Arxiu d'etiquetes: pobles

Vila-sana (Pla d’Urgell)

12 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 19,10 km2, 249 m alt, 721 hab (2017)

0pla_urgell(ant: Utxafava)  Situat al nord-est de la comarca, a l’est de l’antic estany d’Utxafava o estany d’Ivars, actualment dessecat, a la plana regada pel canal d’Urgell.

Agricultura amb conreus de cereals, hortalisses, fruiters i farratges. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Mollerussa.

El poble és al sud de l’estany d’Utxafava; església parroquial de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Novelles i el despoblat dels Obergs.

Fins al 1935 formà part del municipi de Castellnou de Seana, amb el nom d’Utxafava.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-sacra (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,03 km2, 16 m alt, 706 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la plana empordanesa, a la dreta del riu Manol, a la confluència d’aquest amb la Muga.

El territori és pla, i és ocupat pràcticament en la seva totalitat per l’agricultura cerealista de secà, a més de farratge i blat de moro; el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través de sèquies, i també de pous. La ramaderia bovina i porcina, l’avicultura i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Té tradició la fabricació de canyissos. És dins la zona d’expansió de Figueres i depèn de la seva àrea comercial, per això els darrers anys s’han instal·lat diverses empreses (metal·lúrgiques, materials per a la construcció, alimentàries, etc).

El poble és prop de la riba dreta del riu Manol; l’església parroquial de Sant Esteve és un petit edifici romànic, engrandit al segle XIII i posteriorment fortificat; antic castell del segle XIII conegut com l’Abadia. Formà part del comtat d’Empúries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp)

9 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 17,16 km2, 226 m alt, 521 hab (2017)

0baix_campSituat al centre de la comarca, accidentat per la serra de l’Argentera, al peu del turó d’Escornalbou (649 m alt), drenat pel barranc de Rifà i per la riera de Vilanova i de l’Olivera, que s’ajunten al terme de Mont-roig i desguassen a la mar. Hi ha boscs de pins.

A l’agricultura alternen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses i fruiters). Avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Antigues mines sense explotar. Àrea comercial de Reus.

El poble és a l’esquerra del barranc de l’Hort dels Frares; església parroquial de Sant Joan. Es formà a redós del monestir d’Escornalbou.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de l’Arbocet i de Masmunter. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova del Vallès (Vallès Oriental)

5 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 15,20 km2, 91 m alt, 5.285 hab (2017)

0valles_oriental(o de la Roca)  Segregat el 1983 dels termes de la Roca del Vallès i de Montornès del Vallès (la part corresponent al nucli, dit el Raval). És situat a l’esquerra de la riera de Mogent, a l’extrem sud-oriental de la comarca.

Tradicionalment ha estat un nucli agrícola de secà, encara que actualment està en regressió. Modernament hi han estat instal·lades algunes indústries i diversos polígons industrials. És lloc de residències secundàries i estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és situat a l’esquerra de la riera de Mogent, a l’extrem sud-oest del terme. L’església parroquial de Sant Esteve és coneguda modernament per l’advocació de Santa Quitèria.

El municipi comprèn, a més, diverses urbanitzacions (Can Nadal, l’Alegre, Mirambell i el Pinar). Ja havia format municipi independent del 1936 al 1939.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova del Camí (Anoia)

9 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 10,28 km2, 302 m alt, 12.332 hab (2017)

0anoia(o Vilanoveta del Camí)  Situat a les ribes de l’Anoia i al centre de la conca d’Òdena.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses); les explotacions agràries són generalment petites. Avicultura. Indústria de fabricació de materials per a la construcció, del metall, tèxtils, de l’alimentació i de la fusta. Àrea comercial d’Igualada. Població en ascens.

El poble és a la dreta de l’Anoia, i forma pràcticament un continu urbà amb Igualada; església parroquial de Sant Hilari, bastida a partir del 1805; Museu de l’Aigua (1967).

El municipi comprèn, a més, la caseria dels Moletons i el poblat ibèric del Vilar de Cal Met, descobert el 1935. El lloc sorgí a la vora del camí ral de Barcelona a Lleida, a la quadra de Vilanova.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova de Segrià (Segrià)

2 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 8,51 km2, 255 m alt, 943 hab (2017)

0segriaSituat en un terreny pla, a l’àrea regada pel canal de Pinyana, a la dreta del Segre i de la Noguera Ribagorçana.

Agricultura amb conreus de regadiu, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal. La ramaderia ovina i porcina i l’avicultura, complementa l’economia. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba sobre un petit planell a la dreta del canal de Pinyana; església parroquial de Sant Sebastià, d’origen romànic. Al voltant de la torre fortificada de Riudovelles consta el 1172 una Vila de Riudovelles, que, juntament amb el Castellnou de Segrià, donà lloc a l’actual població.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova de Sau (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 58,84 km2, 558 m alt, 313 hab (2017)

0osonaSituat a les Guilleries, drenat pel Ter i a les ribes de l’embassament de Sau, s’estèn fins al límit amb la Selva.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els més estesos són els de cereals (blat, ordi, civada i moresc) i patates. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Turisme i esports aquàtics (port esportiu al pantà). Àrea comercial de Vic.

El poble és al sud-est del terme, als vessants de la serra de Puigdefar; es formà al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, de base romànica, força modificada.

El municipi comprèn també l’antic monestir i moderna urbanització de Vallclara, les parròquies de Sant Pere de Castanyadell i Sant Andreu de Bancells i el jaciment arqueològic de la Cova del Cingle Vermell, així com notables masies. Al segle XVI comprenia tot l’antic terme de Sau.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova de Prades (Conca de Barberà)

7 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 21,51 km2, 893 m alt, 121 hab (2017)

0concaSituat als vessants meridionals de serra la Llena, on neix el riu de Milans, i a les ribes del Montsant i del Francolí, comprèn l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp.

Hi predominen els conreus de secà (castanyers, vinya, avellaners i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates); té especial interès la recol·lecció de tòfones. Ramaderia ovina i avicultura. Mines de barita i de plom, actualment inactives. Depèn simultàniament de l’àrea comercial de Montblanc i de la de Reus.

El poble és sota la punta Curull (1.023 m alt), la cota màxima de serra la Llena; església de Sant Salvador, del segle XVIII; algunes cases conserven bells portals adovellats, del segle XVI. Tocant al poble hi ha l’ermita de Sant Antoni.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova de l’Aguda (Noguera)

12 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 53,68 km2, 409 m alt, 206 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall del Llobregós i drenat també, al sector del nord, pel torrent de Vilanova o de Valldàries, que davalla de les serres del Pubill i del Bancal, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell, el Solsonès i la Segarra. El territori és ondulat i ocupat en bona part per boscs de pins, roures i alzines i pasturatges.

L’agricultura és tota de secà, destinada als cereals, mentre la vinya i l’olivera han quasi desaparegut. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Àrea comercial de Ponts.

El poble és a la dreta del torrent de Valldàries, al sector septentrional del terme; església parroquial de la Mare de Déu del Roser.

El municipi comprèn, a més, l’església i antic castell de l’Aguda, l’antic terme i església de Sant Miquel de Valldàries, l’església rural de Santa Perpètua i els pobles de Ribelles, l’Alzina de Ribelles, Vilalta i Guardiola.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova de la Barca (Segrià)

6 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 21,55 km2, 195 m alt, 1.044 hab (2017)

0segriaSituat en un terreny pla, al límit amb la Noguera i el Pla d’Urgell, a la confluència del riu Corb amb el Segre, al nord-est de Lleida.

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cereals, farratge i fruiters) sobre els de secà (ordi i ametllers), gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del canal d’Urgell i de la sèquia de Fontanet (la qual neix dins el terme). La ramaderia, que és integrada per bestiar oví i porcí i l’aviram, complementa l’economia. Dins el municipi hi ha una part de les instal·lacions de la central elèctrica de Termens (Noguera). Petita indústria. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra del Segre; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Formà part de la comanda templera (després hospitalera) de Corbins.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques