(Barcelona, 1553 – 3 juliol 1620)

Arquitecte. Fill de Pere Blai i continuador de la tradició familiar. Actuà al Camp de Tarragona, on, juntament amb Jaume Amigó, introduí el purisme greco-romà a Catalunya.

Obra cabdal en aquest estil és l’església de la Selva del Camp, construïda entre 1582 i 1584. Continuà la capella del Santíssim a la seu de Tarragona (1592), i restà com a arquitecte d’aquella seu, en la qual construí la capella de Sant Cosme i Sant Damià i les de Sant Joan i Sant Fructuós. Construí el temple de Sant Llorenç per als carmelitans de Tarragona, i féu obres al palau arquebisbal.

Vers el 1599 traçà el projecte de l’església de Cornudella i el del temple de Vallmoll, anterior a l’actual. També elaborà un projecte d’església per a Igualada.

A Barcelona, entre el 1580 i el 1620, féu la seva obra més important, que fou la part nova del palau de la Generalitat, amb el Saló de Sant Jordi i la façana que dóna a la plaça de Sant Jaume.

El 1609 començà la creu del Portal del Mar, i sembla que també féu la famosa Creu Coberta, als afores de la ciutat, i l’església de Llavaneres.