu deth Roser data del 1806.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Benòs -central hidroelèctrica i església romànica-, Arró -església gòtica- i Begòs -església romànica-.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bonastre (Baix Penedès)

2 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 24,97 km2, 177 m alt, 639 hab (2016)

0baix_penedesSituat en una petita vall a l’oest de la comarca, al límit amb les del Tarragonès i de l’Alt Camp, al nord-est de la ciutat de Tarragona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell i cobert de petits bosquets de pi blanc i garrigues, en part aprofitats com a pasturatge per al ramat oví.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals i d’oliveres, que s’han expandit durant el segle XX a costa de la vinya, seguits dels avellaners i els ametllers. Predomina el règim directe d’explotació de les terres de conreu. Hi ha petits jaciments de plom i de ferro, sense explotar. Ha desaparegut la petita indústria tradicional dedicada als teixits de lli i als treballs de margalló i de cànem.

El poble ocupa tota la població del municipi. Fins a la segona meitat del segle XIV pertanyia a la jurisdicció del monestir de Sant Cugat del Vallès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bolvir (Baixa Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 10,34 km2, 1.145 m alt, 375 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a la zona axial pirinenca, a la vall de capçalera del Segre, en un terreny pla, a la dreta del riu, el qual drena el territori juntament amb els seus afluents els rius Querol i d’Agustins; al sud-oest de Puigcerdà.

La part no conreada del terme és coberta de pastures naturals que aprofita la cabana bovina i ovina, hi ha també bestiar porcí estabulat i avicultura. L’activitat econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia, complementada per l’agricultura (prats, cereals, patates i farratges), amb conreus de secà, però, gràcies a la sèquia derivada del Segre, preponderen les terres regades. Avui, però, s’han vist superades pel gran creixement de les activitats derivades del turisme. És tradicional l’explotació de prederes per a la producció de llicorelles per a cobertes. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble s’esglaona en un coster a la vora del torrent Forcat; destaca l’església romànica de Santa Cecília, del segle XII, on hi ha una capella amb un retaule gòtic.

Dins el terme hi ha el poble de Talltorta, el veïnat del Castell, la masia i antic poble de Sallenç, els despoblats de Soler, Santa Fe de Talltorta i Sant Grau de Talltorta, i la zona residencial del camp de golf, una urbanització de xalets d’estiueig i turisme d’hivern.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques