Arxiu d'etiquetes: pobles

Cabrera d’Anoia (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 17,00 km2, 299 m alt, 1.351 hab (2016)

0anoia(o Cabrera d’Igualada)  Situat a la ribera dreta de l’Anoia, als estreps de la serra de Puigverd, al sud-est d’Igualada, al límit amb l’Alt Penedès. Hi abunden els boscos de pins, alzines i roures. El cap del municipi és el poble de Canaletes, al sector meridional del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà: cereals, vinya, ametllers i oliveres; la de regadiu és molt limitada; complementada per la indústria tèxtil. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble de Cabrera es troba dalt d’un turó, al voltant de les restes de l’antic castell de Cabrera, on hi ha l’església de Sant Salvador, d’origen romànic, per bé que molt modificada.

Dins el terme hi ha, a més, les caseries de Can Formiga i Can Feixes, l’església i quadra de Sant Miquel i la masia i antic terme de les Cucales.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabrera de Mar (Maresme)

28 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,98 km2, 104 m alt, 4.553 hab (2016)

0maresme(o del Maresme o de Mataró)  Situat al litoral (platja de Cabrera), drenat per diverses rieres que desemboquen al mar, com la riera de Cabrera i la d’Agell, al nord-est de Barcelona. A l’interior, el relleu és accidentat per la Serralada Litoral, al peu del turó del Montcabrer; hi ha pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl (patates, hortalisses i sobretot clavells); la indústria (tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció), i el sector de serveis, animat pel creixement turístic i l’estiueig. Al terme és troben diverses fonts d’aigües bicarbonatades i ferruginoses. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cabrera, al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, d’estil gòtic tardà (1536); cal destacar-ne també la plaça, amb un important conjunt d’edificacions del segle XIX.

Dins el terme hi ha el poble i antiga quadra d’Agell, l’església pre-romànica de Santa Margarida del Viver i a can Rodona de l’Hort, una necròpoli ibèrica i restes de l’antic castell de Sant Vicenç de Burriac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió

Cabó (Alt Urgell)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 80,33 km2, 768 m alt, 92 hab (2016)

0alt_urgell(ant: Caboet, o la Vall de Cabó)  Situat a la dreta del Segre, sota la serra del Boumort, al nord-est de Lleida, a la vall de Cabó, afluent del Segre per la dreta, al peu de la serra de Prada. El territori, força accidentat, és ocupat en bona part per boscos de pi roig i pastures.

La base econòmica del municipi és la ramaderia bovina (dedicada a la producció de llet), complementada per l’agricultura de secà: farratges, ordi i civada. Central elèctrica. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble, estès a banda i banda del riu de Cabó, és dominat per l’església romànica de Sant Serni, antiga església parroquial, que posteriorment ha estat substituïda per un nou temple (Sant Isidre i Sant Serni).

El terme comprèn, a més, el petit enclavament de Fontanet, dins el terme d’Organyà, els pobles del Vilar de Cabó (on hi ha un pont de pedra d’origen medieval), Senyús i el Pujal d’Organyà, el llogaret d’Ares, la caseria de Cap de la Vall i els antics termes de Favà i Montellà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabanyes, les (Alt Penedès)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 1,15 km2, 252 m alt, 943 hab (2016)

0alt_penedesOcupa una petita extensió a la zona central de la plana de l’Alt Penedès, al nord-oest de Vilafranca del Penedès, és accidentat al sud per la muntanyeta de Sant Pau.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu; hom hi conrea principalment cereals, vinya, patates, llegums i farratges. Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví. Les activitats industrials és limiten a l’elaboració de vi i a la fabricació de bótes. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble, situat a banda i banda de la carretera de Vilafranca a Guardiola, fou repoblat al segle XII pels hospitalers, que hi fundaren la comanda de Sant Valentí del Penedès, la qual passà després a Vilafranca; destaca l’església parroquial dedicada a sant Valentí, romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabanes (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 15,02 km2, 26 m alt, 915 hab (2016)

0alt_emporda(o Cabanes d’Empordà)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al mig de la depressió empordanesa, entre els rius Llobregat d’Empordà i la Muga.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades de la Muga, amb cultius hortícoles fruiters, i s’aprofiten parcialment pels cereals; de secà, vinya. La ramaderia és de bestiar boví i cria d’animals de granja. Àrea comercial de Figueres.

El poble, situat entre els dos rius, és esmentat ja el 935; l’església parroquial, dedicada a sant Vicenç, es troba davant de les ruïnes de l’antiga capella de Sant Sebastià; la torre de Cabanes, correspon probablement al castell de Cabanes, esmentat al segle XIV.

Prop del poble hi ha l’antic monestir i antiga abadia de monges cistercenques de Sant Feliu de Cadins, del qual resta, entre altres dependències, l’església romànico-gòtica dels segles XII-XIII. El terme també comprèn els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabanelles (Alt Empordà)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 55,58 km2, 194 m alt, 257 hab (2016)

0alt_empordaSituat a l’alta conca de la riera d’Àlguema, a l’interior de la comarca, al límit amb la Garrotxa. Comprén part de la vall del Fluvià, per on s’estén l’antic terme d’Espinavessa, que forma part del municipi. El relleu és lleugerament accidentat pel vessant oriental de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont; hi ha suredes i pasturatges.

Els recursos del municipi es limiten a l’agricultura de secà (oliveres i cereals) i la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí. Àrea comercial de Figueres. La població, en conseqüència, ha minvat de manera constant durant el segle XX i es troba molt dispersada entre el nucli principal i el terme.

El poble, a la dreta de la riera d’Àlguema, és esmentat ja el 1017.

Dins el terme hi ha els pobles d’Espinavessa, Queixàs, on hi ha l’antiga cel·la romànica de Sant Romà de Casamor, Sant Martí Sesserres, l’Estela (amb l’antic monestir de Santa Maria d’Estela) i Vilademires, i el veïnat de la Palma.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabanabona (Noguera)

2 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 14,16 km2, 421 m alt, 77 hab (2016)

0nogueraSituat al nord-oest de Lleida, a l’est de la comarca, al límit amb la de la Segarra, a l’esquerra del Llobregós, a l’altiplanura que separa la vall d’aquest riu de la del Sió. Part del territori és ocupat per alzinars, rouredes i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola, amb únicament conreus de secà (cereals i vinya). Ramaderia de bestiar oví i porcí; avicultura. Àrea comercial de Ponts. La davallada demogràfica iniciada al final del segle XIX s’hi ha accentuat els darrers anys.

El poble és situat prop del torrent de la Rabassa, l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, d’origen romànic i molt reformada a final del segle XVII. El castell de Cabanabona és esmentat el 1040 com uns dels del límit meridional del comtat d’Urgell.

Al sud del terme es troben l’antic poble de Vilamajor d’Agramunt i el santuari de Sant Pol.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabacés (Priorat)

9 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 31,27 km2, 358 m alt, 326 hab (2016)

0priorat(o Cabassers)  Situat al nord-oest de la comarca, a la vall del riu de Montsant, subafluent de l’Ebre, al nord-oest de Falset. Gran part del terme, molt accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Montsant, és coberta de pinedes i alzinars.

Els recursos del municipi es basen en l’agricultura, amb predomini dels conreus de secà: oliveres, vinya, cereals, i una part molt important de terres dedicades a prats; complementada pel regadiu (patates i hortalisses), que aprofita l’aigua de fonts i del riu de Montsant. La ramaderia és de bestiar oví, cabrum i porcí; avicultura. Àrea comercial de Reus.

El poble, al peu de la serra de Montsant, és d’origen islàmic; hi destaca l’església gòtica-renaixentista de la Nativitat. Fou cap de la baronia de Cabacés.

Dins el terme cal destacar també l’ermita de la Foia i el pont romà sobre el riu Montsant, dit el pont Vell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Brunyola (Selva)

10 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 36,82 km2, 247 m alt, 375 hab (2016)

0selvaSituat al massís de les Guilleries, al nord-est de la comarca, al límit amb la del Gironès, al naixement de l’Onyar, al nord-est de Santa Coloma de Farners. Al terreny, accidentat per la muntanya de Santa Bàrbara, hi abunden pinedes, castanyedes i alzinars, les quals són explotades.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, farratges, blat de moro i, sobretot, avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar boví i porcí). Àrea comercial de Girona. La població, tanmateix, ha disminuït de manera constant al llarg del segle XX.

El poble és format per un petit nucli al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, que era la capella del castell de Brunyola, avui enrunat.

Dins el terme, on s’ha trobat restes prehistòriques, hi ha, també, el poble de Sant Martí Sapresa i la masia i ermita de Serrallonga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Brull, el (Osona)

13 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 41,03 km2, 843 m alt, 263 hab (2016)

0osonaSituat al sud de la comarca, a l’àrea que enllaça el massís del Montseny amb la plana de Vic. El terreny, molt accidentat, és ocupat per rouredes, fagedes i alzinars.

L’activitat econòmica del municipi es reparteix entre l’explotació forestal, l’agricultura de secà, la ramaderia (bovina i porcina) i el turisme. Àrea comercial de Vic.

Al poble, que conserva les restes de l’antic castell del Brull i la muralla ibèrica (descoberta el 1974), destaca l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’on procedeix una notable pintura mural que es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Dins el terme hi ha el jaciment prehistòric del turó del Montgròs, del segle V aC, la masia i església de Casademunt (on fou instal·lat l’antic sanatori antituberculós del Brull), els pobles de Sant Jaume de Viladrover, amb església romànica, i de la Castanya i l’antiga masia i refugi de Sant Andreu de la Castanya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques