Despoblat, del terme d’Arró.
Despoblat del terme d’Arró.
Cim (2.272 m alt) de l’alineació que separa la Vall d’Aran de Comenge.
(es Bòrdes / Vilamòs, Vall d’Aran)
Cim (2.220 m alt) de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge.
Font urbanitzada, de la vall de l’Artiga de Lin, aigua amunt del santuari, a l’esquerra del riu d’Et Joeu.
(o Arrú) Poble, situat damunt la riba dreta de la Garona. La seva església parroquial de Sant Martí és gòtica, amb un campanar de torre octagonal.
Pertanyia al terçó de Lairissa.
(aranès: Castèl-Leon) Antic castell, aturonat, a la confluència de la Garona amb el riu de Joeu.
Fou construït pel senescal de Tolosa; hi residiren els governadors francesos (1283-98) i mallorquins (1298-1313) de la Vall d’Aran. Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya (1313), s’hi mantingué com a centre militar i polític; el càrrec de governador general de la vall (i fins el 1327 el de batlle general) anava vinculat al de castellà de Castell-lleó.
Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals. Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castell-lleó, després poble i municipi amb el nom d’es Bòrdes.
El 1616 el governador passà al castell de Viella, i Castell-lleó restà sense guarnició permanent. Durant la guerra dels Segadors, el 1643, fou assetjat i pres als castellans (que se n’havien emparat) per les forces catalanes, i el 1654, feta la pau entre Catalunya i Felip IV, fou pres pels francesos.
Durant la guerra de Successió, el 1706, els aranesos expulsaren del castell la guarnició francesa que s’hi havia establert, en defensa de Felip V de Borbó, i el 1719 foren els francesos els qui rendiren la guarnició filipista: aquells, en retirar-se de nou, destruïren Castell-lleó.
Proposada la seva reconstrucció el 1755, fou desestimada per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño.
Poble (910 m alt), en un coster, a la dreta de la Garona. L’església parroquial de Sant Martí és romànica.
Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benòs, construïda l’any 1952, que rep l’aigua canalitzada de la Garona (des de la central de Viella pel canal de Benòs), del riu d’Et Joeu i del riu de Varradòs.
Poble (1.000 m alt), situat en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular. Sobresurt la Casa Socasau.
Pertanyia al terçó de Lairissa.
(es Bòrdes / Vilamòs, Vall d’Aran)
Reserva natural parcial, que ocupa 389 ha entre els dos municipis.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol, l’isard, el cérvol, la marta, la marmota, el picot negre, la becada, el mussol pirinenc, el gall fer i la perdiu blanca.
Dades dels Països Catalans 