Arxiu d'etiquetes: pobles

Boadella i les Escaules (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,78 km2, 82 m alt, 266 hab (2016)

0alt_emporda(ant: Boadella d’Empordà)  Situat a la conca de la Muga, on els darrers contraforts de la serra dels Tramonts enllacen amb la plana empordanesa. La vall que forma el riu en aquest sector ha estat inundada parcialment pel pantà de Boadella. La zona muntanyosa del terme és coberta per la vegetació natural (bosc de pins, alzines sureres i pasturatges).

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera) sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades de la Muga; i la ramaderia (bestiar boví i oví). L’explotació dels jaciments de coure i de plom fou abandonada al segle XIX. Darrerament, la construcció del pantà ha donat lloc a la instal·lació d’una central hidroelèctrica i a l’aparició d’alguns nuclis turístics, que semblen haver deturat la corba demogràfica descendent iniciada a mitjan segle XIX.

El poble, a la vora dreta de la Muga, havia estat emmurallat i era presidit pel castell de Boadella; l’església parroquial és dedicada a santa Cecília.

El terme comprèn el poble i l’antic monestir de les Escaules.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Blancafort (Conca de Barberà)

4 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 14,48 km2, 428 m alt, 393 hab (2016)

0concaSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb la de l’Urgell, a la conca del Francolí. El relleu és accidentat pels contraforts de la serra del Tallat. La vegetació natural és ocupada predominantment per la garriga sobre els boscs i les pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres). Predomina el règim d’explotació directa sobre el de parceria. Hi ha un celler cooperatiu fundat el 1896. Àrea comercial de Montblanc. La població assolí el seu màxim el 1860, i a partir d’aleshores ha experimentat un fort descens a causa de l’emigració, sobretot a partir del 1930.

El poble es troba al peu de la serra del Tallat; hi destaca l’església parroquial de Santa Magdalena, del segle XVIII, d’estil barroc tardà, amb façana neoclàssica.

Prop del poble es troba el despoblat de Blancafortí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Biure (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,02 km2, 81 m alt, 233 hab (2016)

0alt_emporda(o Biure d’Empordà)  Situat al peu del Mont-roig, a la confluència de les valls del Llobregat d’Emporda i del seu afluent el Ricardell, subafluent de la Muga, al nord-oest de la ciutat de Figueres. Al terme hi ha pasturatges i boscos de pins i d’alzines sureres (les quals havien estat explotades econòmicament per una petita indústria tapera).

Actualment, els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (olivera, vinya i cereals) i a la ramaderia ovina, que aprofita els pasturatges, circumstància que ha provocat un notable descens de la població, sobretot durant les últimes dècades. És totalment abandonada l’explotació de guixeres i pedreres de calcària, molt rendible fins al començament del segle XX. Àrea comercial de Figueres.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba a la ribera esquerra del riu de Ricardell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bisbal de Falset, la (Priorat)

3 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 14,14 km2, 372 m alt, 208 hab (2016)

0prioratSituat a l’extrem nord-occidental de la comarca, drenat pel riu de Montsant, subafluent de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre. El relleu és molt accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Montsant, que ocupen gairebé tot el terme i on abunden les pastures i els boscos de pi blanc.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (oliveres, ametllers, ambdós en expansió; són recessius els conreus de vinya i cereals), que ocupa menys de la meitat del territori. Predomina el règim d’explotació directa. La manca de riquesa econòmica del municipi ha provocat un descens constant de la població durant tot el segle XX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la ribera dreta del Montsant. La jurisdicció pertangué al bisbat de Tortosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Biosca (Segarra)

19 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 66,21 km2, 455 m alt, 187 hab (2016)

mapa segarraSituat al nord de la comarca, a la vall del riu Llobregós, que limita el terme pel sud. Travessat de nord a sud per la riera de Biosca, que neix sota Sant Pere Sasserra. El relleu és accidentat per les serres del Pubill i del Torà; hi abunden alzinars, rouredes, pinedes i pastures.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya i les oliveres, complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Manresa. Tanmateix, la població ha minvat progressivament des de l’inici del segle XX.

El poble, esmentat ja el segle XI, és situat a la dreta de la riera de Biosca, al peu d’un turó presidit per les ruïnes del castell de Biosca, manté part de l’aspecte medieval.

Dins el terme, on s’han trobat restes arqueològiques importants, hi ha el poble de Lloberola, el santuari de la Mare de Déu del Pla, d’origen romànic, la masia i ermita de Xoriguera, la quadra i la parròquia de Masdenforn i la caseria de Sant Pere Sasserra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental)

17 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 28,64 km2, 307 m alt, 8.915 hab (2016)

0valles_oriental(o Sant Pere de Bigues)  Situat a la vall de la riera de Tenes. El terreny és molt muntanyós, sobretot al sector nord-oriental, dominat pels espadats de Bertí i de Gallifa, hi abunden boscs de pins i pastures. El 1994, un any marcat per les catàstrofes naturals al Principat, el municipi va ser un dels més afectats pels incendis de l’estiu i els aiguats de la tardor.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura (conreus de secà: avellaners, vinya, cereals i oliveres), la ramaderia i la indústria tèxtil i alimentària. També és un important centre d’estiueig, actualment poblat d’urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers.

El cap del municipi és el poble de Bigues; l’antiga església és esmentada ja el 1059, i l’actual és dedicada a sant Pere (1737).

A més de Riells del Fai, on hi ha l’antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, el terme comprèn també el poble de Sant Mateu de Montbui, on es conserven restes del castell de Montbui, i els veïnats de Vallblanca de Riells i la Vallroja, i l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Mont-ras.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Beuda (Garrotxa)

10 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 35,91 km2, 338 m alt, 199 hab (2016)

0garrotxaEstès des del vessant sud del massís del Mont fins a la conca del Fluvià, que limita el terme pel sud, en una petita vall, al nord-est d’Olot. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i pasturatges.

L’agricultura, bàsicament de secà (gra, vinya, oliveres i fruiters), la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l’explotació d’algunes pedreres de qualitat són les bases de l’economia local. També hi ha una fàbrica de paper, vora el riu. Àrea comercial d’Olot. Amb tot, la població ha minvat notablement a partir de finals del segle XIX.

El poble és situat al peu dels contraforts del massís del Mont; destaca l’església parroquial de Sant Feliu, romànica, del segle XII, amb una remarcable pila baptismal; l’antic castell de Beuda està actualment en ruïnes.

Dins el terme es troben els pobles de Lligordà, Segueró i Palera, també amb esglésies romàniques, l’antic veïnat de Bóixols, l’antic monestir del Sant Sepulcre de Palera, la masia i caseria de Falgars i les masies del Noguer de Segueró i de Coma-de-roure.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bescanó (Gironès)

10 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 35,92 km2, 102 m alt, 4.854 hab (2016)

0gironesSituat a la zona de contacte del pla de Girona amb les Guilleries, a la ribera dreta del Ter, a l’oest de Girona. La part muntanyosa del terme és ocupada per pastures i per boscos de pins i d’alzines sureres.

La sèquia de Bescanó, d’antiga tradició, que prové del Ter, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu: blat de moro, farratges i hortalisses, si bé el secà (avellanes, cereals, olivera i vinya) ocupa més extensió. Hi ha ramaderia ovina i explotació forestal. També hi ha algunes indústries, amb predomini del sector tèxtil, i també alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Girona.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, del segle VIII.

Dins el terme es troben el santuari de Santa Margarida de Bescanó, el veïnat de Ribes i els pobles de Montfullà, Estanyol, on hi ha restes d’un poblat ibèric, i Vilanna, amb l’església de Sant Mateu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Dr. Sobrequés

Benissanet (Ribera d’Ebre)

7 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 23,06 km2, 26 m alt, 1.218 hab (2016)

0ribera_ebreSituat a la riba dreta de l’Ebre, al sud de Móra d’Ebre i a l’oest de Tarragona.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura: el secà dedicat principalment a la vinya i les oliveres, i el regadiu (fruites i hortalisses) estès per les anomenades sènies, terres molt fèrtils deixades pel riu; s’ha perdut el conreu de moreres i de cànem, i s’incrementa el d’ametllers, al secà, i arbres fruiters, al regadiu. La ramaderia ovina i porcina i l’avicultura complementen l’activitat econòmica del municipi. Hi ha també una cooperativa agrícola i una bòvila; hi és tradicional la fabricació de càntirs. Amb tot, la població tendeix a marxar, sobretot durant les últimes dècades.

El poble, d’origen islàmic, és a uns 400 m de l’Ebre, va ser front de guerra a la famosa batalla de l’Ebre durant la guerra civil de 1936-39, en què varen ésser destruïdes unes 30 cases i l’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

El terme comprèn el despoblat de Salvaterra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Benavent de Segrià (Segrià)

6 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 7,43 km2, 234 m alt, 1.482 hab (2016)

0segriaSituat al nord de la comarca, a la vall del Segre, a la plana al·luvial de la Noguera Ribagorçana, al nord de Lleida.

Els recursos econòmics del municipi són tradicionals, basats principalment en l’agricultura de regadiu, que s’alimenta del canal de Pinyana, el qual, amb aigües procedents de la Noguera, rega pràcticament tot el terme, i es dedica sobretot als arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers), els cereals i l’alfals, i la ramaderia, orientada principalment a la producció de carn de bestiar porcí i boví. Àrea comercial de Lleida.

El poble fou comprat el 1388 pel bisbe i el capítol de Lleida; destaca l’església parroquial de Sant Joan, neoclàssica, acabada el 1836. El 1703 Felip V de Borbó creà el marquesat de Benavent.

Dins el terme es troba el despoblat i antic terme d’Alendir.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques